Us he parlat de gossos?

No sé si dins la magnífica sèrie d'"independitza't que és maco" havien sortit els artistes convidats quadrúpedes que viuen al pis de sobre.

Sigui com sigui...han tornat a la càrrega amb més força que mai i els seus lladrucs han fet que a casa estiguem agafant amistat amb els agents de la urbana. És divertit i emocionant. Truques a la Urbana perquè els gossets o els "canes cerveros" de l'àtic porten hores donant un recital fent que els nervis estiguin a punt de perdres més que el Wally, i et contesten dien-te que "ah, si...els del pis tal que tenen els gossos a l'àtic, oi?"

Doncs si, nosaltres un altre cop.

Aleshores comença l'emoció. Per moltes raons: quan trigarà el cotxe patrulla? hi haurà una guàrdia (em refereixo a una guàrdia femenina)? callaran els gossos just quan arribin els agents? Aaaah...intriga fins el final.

I jo que em pensava que seríem nosaltres els fiesteros que haurien de donar explicacions als agents cada dos per tres. Quina decepció! Si ja ho dic jo, que ens fotem grans coi!!

Con las manos en la masa....nararinaraa

(Llegir imitant la veu de l'Arguiñano)

Hola familia, ¿cómo vais?. Pues tenemos un plato fácil, fácil y rico, rico...Pollo al orégano con acompañamiento de arroz sobre una cama de ensalada (sólo me ha faltado el perejil)verde.



En altres paraules...Mama, no pateixis que no passo gana!

Vaig dormit...

I es que fer sopars a l'estiu està molt bé. A qui no li ve de gust fer una xerradeta a temperatura ideal...

Però ai, quin dolor, quan estàs sopant i penses "demà el despertador no faltarà a la seva cita de les 6:30 am"

Tot sigui per tenir una vida social! ;)

Problemes al paradís

Haha! us pensaveu que la sèrie "Independitza't és una cosa xula de fer" ja s'havia acabat amb la rutina? DONCS NO! Amiguetes i amiguets, estàveu mooolt i tràgicament equivocats. La rutina només era el preludi de la tempesta.

La situació és la següent. Una de les habitants de la casa de gran hermano. De fet l'única fèmina de la casa, té per costum introduir a cert element argentí a casa dia (millor dit nit) si i l'altre també... La situació, Houston, comença a ser insostenible. No ens enganyem, no ens cau bé el paio. A part de ser un manta, sembla que la casa sigui seva i fa que ella comenci a pensar que viu sola.

Aquesta nit, sense anar més lluny, han estat a punt de deixar-nos sense Buenafuente. La mare que els va... per sort, Déu, l'Spaghetti Flying Monster o alguna altra entitat


Aquí podem veure una imatge de l'entitat superior que ha rebentat el DVD

s'ha encarregat de fer inaudible el DVD que havien llogat. HA!

I ara mateix estic disfrutant d'una mica de Bertovisión.

Però quan un dels companys de pis comença a dir "yo esto no lo pago" (coño, pero si lo hablamos y dijiste que estabas de acuerdo), "me ignoráis" (coño pero si estás todo el dia fuera y/o con el puñetero argentino), "lavo todos mis platos!, eso sí, las dos cucharitas que habéis usado vosotros, ni hablar" (si, y tu novio de turno no se ducha cada mañana en la ducha de TODOS, ¿¡verdad!?), "no me destendáis la ropa que lleva dos días tendida, porque está húmeda y entonces me resfrío" (serás...), "me pongo a hablar a todo volumen por teléfono con mi madre mientras estás mirando un programa que te interesa a dos metros de tu oreja" (gracias maja, que te la pique un pollo), "es sábado por la mañana, sé que habéis salido de noche y habéis llegado más bien tarde, pero oye, que como está mi novio aquí, pues que vamos a hechar un kiki con la música más alta que en el Pacha de Ibiza...para disimular un poco" (lee mis labios: HI-JA-DE-LA-GRAN-PU-TA, SON LAS 12 Y TEN-GO RE-SA-CA)

En fi, que ja veieu que la cosa trontolla per una de les potes. Però en un gir del destí doncs resulta que sukkus, ara resident a la freda Alemanya, ha de tornar en breu i ja sabem el lloc de qui ocupará a la casa.

Estàs nominada xata.

La deliciosa rutina

La tortuosa sèrie “Independitzar-se és bonic” (efectivament, cada vegada li el títol és diferent) està cada vegada més dominada i ja podem començar a parlar d’una certa rutina que, no ens enganyem, era més que esperada.

Sembla mentida, estem a març i personalment m’han passat un munt de coses des de les campanades de la nit del 31. Algunes són bones o molt bones, com la recent operació de la miopia (dimarts toca revisió, espero que tot estigui okl), o com l’experiència també molt positiva de viure amb companys de pis. D’altres són més tristes, però estem en procés de recuperació (chicas estoy libre :)). No és la primera ni serà la darrera (suposo) vegada que em passi això. Com diria Earl, es el karma (l’hauré de netejar una mica).

I sense adonar-me gairebé, ja ha passat gairebé un trimestre d’aquest 2008 de moment molt intens. És per això que dedicar un diumenge a llegir, veure bàsquet, planxar i fer una partida amb la Wii no em sembla un mal plan.

Aaaaah, quina tranquilitat...

Aaah! Merda! Joder!!

Desconeixia que gaudís de totes aquestes fantàstiques avantatges saludables:
- Cames més lleugeres i descansades
- Tonificació i revitalització dels músculs
- Efecte tensor de la pell (aquest és bàsic)


I és que no hi ha res com aixecar-se a les 7:30 del matí, entrar a la dutxa i fer un terrible descobriment...No tens aigua calenta!

Amics i amigues, ho heu endevinat, és una altra entrega de la fascinant aventura diària “Independitza’t!! És maco i senzill!”, subsecció: Imprevistos quotidians.