Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videoclips. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris videoclips. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de novembre del 2009

Decepción Mode: El aburridísimo concierto de Depeche Mode

No tengo palabras para describir la indignación con la que salí ayer del Palau St.Jordi de Barcelona después de uno de los conciertos más aburridos, planos y lamentables que he visto en muuuucho tiempo.

Quizá es culpa mía, por esperar demasiado de la banda británica. No os contaré cómo estaba delante del ordenador pulsando F5 (Refresh) como un loco el día que salieron a la venta las entradas para el concierto que llevaba años esperando. Eso es otra historia, pero como mínimo os dejará claro que mi presencia en el concierto no fue fruto de la casualidad.

Creía saber a lo que iba, particularmente después de ver el genialmente editado DVD del concierto en Milán de su gira previa “Touring the Angel”. Dios, eso fue una fiesta, eso fue un concierto, eso fue emocionante…

Pero no. Lo que nos encontramos ayer fue un repertorio mal elaborado, sin puntos álgidos. Está bien que empiecen con canciones del nuevo disco, “Sounds of the Universe”. Pero tener que esperar unos 30’ a que llegue la primera canción que supuso un poco de subidón, “A question of time”, para luego volver a rebajar el listón hasta dentro de unas 3 ó 4 canciones más cuando contraatacaban con otro hit, lo que animaba un poco la pista y el Palau, no es un buen planteamiento. Con esta dinámica el concierto no arrancó en ningún momento, con lo que la paciencia se iba agotando.

Porque hay que dejar claro que seguramente en las primeras filas, las de los megafans locos por Depeche el ambiente pudo ser bueno, pero al lado de la mesa de sonido, que es donde un servidor se encontraba, la gente estaba más preocupada de contestar al teléfono o de intentar ligar con el personal femenino más que decente. Pero al escenario, por mucha luz y por mucha pantalla impresionante que pusieran…poco caso. Y hay que decir que los que más saltaban hasta en las canciones lentas eran los personajes que minutos antes de iniciarse el concierto se habían puesto bien ciegos de polvos mágicos.

Otro punto, es que al menos yo cuando voy a un concierto de Depeche quiero oír la profunda y espectacular voz de Dave Gahan. No me interesa un concierto donde un Martin Gore con ansias de decir “eh, eh, que yo también puedo cantar” ocupa más canciones de las que debería. Y sí, me encanta la música que compone, y “Macrovision” está muy bien que la cante él, pero no, Martin, no eres un gran cantante.

Y por favor, que a nadie se le ocurra decir que claro, a mí sólo me gusta el heavy metal y un concierto de este tipo no lo puedo disfrutar porque le remito a que se mire lo que pasó en “Touring the Angel” y lo compare o que vaya a un concierto de, por ejemplo, los Chemical Brothers y vea qué es un concierto donde la gente sale diciendo “¡Hostia que pasada!”.

Puede ser irónico, pero quizá una de sus propias canciones es la mejor descripción de lo que vi ayer:




diumenge, 15 de novembre del 2009

Rammstein crema l'Olímpic de Badalona

Força anys enrera, quan acostumava a ser un habitual del Dixie, mítica discoteca de Marina on els nanos de 15 anys anàvem a fer les nostres primeres incursions vespertines, que no nocturnes, una cançó en alemany ens va enganxar a tots, Du Hast!. Uns deien que volia dir "Me odias", perquè ens sonava a "You Hate (me)!" i els altres no deien res perquè no en teníem ni idea d'alemany ni existia la wikipedia.

Finalment el passat dia 12 de novembre vaig poder disfrutar en directe d'aquesta sensacional banda etiquetada com "Industrial Metal" (existeix el "Farm metal", en contraposició?) i a nivell d'espectacle no em van decepcionar gens.

Un desplegament d'efectes pirotècnics impressionants (llàstima que segurament en ser un recinte tancat no podien fer tot el que haguessin volgut) i un escenari realment treballat amb gran quantitat de peces mòbils que convertien l'escenari en un membre més.

Destacaria alguns moments en particular, com l'entrada on es van quedar amb tots nosaltres



i la performance del seu nou single, "Pussy", va posar la nota d'humor (atenció al minut 2:44 en endavant)



Personalment em va encantar la cançó "Ich tu dir weh"

El que passa des del minut 3 és per flipar una estona http://www.youtube.com/watch?v=3E6gQMOrJCg

En quan a set list...trobo que van posar massa del nou àlbum, "Liebe ist fur alle" i es van oblidar de cançons com "Mein Teil" o "Amerika". El final del concert, amb "Engel" va quedar una mica descafeïnat perquè imagino que el que hauríem esperat era un final de festa més potent.

No obstant, problemes de so inclosos, Rammstein demostren que són un grup amb un directe pel que val la pena pagar i jo em quedo tranquil d'haver-los vist! (una altra cosa que puc treure de la llista de desitjos)

Proper concert, Depeche Mode! ;)

* Si voleu veure el concert de Badalona amb una qualitat excepcional aneu al canal de Youtube de "Superaskeroso". No us decepcionarà!

dimecres, 22 de juliol del 2009

Slayer Street

Quines tonteries que m'agraden


Metallica - Master of (M)uppets



Slayer - Ditto Head


Korpiklaani - Wooden Pints


Au, a dormir!

dilluns, 13 de juliol del 2009

Sonisphere!

Bon cap de setmana de heavy metal amb grans grups com Lamb of God, Machine Head, Mastodon...i no ens oblidem dels caps de cartell, METALLICA que van fer un tros de concert que trigaré en oblidar.

Per una vegada, i espero que serveixi com a precedent, es va fer un festival d'aquestes característiques a Barcelona. Ja estava cansat d'anar sempre fins a Villarrobledo (Albacete), Zaragoza o Getafe per veure grups d'aquesta talla dins d'un festival i a un preu més que raonable.



Machine Head - Old

I és que és un descans acabar un dia de concerts, fet pols, esgotat i pensar...puc anar a casa caminant i no he de dormir a l'herba i esperar-me no sé quantes hores per agafar un tren, autocar, etc. per apropar-me a la meva ciutat.

De l'organització en general em va semblar correcte perquè els concerts van sonar bé, van ser puntuals i no va haver-hi problemes (que jo veies) com he vist en altres festis on que se n'anés la llum era el més comú. Certament hi havia cues massa llargues per aconseguir tickets de beguda i pel que sembla el menjar es va acabar relativament aviat. Però jo a un festival vaig a veure els concerts, disfrutar de la música i, sí, també a privar...però per això millor fora del recinte perquè el litre de birra (que s'evaporava) costava 8€. Res nou en un festival.

I dels concerts...buf. Disfrutant com un enano amb Lamb of God i Machine Head. No ens oblidem de S.A. que van fer un concert massa curt, però ja se sap dins d'una agenda de concerts apretada. Mastodon també ho van clavar...però per mi no van lluir suficientment. Down van ser un descobriment per mi, tot i que sonaven excessivament a Pantera (que m'encanta i que és cosa lògica si coneixem els seus origen).

Slipknot...no sé, segueixen sense dir-me res tot i que va ser un punt a destacar veure una bateria sencera elevant-se i rodant en ple concert. A nivell d'espectacle s'ha de reconéixer que s'ho tenen estudiat...però si hagués estat elecció meva jo hagués posat a Machine Head just abans dels quatre jinets.


Slipknot i la bateria voladora


Metallica van estar espectaculars. Els temes del nou àlbum, Death Magnetic, sonaven millor del que m'esperava en directe. Mentre que els clàssics Master of Puppets, One, Enter Sandman, Seek and Destroy...van estar brutals i acompanyats d'una pirotècnia molt decent (sobretot One, on per un moment semblava que farien volar l'escenari). L'únic que va sobrar van ser els pseudo-sermons de Heitfeld. Però ei, que m'ho vaig passar de puta mare i repetiria cada cap de setmana. Esperem que la promesa de Heitfeld de tornar abans de 6 anys a Barcelona siguin més que paraules.



Metallica - Seek and Destroy


Long live Rock'n Roll

dissabte, 4 d’abril del 2009

¿Qué es un regalo perfecto?

A veces, un regalo perfecto puede ser algo tan "sencillo" como un CD con 18 canciones seleccionadas expresamente para ti...Además en un soporte lo suficientemente retro-xulo


El innovador CD-Vinilo

Gracias mil!

Lista de temas:

1. 2+2=5; Radiohead


2. Tonight, tonight; The Smashing Pumpkins

3. Interstate Love Song; Stone Temple Pilots


4. The Ideal Crash; dEUS


5. War; System of a Down

6. Twenty Four Hours; Joy Division


7. Obstacle One; Interpol


8. Black, Pearl Jam


9. Until The End of the World; U2


10. No One Knows; Queens of the Stone Age

11. It's On!; Korn


12. Paranoid Android; Radiohead


13. Zero; The Smashing Pumpkins


14. Without You I'm Nothing; Placebo


15. Peephole; System of a Down


16. A Forest; The Cure

17. Instant Street; dEUS


18. Revolver; Isobel Campbell & Mark Lanegan

divendres, 8 d’agost del 2008

El món gira més ràpid

Tot i que astronòmicament parlant no és així, sinó tot el contrari i en teoria la Terra es va frenant amb el temps donat l’efecte de fricció de la massa oceànica, políticament i social estem vivint un dels estius amb més moviment dels darrers anys.

Per una banda, com no, ja fa una estona que ha començat la polèmica inauguració d’aquests Jocs Olímpics que tant em fereixen la sensibilitat. No dic que no s’hagi de donar oportunitats als “nous rics”, però la baixada de pantalons del COI em sembla vergonyosa.

Per altra banda, a menys quilòmetres de casa, a Geòrgia, s’està preparant, de fet també ha començat, una de ben grossa amb els bombardeigs a la població civil, separatista i pro russa d’Osètia del Nord. Aquests atacs ja han causat morts entre uns ciutadans que tenen intenció democràtica i majoritària d’escindir-se d’un país per integrar-se a un altre. Han decidit! S’hauria de respectar! Però de moment no s’està fent. Ai, ai...recursos naturals importants a la zona pots trobar petit padawan, que diria el Yoda. Fotut el tema, perquè Rússia ja s’ha posicionat a favor de la població separatista, anunciant tot tipus d’ajudes...començant pel militar, i els USA i la UE també es posicionen...a favor de Geòrgia si no he llegit malament. Sembla que tornem enrera i espero que la cosa se solucioni...sinó la podem tenir molt i molt grossa...i més en plena crisis econòmica. Perquè, quina millor manera de fer funcionar indústries que no tenen demanda civil? “¡Más madera, es la guerra!”



També, encara més a prop de casa tenim el tema, que ja cansa, de l’Estatut....Ara resulta que el Gobierno ha decidit que es passa pel mateix forro dels collons el que diu una llei orgànica. Ara, que si jo vaig i, per dir alguna cosa, cremo una foto del rei em caurà tot “el pes de la llei”. I comparacions odioses. Qui no ha sentit les declaracions de ZP o de LaVega sobre l’excarcelació de DeJuana? Sí, sí diuen així: “Nos repugna que DeJuana esté en la calle, pero hay que cumplir lo que manda la ley”. Ok, em sembla perfecte...però no sé, em sembla que es respecta més la llei per un assassí que no pas per complir amb el que diu un text recolzat per una majoria social, tot i que sigui un text retallat o, com deia aquell brètol, “bien cepillado”. Cada vegada em crec menys les mentides de ZP.

No sé, tot plegat fa un tuf que no m’agrada gens...Olimpíades sense llibertat, bombardeigs, guerra, incompliments legals, etarres al carrer i morts a la tomba.


"Symphony of Destruction - Megadeth"

Sabeu què...que marxo de vacances i ja m’ho trobaré a la tornada.

dilluns, 7 de juliol del 2008

Brrreak Tance!

Gran vídeo:


Via: repoker.

dijous, 6 de setembre del 2007

Bravo Lucciano!! (1935 - 2007)


Nessum Dorma




Videomuntatge de Sepultura+Pavarotti: Roots Bloody Roots

dimecres, 29 d’agost del 2007

Les meves últimes adquisicions musicals

Ganes tenia de pillar-me uns bons DVDs musicals.

Depeche Mode - Touring the Angel



Kreator - Live Kreation Revisioned Glory DVD



Dos estils de música molt diferents, no queda cap dubte... i a sobre ho he rematat amb aquests: Electric Six i el seu àlbum Fire, de qui fa un temps vaig penjar un post.


molt gran el detall del hamster

dimecres, 25 de juliol del 2007

I ja que estem...

Després de veure el vídeo del post anterior, què menys que dedicar un post a aquest grandíssim grup:







Last but not least:

dimarts, 26 de juny del 2007

No me la puc treure del cap

Danger, danger!!

dijous, 7 de juny del 2007

Fetitxe Pop!

Space Invaders, una de les meves debilitats des de que era un marrec!



Via: Microsiervos

dijous, 24 de maig del 2007

Wolfmother

Directament vinguts des d'Austràlia, bressol dels AC/DC, de la Kylie Minogue i de Cocodrilo Dundee (també del difunt Steve Irwin)! amb aquest nom es presenta un dels grups que més gratament m'ha sorprés en directe en els últims anys. Toquen rock dur amb reminiscències dels anys 70, cosa que el fa molt més assequible per a la "massa". Les seves actuacions són potents, sense pretensions i molt efectives. La veu del frontman i el seu estil musical recorda, però no arriba (encara els queda molt), a la del gran Robert Plan i els grandíssims Led Zeppelin. De ben segur que n'estan molt influenciats.


Video: Dimension (guitarra "hendrixada")


Video:White Unicorn


Video:Woman (potser el seu hit) i Love Train

Doncs sense voler fer publicitat de la companyia telefònica que els patrocina, aquest dissabte tocaran a Barcelona.
Molt recomanable!

La seva web oficial