Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esport. Mostrar tots els missatges

diumenge, 5 d’abril del 2009

50:49

És el que he trigat en completar els 10km de la Cursa de Bombers d'enguany.



No està malament tenint en compte que no sóc massa runner i que he fet uns 4 entrenaments després de més d'un any de no córrer gens ni mica. La veritat és que l'objectiu era baixar dels 50', però també és cert que no podia esprintar per sobre dels altres corredors i al final he acabat amb un esgotament relativament baix. És el que passa en una cursa popular on han participat més de 17.000 persones. Així que estic satisfet amb la marca (millor que la primera, ara fa dos anys).

Una altra cosa que he notat és que la cursa ha millorat en organització i han tingut prou vista per fer-la més interessant gràcies a la "competició" Men vs Women que consistia en fer sortir a les dones uns 3' abans que els homes i veure qui acabava primer a la "photo finish" (només els de la categoria "elit"). Hem guanyat els homes! :P

diumenge, 29 de març del 2009

No té preu

29 de març. 2500 metres sobre el nivell del mar.

Un grup d'apassionats de l'esquí es lleven al refugi del Niu de l'Àguila i després d'esmorzar desvirguen els 50 centímetres de neu acabada de caure.

Hi ha boira, fa fred i les cames es queixen mentre fas esforços per no enfonsar-te fins a la cintura, però la sensació d'estar viu és sensacional i és molt difícil no somriure com un nen petit mentre el descens per la neu verge es va completant. Els ànims estan pels núvols que ens envolten.

Esquerra, dreta, salta, cau, aixeca't. Torna-hi, esquerra, dreta, esquerra, dreta...

El zigzagueig et porta de nou fins a la civilització i dins teu penses que ells mai sabran el que acabes de fer i de viure, però això no importa, perquè tu sí que saps que avui la muntanya ha estat teva.

dijous, 26 de març del 2009

Què gran és aquest esport!


Imatge: ACB.com

Avui me n'aniré a dormir amb un somriure a la cara després d'haver-me tret tres pesos de sobre:
1.- Igualar l'eliminatòria de vuitens de l'Eurolliga amb un partit per enmarcar i on sembla que Xavi Pasqual, entrenador del Regal FCBarcelona, s'ha adonat de que tenim un joc interior "im-pressionant"!

2.- Guanyar al "maleït" Tau de Vitòria...que ja anaven 7 perdent i s'estaven convertint en la nostra bèstia negra.

3.- Veure la cara de Dusko Ivanovic quan ha llençat el partit al començament del darrer quart. Dusko...quin entrenador que no va saber treure partit de noms com Ilyasova (partit espectacular) o Marc Gasol. I ell deia que "con este equipo que tengo no puedo hacer más" quan entrenava al Palau.

Ara a remontar èpicament un partit a Vitòria, que mai s'hauria d'haver escapat.

Podem anar a Berlín!

dimarts, 10 de març del 2009

Esto es un buen chorreo



Sorry, no m'he pogut contenir


You'll never walk alone...

dilluns, 24 de març del 2008

El boicot olímpic

Semblarà oportunista parlar d'aquest tema ara que hi ha tot el merder del Tíbet...doncs ho és!

Em sorprén conèixer aquests dies les notícies sobre el possible boicot que poden patir les olimpiades d'aquest estiu a Pekín. Per mi l'únic que pot explicar-ho és, com ja he dit, l'oportunisme. Suposo que ara tot tipus de personalitats públiques, suposadament compromeses, diran que estan en contra d'aquests Jocs. Per què? Perquè s'estan infringint els drets humans? Si us plau, una mica més de respecte per aquests drets! Xina no ha començat a passar-se pel forro els drets humans aquests últims dies. Ja fa molt de temps que, per posar un exemple, no es pot accedir a informació sobre Tiananmen.



És un país que censura, que no respecta els drets més bàsics i que, ah! amic, que té mooolts diners. Uhm, tothom vol fer negocis amb la Xina...Us imagineu la de negocis que es poden fer gràcies als Jocs? Jo no puc ni imaginar-m'ho, però la xifra en Euros és de molts dígits. I l'esport d'èlit és un negoci més.

A la Xina no hauria d'haver-hi Jocs Olímpics aquest any. D'acord que ha fet el que cap ONG ha aconseguit, treure milions de persones de la pobresa i convertir-los en una creixent massa consumidora. Però l'esport hauria de ser alguna cosa més...

diumenge, 16 de setembre del 2007

El segon és el primer dels perdedors

Quina llàstima. Al final no s'ha pogut trencar la maledicció no escrita que diu que el guanyador del Mundial de bàsquet no guanya l'Eurobasket (en el cas dels EEUU normal, no?)

Han fallat moltes coses en aquest últim partit...començant pels tirs lliures. Paupèrrim %. Gasol no ha estat especialment fi, però no li retrec res perquè el paio, ell solet, demana 3 defensors pendents.



Pepu...aix, no ho sé què ha passat avui. No cambiaré la meva opinió sobre ell com a entrenador per un sol partit dolent, encara que sigui la final, però m'ha d'explicar perquè no ha canviat a C.Jiménez després dels errors finals i el gran desencert de tir exterior que ha tingut. També m'ha de dir què feia JC Navarro a la banqueta als minuts finals.

Res, ens queden els Jocs de Beijing 2008 per treure l'agredolç gust d'una plata indesitjada davant d'una Rússia que ha vingut de tapat i ha guanyat.

Visca el bàsquet!

dilluns, 3 de setembre del 2007

Navarro lesionat

Potser serà el “Gafe” d’anar a la NBA? Però no és preocupant ja que en aquesta primera fase d’escalfament passen tres dels quatre equips que la juguen i seria un miracle que la selecció no superés aquest tràmit. En tot cas, no seria per la falta de Navarro.



Esperem que es recuperi aviat per poder gaudir del seu espectacular joc a Europa per últim cop en una temporada.

dimecres, 29 d’agost del 2007

"La ñ de España"

Com a bon seguidor de l'esport dels triples i la cistella m'encanta veure tots els partits que puc de bàsquet europeu. Aquests dies estivals també he mirat els partits de preparació de la Selecció Espanyola de bàsquet. Uns partits on Pepu Hernández, seleccionador que encara no ha perdut ni un partit i que sempre ha guanyat fent més de 70 punts i que té una medalla d'or del Mundial...vaja un crac amb caràcter (a qualsevol amb un mínim de memòria li venen al cap les cabrejades que agafava quan entrenava a l'Estudiantes i considerava, moltes vegades amb raó, que l'arbitratge no era bo).

El que més em preocupa, ja que el joc és d'un alt nivell, és la miopia de la FEB que ha agafat l'Ñ com a nou símbol, que no feia cap falta, de la selecció. No és que em faci cosa veure una Ñ, no...però un cop més s'obvia que a Espanya hi ha més cultures, llengües, pobles que els castellans. Per què sempre aquesta miopia? Per què aquest menyspreu constant? Si precisament la selecció és un excel·lent exemple d'integració i respecte on, a diferència del fútbol, mai s'havia agafat com a bandera de l'"Ejpania casposa". I més tenint en compte la quantitat de jugadors catalans, Marc i Pau Gasol, Navarro, Mumbrú, Trias; amb que compta el combinat.

Algú em podrà dir que és la manera més sencilla d'integrar a tothom en un sol símbol...Aleshores també representa a Mèxic, Veneçola, Argentina, etc.?

Opino que és una cagada com una casa que només ajuda a dividir més encara. També és significatiu que cap partit preparatori s'hagi disputat a Catalunya...Potser els de la FEB s'ensumaven poca entrada (no serà per falta d'afició: Barça, Penya, Girona i Manresa a l'ACB)? Doncs que pensin per què deu ser, no? O només és perquè no som organitzadors?

I finalment, el que és esperpèntic és la presència d'un tal Suso que no fa més que dir la "Ñ de ESPAÑA" com si fos subnormal, amb tot el respecte als disminuits psíquics.

Senyors de la FEB...hi ha vida, cultura, esport, gent, sentiments més enllà de l'Ñ. Després els sabrà greu que hi hagi una certa demanda de seleccions nacionals...

Dit això, ja tinc ganes de que sigui 3 de setembre per poder veure els partits!

dimarts, 5 de juny del 2007

Cycle4Change

El meu amic Pedro, des de Granada, m'ho fa saber.



Jo intentaré participar-hi.

Proper 16 de juny. Més info aquí.