Un riu submarí

Atenció a la imatge que us poso a continuació:






Veieu alguna cosa estranya? Exacte, un submarinista dins d'una mena de riu, però...ep! li surten bombolles. És algun truc fet amb photoshop? Doncs no! És ben real.

Aquesta imatge surreal és el resultat d'una capa de sulfur d'hidrògen (estic segur que alguna de les persones que llegeix aquest bloc podria explicar a què es deu aquest fenòmen...cosa de la densitat?) que es troba a uns 30 metres de profunditat en algún indret de Mèxic.





Gracias por el link, de nuevo, repoker ---> blicu)


Actualització: Es tracta del Cenote Angelita al Yucatan Mèxic. Pel que sembla lel sulfur d'hidrogen es troba entre l'aigua dolça i l'aigua salada.

Flipant amb el ping-pong (més o menys)

Llegint el blog de Maikelnai's m'he trobat aquesta curiosa entrada on s'explica com alucinar, literalment, sense drogues ni res més que una pilota de ping-pong partida per la meitat i una ràdio sintonitzada a l'estàtica.

Pel que sembla s'aconsegueix que la ment, al no rebre estímuls ni visuals ni auditius concrets comença a inventar-se els propis i, com a conseqüència comences a "flipar" veient caballs, escoltant les veus de persones que potser ja van morir, etc.

La veritat és que m'he quedat amb les ganes de probar l'experiència i descobrir fins a on pot arribar el meu cervell en la seva imaginació. Ben pensat...fins i tot em fa una mica de "ginye" descobrir-ho!




A l'entrada de Maikelnai's s'explica amb una mica més de detall.

Què fer amb 16 Playstation 3

Doncs per exemple dedicar la seva capacitat de càlcul per a resoldre problemes astronòmics. Com a mínim això és el que fa un grup d'investigadors de la Universitat de (Sweet home) Alabama i de la Universitat de Massachusetts que han configurat les 16 barbacoes per a realitzar simulacions de l'efecte de les ones gravitacionals produïdes pels forats negres. Pel que sembla els hi surt a compte i tot. I es veu que la Play encara té molts més usos d'aquest caire científic, com simular com es formen i muten les proteïnes humanes, estudiar malalties com el "mal de les vaques boges" i molts d'altres.



I dius, no molaria més fer una partida al Dead Space? Doncs és qüestió de gustos...A més, si tens 16 plays segur que en tens una més al saló de casa per fer les partidetes corresponents.

Vist a: Universe Today

Futur i passat

Tot i que encara no podem viatjar en el temps ni sembla que ho podrem fer perquè, com deia Einstein, “no hi ha turistes del futur”, la tecnologia actual sí que ens permet un altre de tipus de viatge en el temps mitjançant l’observació directa del nostre futur i el nostre passat planetari en altres sistemes solars molt similars al nostre. Com si es tractessin de boles de vidre els telescopis ens permeten xafardejar el nostre destí.

Per una banda us presento l’estrella HD 102272. Probablement aquest codi no us digui res, però es tracta d’una estrella del mateix tipus que el nostre Sol, situada a uns 1.200 anys llum, però amb una petita diferència...té "uns quants" anys més i ja s’ha convertit en una gegant vermella. En el procés d’inflació s’ha cruspit, literalment, els planetes interiors...traduït al nostre veïnat, estaríem parlant de Mercuri, Venus i la Terra. Els astrònoms poden contemplar què està passant o, més ben dit, què va passar fa 1.200 anys a aquest sistema solar i veure com en una bola de vidre l’armageddon, tal com diuen a la revista Science, definitiu de la nostra llar. De moment ens hem de preocupar més de no matar-nos a nosaltres mateixos, perquè el nostre Sol no té a l’agenda tornar-se una gegant vermella fins d’aquí uns 5.000 milions d’anys (i a mi la setmana laboral ja em sembla llarga...)

Però no tot són finals, també s’han pogut observar escenaris més optimistes com el del sistema Epsilon Eridani, a només 10,5 anys llum...un sistema tan “proper” a nosaltres que és un bessó del nostre amb el que comparteix moltes similituds, com dos cinturons d’asteroides. La seva particularitat és que es troba en una fase molt més inicial, només té 850 milions d’anys, casualment en el moment al voltant del qual es creu que es va originar la vida al nostre planeta. Això podria suposar l’oportunitat d’observar d’alguna manera el gran enigma: com va començar tot?

Una vegada més queda clar que no som, ni molt menys, el centre de tot...com deia Carl Sagan: ‘we live in this pale blue dot’

Font: Dos Scienceshots vistos a la versió digital de la revista Science.

Creativitat!

El resum no està disponible. Fes clic en aquest enllaç per veure la publicació.

Brrreak Tance!

Gran vídeo:


Via: repoker.

Tros de currada!

Simplement brutal.

El seu bloc també està força curiós:
http://www.blublu.org/blog/

Equinocci

Avui és l’equinocci de primavera, és a dir, el dia i la nit duren exactament el mateix (equi), 12 hores.

L’equinocci, ràpidament és quan ens trobem més propers a l’astre rei i es produeix dues vegades l’any. També hi ha els dos solsticis, el d’estiu i hivern, que igualment es donen dues vegades l’any quan la Terra s’allunya més del Sol en la seva òrbita el•líptica. La variació de temperatura, doncs, va en funció de la inclinació de l’eix de rotació del nostre planeta i no tant segons si estem més o menys a prop del Sol (dins de la nostra òrbita, és clar).



Independentment de la descripció del fenomen físic, el que també és interessant és veure com aquests esdeveniments astronòmics han influït i encara avui influeixen sobre la nostra cultura. No és casualitat que la religió hagi marcat aquesta data en el calendari, per exemple la cristiana com a moment de resurrecció de Crist. En altres cultures, aquestes dates també són o han estat celebrades d’alguna manera. Concretament l’equinocci de primavera s’associa amb Afrodita a Grècia o Venus a Roma, amb Hathor a Egipte i amb Ostara a Escandinàvia.

Si bé Ostara és una celebració més nova, les altres dues fan referència a la vida, a la fertilitat de la terra, al sexe, a la reproducció, al desig. Com bé es diu “la primavera la sangre altera”. . Em sembla molt bé, el que passa que el cristianisme o l’herència jueva, el tema sexe sempre l’ha vist com un tabú i es prefereix anar pel carrer carregant enormes altars, o fotent-se garrotades a l’esquena o clavant-se en una creu...tot molt natural. Com a mínim hi ha una resurrecció, una tornada a la vida després de la mort. Quin problema hi ha en el sexe? És saludable, fas esport, et diverteixes i, sobretot, coneixes gent! Obviament, i amb els temps que desafortunadament corren, sempre amb el “xubasqueiru du pitu”, que dirien els portuguesos.
En definitiva, aprofiteu aquest fenomen astronòmic per gaudir de la vida, de la llum, de la temperatura benigna i deixeu d’estar enganxats a la pantalla del PC i aneu a donar una volta que us permeti disfrutar de la vista, que la vida ja es prou puta com per anar amb martiris autoimposats!

Salut!

1,2,3 FREEZE!

Boníssim el vídeo:



Com reaccionaria la gent si, de sobte, les Rambles es quedessin congelades? Segur que els hi robarien la cartera, no? :)


Via: Yonkis

Publicitat a la reraguarda

Us poso aquí el link d'un blog ja comentat en alguna ocasió, "Historias con historia"

En aquest cas us recomano que mireu aquest post sobre un tipus de propaganda que es va fer servir en el seu moment a la I i, sobretot II GM.

Com deuen ser els d'avui en dia? Si en trobeu feu-me'ls arribar ja que no deixa de ser una manera de fer marketing i m'interessa!

Salut!

Ui, però si això està prohibit!

És una tonteria, però té gràcia que la fotografia que acompanya una notícia sobre el suposat èxit del bicing a Barcelona (ai, taxistes, quan aprendreu que el carril bici és un carril per a bicis...), sigui d'una pràctica prohibida segons la normativa del mateix servei.



És que som una colla d'incívics! :D

Vent?

Ai, ai...quin vent que ha fet avui, oi?

Ni Tramuntana, ni Mestral ni res. El que van tenir el 1934 a Mount Washington! Allò si que va ser una ventada per perdre la perruca.

A l'abril d'aquell any es va enregistrar el que es considera el Récord de Velocitat del Vent amb uns gens menyspreables 372 Km/h !!

Us imagineu una ventada així? Per a que us en feu una idea, els huracans estan classificats en una escala de l'1 al 5. Els de menys intensitat, és a dir l'1, tenen unes ràfegues mitges de 119 - 153 km/h, que tampoc està malament. I els de més intensitat es comencen a comptar a partir dels 250 km/h. I imatges dels efectes d'una força de la natura d'aquest calibre tots les hem vist.

La web que us he linkat abans, recull un sèrie d'entrades al Diari de l'observatori. Algunes de destacables són les següents:

"There was no doubt this morning that a super-hurricane, Mt. Washington style, was in full development." -- Log Book entry, Sal Pagliuca

"'Will they believe it?' was our first thought. I felt then the full responsibility of that startling measurement. Was my timing correct? Was the method OK? Was the calibration curve right? Was the stopwatch accurate?" - Log Book entry, Sal Pagliuca

Sembla que ni ells s'ho creien tot i estar-ho veient en directe.

Ibn Falan

En el meu recorregut gairebé diari dels blocs que tinc linkats, m'ha cridat l'atenció aquest post que us recomano d'un bloc de molta qualitat.

Ibn Falan. El auténtico guerrero nº13.

Interessant història pel diumenge a la tarda.

Ones monstruoses

O “Freak Waves”. Així es coneix un fenomen natural espectacular i aterrador per igual. Ones de més de 30 metres d’alçada, com un edifici de més de 10 plantes apareixen del no res, al mig de l’oceà i engoleixen tot el que hi ha al voltant. Ni els vaixells més moderns estan preparats per passar per sobre d’aquests murs d’aigua ni per aguantar una tromba d’aigua amb aquesta força. El seu disseny suporta sense danys unes 15 tones per metre quadrat, però no les 100 tones que suposa una ona d’aquest tamany.







I és que els models matemàtics clàssics, coneguts com a models lineals, que fan servir oceanògrafs i meteoròlegs diuen que, de fet, aquestes ones gegants no haurien ni d’existir. Com a molt fins a 15 metres. Però la realitat és una altra i de tant en tant un vaixell desapareix amb tota la tripulació.

Com s’explica una cosa així? Doncs durant un temps es va pensar que era resultat de volcans submarins o d’una col•lisió entre diferents corrents marines, el vent, etc. Vaja, una sèrie de dramàtiques circumstàncies. Però tot i així i evitant les zones més propenses a patir unes condicions com les descrites, s’han continuat lamentant desgràcies.

La darrera teoria té a veure amb la quàntica i la formula Al Osborne. Aquest model innovador, basat en l’equació de Schrondinger, prediu que en determinades circumstàncies les energies, suposo que cinètiques, s’acumulen en un determinat punt. En aquell lloc l’energia creix mentre al seu voltant disminueix i es creen aquests veritables monstres marins de manera imprevista i fatal.




Font: BBC

Quina ràbia això de la Loteria de Nadal, no?

Sí, sí...ja sé que ens poden tocar no sé quants milions, però jo que mai he comprat un dècim, aquest any estic en una empresa on tenen per costum tenir un número. Parles amb els companys i tothom et diu “No, jo es que si le toca a todo el mundo menos a mí me muero” I coi, que té tota la raó i jo també he comprat.

De manera que comprem loteria no per pensar que igual, en una d’aquelles potres impressionants de la probabilitat matemàtica, el bombo i les boletes es posen d’acord per a que surti una determinada sèrie de números que per casualitat formen el número que tens a les mans i et toquen uns “kilos”. No, no! Res d’això on vas a parar?

Hosti el Nadal, es fan tantes coses per compromís i per quedar bé...

Visca la poligàmia! (o no)

Què, t'interessa la poligàmia, eh? T'agradaria tenir un bon grup de ties bones, com en un videoclip de hip hop, que estiguessin esperant que les escollissis per fer-lis coses lletges. Quin tio no ho ha pensat?

Doncs, tinc males notícies per tu. El preu de ser polígam és, ni més ni menys, la mort prematura! Sobretot si ets un lleó, un cèrvol, etc.

Així ho demostraria un estudi dut a terme per Tim Clutton-Brock (quin nom nano) de la Universitat de Cambridge. Pel que sembla, els mascles de les espècies que tenen harens de femelles han de competir per mantenir-se com a dominador. Aquesta situació provoca un desgast enorme. A més, que les femelles són exigents i volen la seva part, faltaria més! Total, que com que la natura és llesta diu: "Fes la feina i ràpidet si pot ser que, fet i fet, com que duraràs dos dies perquè vindrà un altre jove ple d'hormones i amb més força que tu qui et fotrà fora, si no és que et mata, doncs ja em diràs si val la pena disenyar-te amb unes Duracell"

Interessant la guindeta final que explicaria perquè els homes humans també vivim menys anys que les dones. Doncs, lògicament, perquè els homes som, per naturalesa, polígams.

Jo crec que més d'un està disposat a pagar amb uns anyets el pegar-se la vida padre.

El comentari de l'estudi, aquí.

Llamps i trons!!

Quants llamps cauen avui a Barcelona! Però on cauen els llamps? Doncs la NASA ens dóna una resposta en forma de mapa.



Pel que sembla hi ha una major concentració a les zones dels tròpics, concretament a l'equador. En canvi, als pols no hi cauen mai. Coses de l'electromagnetisme. De totes maneres només arriben a terra el 25% dels llamps.

Per cert, la paraula "llamp", ja de per sí indica que fa referència a quelcom que passa ràpidament i és espectacular. Llamp! Llamp!! Imagineu-vos com a homes prehistòric explicant que heu vist una llum cegadora al cel i de sobte una ha caigut a terra seguit d'un soroll enorme i esfereidor, un troooo!

Finalment un moment espectacular



Font aquí.

Guns, Germs and Steel

Després de veure la recomanació d'aquest llibre/documental a Microsiervos , vaig aconseguir el documental de National Geographic.

El documental, com es comenta a la pàgina geek intenta explicar perquè els europeus han estat conqueridors i no pas conquerits. S'allunya de la premisa colonial de la "raça superior" per centrar-se en, com diu el títol, tres puntals bàsics: Les armes de foc, els gèrmens i l'acer. De fet, després de veure el documental podria reduir aquests tres factors a un: la geografia.

L'autor, Jared Diamond (autor de Collapse), explica com la geografia d'euràsia hauria permés el desenvolupament d'un tipus d'agricultura i ramaderia única al món. Les llavors més fàcils de llaurar i més alimentícies + ser l'única massa de terra on existien animals suficientment dòcils i grans per domesticar-los i donar força animal = major excedent de producció = major possibilitat d'especialització en altres activitats, com per exemple la metal·lúrgia primitiva.

Aquest aventatge inicial hauria permés que un centenar d'extremenys, liderats per Pizarro, fos capaç d'aniquilar tot un imperi inca amb milers de soldats. No és que els homes blancs fosin més forts, sino que tenien armes millors, muntaven a cavall i tenien virus letals resultat de milers d'anys en contacte amb el bestiar de granja (que els inques no tenien).

Però aquest mateix aventatge hauria servit als africans per frenar, momentaneament, la colonització europea a zones del tròpic, on els gèrmens (malària) haurien acabat amb la forma de vida europea. És a Àfrica on també veurem l'escena més dura del documental.

Força interessant, tot i que a vegades pot pecar de ser repetitiu, però és el mètode americà anar repetint un cop i un altre les hipòtesis inicials fins que l'audiència ho integra. Funciona.

Més info aquí

"¡A satelitazos contra los asteroides!"

Notícia astronòmica/curiosa que m'he trobat a la pàgina española de la ESA. Es tracta del projecte "Don Quijote"* que pretén desplaçar de la seva trajectòria un asteroide mitjançant, literalment, un xoc amb un satèl·lit artificial (Hidalgo)**, que serà observat per un segon satèl·lit (ho endevineu: Sancho...ara música, "Sancho, Quijote. Quijote, Sancho...".

El mètode és una mica bèstia, no? Però si ho publiquen a la pàgina de la ESA, tampoc deu ser una mala idea.


















*Com a mínim no li han posat "Banderillero" o "Folclórica 2010"
**Joderr...

Gila Monster

Es tracta d’una espècie de llangardaix autòctona d’Amèrica del Nord (Arizona). Fa entre 45 -60 cm de llarg i té la particularitat de ser verinós i de poder alimentar-se només 3 vegades l’any...i sobreviure.













Aquest últim punt va ser especialment interessant per desenvolupar una nova droga (Byetta) per la diabetis a partir del verí d’aquest.

Es va observar que el rèptil, tot i alimentar-se en comptadíssimes ocasions, era capaç de controlar el seu nivell de glucosa...Òbviament això interessa molt als diabètics (i al laboratori que produeix el fàrmac) que són uns 200 milions arreu del globus.

Una mostra recent de que la natura té molts asos a la màniga.