Avui escoltava a la ràdio, Rac 1, una entrevista a un personatge molt peculiar. Es tracta de Miquel Fuster, dibuixant de còmics i pintor que ara publicarà "Miguel, 15 años en la calle", Comic-book on ens explicarà les seves experiències després de viure 15 anys al carrer com un indigent.
La vida li donat molts cops a en Miquel, però no obstant la seva veu per la ràdio transmetia un sincer optimisme. En els temps que corren on cada dia ens trobem les portades dels diaris plenes de notícies sobre vagues sindicals, acomiadaments, tancaments... és un raig de llum sentir la veu de gent com ell, que les ha vist de tots colors.
Sorprenent quan explicava que s'havia vist obligat a dormir al bosc, amb un ganivet ben a prop per si els porcs senglars de Collserola l'amenaçaven.
I ara, amb decisió, torna a publicar i es fa un propòsit, tornar a viure del seu art. Un art que sens dubte estarà carregat de veritats com a punys que impactaran a la cara de més d'un i que, esperem, ens faci obrir els ulls a una realitat de la nostra societat en general i de Barcelona en particular. Molta sort Miquel!!
Em permeto la llicència de reproduir aquí el text que sukkus ha escrit. Hi estic 100% d'acord i crec que ell expressa perfectament el que jo podria dir sobre el tema. Així que, si la roda està inventada no es necessari tornar-hi.
A Espanya, per contra, el país que es queixa per no ser invitat al G-20 i el país europeu que pitjor està passant la crisi (amb un atur record dins la Unió Europea) i amb pitjors previsions pel 2010, la recepta està en rebaixar novament per l'any que ve les ja de per sí paupèrrimes inversions en les àrees que han de garantir el nostre futur. Seguim estant a la cua de l'educació en països desenvolupats (com cada any ens recorda l'informe PISA) i en inversió en I+D però malgrat tot, sembla que volguem insistir en anar baixant graons. Els mediocres polítics d'aquest país sembla que no s'adonen que el model de mà d'obra barata per a les multinacionals estrangeres o la construcció basada en una bombolla especulativa s'han acabat, i que el futur contra la competència productiva de països més barats passa per la investigació en noves àrees.
L'exemple francès elegit en les notícies d'avui parlava del cor artificial desenvolupat l'any passat per investigadors d'aquell país. Un joint-venture de professionals biomèdics i enginyers aeronàutics, dos camps on exportem a la resta del món molts dels nostres millors investigadors i enginyers desesperats per la falta de recursos d'aquest país.
Mantenir el poc teixit industrial important que ens queda (incentivant la investigació en els seus respectius camps) i fomentar amb ajudes públiques creixents (en comptes de minvants) nous camps amb potencial com poden ser la biotecnologia o la indústria d'energies renovables és el camí a seguir. Per a un servidor que ha treballat a la primera potència europea, no són bons professionals el què falten aquí, sinó líders capaços de guiar-nos en estratègies que vagin més enllà del benefici a curt termini, tant a nivell d'empresaris compromesos amb el país, com sobretot de polítics no corruptes que superin el molt deficient en la seva gestió.
Veieu alguna cosa estranya? Exacte, un submarinista dins d'una mena de riu, però...ep! li surten bombolles. És algun truc fet amb photoshop? Doncs no! És ben real.
Aquesta imatge surreal és el resultat d'una capa de sulfur d'hidrògen (estic segur que alguna de les persones que llegeix aquest bloc podria explicar a què es deu aquest fenòmen...cosa de la densitat?) que es troba a uns 30 metres de profunditat en algún indret de Mèxic.
Gracias por el link, de nuevo, repoker ---> blicu)
Actualització: Es tracta del Cenote Angelita al Yucatan Mèxic. Pel que sembla lel sulfur d'hidrogen es troba entre l'aigua dolça i l'aigua salada.
Seguint el meme rellençat per xerop aquí està una recopilació de sèries que he vist, estic veient i que en algun moment m'han enganxat. Només n'hi ha 30 perquè és el límit "imposat" per aquest meme, però no hi ha dubte que en podrien sortir moltes més. Qui vol ser el següent?
Si, "no more crap quality videos on youtube!", ara teniu el Canal de MontyPython
Seguint l'estela d'altres notícies de la setmana, com aquesta.
No puc estar més d'acord amb la gent d'eTc...les coses estan canviant i cada vegada ho fan a una velocitat més gran.
M'encanta la frase que han fet servir per resumir aquesta nova realitat: "el queso desaparece para todos, esas son las malas noticias. Las buenas son que te puedes poner en marcha y encontrarlo: sólo lo han cambiado de sitio"
A mi, molt. I tinc companys de feina que, a més a més diuen que saben tocar. Bé, de fet en saben i li foten canya, els he vist en directe i, noi, quines versions de White Snake, sí senyor.
Doncs aquesta gent ja fa un temps que fa un programa d’FM en una modesta ràdio a Tiana que tracta únicament i exclusiva de música vista des del prisma d’un músic.
Voleu saber perquè la guitarra de Mark Knopfler sona com sona? O us agradaria conèixer millor una artista tan polifacètica com la Björk? Doncs aquí teniu un programa fet a mida: Borratxos de Música Feel free to enter!
En resposta a la petició de xerop doncs aquí li presento el meu escriptori actual.
La foto correspont a Aiguafreda on fa uns mesos vaig fer el meu bateig de submarinisme.
És una foto feta pel Lluís (actualitza el blog nano).
En els últims anys sempre he tingut com a fons d'escriptori fotografies fetes per mi (menys aquesta) en paissatges que m'han agradat i on he tingut la sort de viatjar. Vaig tenir la vista de Toronto des d'aquí o una foto mística del Macchu Picchu a les 7 del matí (la foto linkada no és la meva).
Espero que la propera foto sigui dels Alps, on tinc ganes d'anar a esquiar una mica, ja que de les pistes d'aquí no me n'acabo d'enrefiar.
Per primera vegada he trobat un link a un post meu comentat en un lloc interessant, Libro de Notas. Si bé no ho han linkat directament els autors de la pàgina, sí que ho ha fet servir algú com a comentari.
El tema que es tractava és espinós i podeu veure el que hi comentava aquí.
No sé si per servir-li a algú com a una opinió vàlida sóc un il·lús, però com a neonat en això dels blogs reconec que m'ha fet força gràcia veure-ho.
I direu, què dimonis diu ara aquest paio? És electricista? té un fetixe amb els endolls? (més val que no perquè et pots quedar enrampat)
Res, res d'això. Simplement que m'ha semblat bona idea participar a la "Bloc Action Day" i per això comento que simplement, amb un "lladre" d'aquestes característiques podeu fer tres coses:
1.- Us estalviareu diners perquè podeu connectar diferents electrodomèstics, com el vídeo, la tele, etc. que acostumem a deixar amb la llum del pilot encés. Si tanques l'endoll, tots s'apaguen i, a final d'any us podeu anar a fotre unes bones birres a la salud d'aquest estalvi.
2.- Allargareu la vida d'aquests mateixos electrodomèstics. No és bo tenir-los sempre, sempre a la corrent i, com que fa pal endollar i desendollar, amb un sol gest ja fareu la feina. Amb els diners que us estalvieu per no haver de comprar un nou vídeo, dvd, etc. us podeu fotre unes bones birres (això ja ho he dit, però és el que jo faria).
3.- Ja posats, reduireu la quantitat de CO2 que s'emet a l'atmosfera. Un de sol no farà res, però si ho fa molta gent, alguna cosa millorarà i potser tots plegats durarem més anys i més birres que ens podrem fotre!
Recordeu aquell personatge que es va proposar arribar a la Xina pedalant. Doncs ja és al final del seu periple. Jo no perdria l'oportunitat de fer-hi una ullada.
Tecnología A: Disculpe, ¿qué es eso que tiene conectado al ordenador? B: ¿Esto? A: No, eso. B: ¿Esto de aquí? A: No, lo de la derecha. B: Ah, esto. A: No, tampoco, pero eso también es muy raro. ¿Qué es? B: Es un señor de Murcia. Va conectado por usb. A: Anda. ¿Y por ahí se carga la batería y todo? B: Sí, se alimenta por ahí. Pero por las mañanas hay que darle café y a media tarde siempre pide queso o algo de fruta.