Quina vergonya de país...

Entre corrupció, patetisme polític i decisions polítiques sense cap ni peus, que atempten contra tota lògica, jo ja no sé on amagar-me.
Crec que la notícia és més que suficient.
A qui li interessa tant que aquest monstre es quedi allà al mig?


Una imatge val més que mil paraules:


Ver Monstruo de Algarrobico en un mapa más grande

Digues-li trasvassament, digues-li "només la punteta"

Quin mal de cap que tinc ja de sentir cada matí per la ràdio discusions estúpides sobre aquest tema. Que si no és un trasvassament, que si és una xucladeta reversible, que si històries. És un trasvassament com una casa, ens agradi o no. De fet als de Lleida està clar que no els agrada gens.

Jo no discuteixo que sigui necessari ARA fer un trasvassament des del Segre. És més, penso que les comparacions amb el famòs trasvassament de l'Ebre són penoses. No estem parlant de regar camps de golf, sinó de donar de beure a una població considerable. Crec que la segona té una mica més d'ètica.

No obstant això, el que no pot ser és que haguem d'arribar a aquesta solució. Ja ho he comentat en més d'una ocasió amb algun amic i no arribem a entendre perquè al clima del mediterrani, amb tantes coses bones que té, ens entestem tots plegats en tenir el nostre jardinet amb gespa. Fantàstic! Com els escocesos comencin a voler taronges fresques a la Highland anem servits. Hi ha coses que són irracionals i si no poden ser, doncs no poden ser.

Obviament, això s'ajunta amb la vergonya snob disfressada de camp de golf. A veure, senyors meus, és un esport que es va inventar, un cop més, a Escòcia...Fora de tota lògica, com deia.

Però no tota la culpa és del ciutadà més o menys pijo de Barcelona. També tenim la mania de no implantar sistemes de regadiu ecològics i eficients i ens dediquem a innundar camps i camps...

Ah, i la cirereta final, els milers de litres que es perden diariament per l'estat deficient de moltes canonades...Au, aigua? qui la necessita? Sí, sí, ja ho sé que per arreglar una canonada d'aquestes dimensions hi haurà un munt de gent que es quedarà sense servei TEMPORALMENT. Però home, volem fer trasvassaments i no podem portar uns camions cisterna durant uns dies mentre es treballa en tres torns diaris per acabar el més aviat possible?

Potser sóc jo, que no tinc informació sobre el tema (si us plau, que algú m'il·lumini), però a mi em sembla que tenim molts comportaments irracionals i que tots plegats, els de ciutat, els de camp, els pobres i els rics ens ho hauríem de fer mirar ja que tot apunta a que l'aigua (potable) cada dia serà un bé més escàs.

Regletes d'endolls amb botó per desconnectar

I direu, què dimonis diu ara aquest paio? És electricista? té un fetixe amb els endolls? (més val que no perquè et pots quedar enrampat)

Res, res d'això. Simplement que m'ha semblat bona idea participar a la "Bloc Action Day" i per això comento que simplement, amb un "lladre" d'aquestes característiques podeu fer tres coses:

1.- Us estalviareu diners perquè podeu connectar diferents electrodomèstics, com el vídeo, la tele, etc. que acostumem a deixar amb la llum del pilot encés. Si tanques l'endoll, tots s'apaguen i, a final d'any us podeu anar a fotre unes bones birres a la salud d'aquest estalvi.

2.- Allargareu la vida d'aquests mateixos electrodomèstics. No és bo tenir-los sempre, sempre a la corrent i, com que fa pal endollar i desendollar, amb un sol gest ja fareu la feina. Amb els diners que us estalvieu per no haver de comprar un nou vídeo, dvd, etc. us podeu fotre unes bones birres (això ja ho he dit, però és el que jo faria).

3.- Ja posats, reduireu la quantitat de CO2 que s'emet a l'atmosfera. Un de sol no farà res, però si ho fa molta gent, alguna cosa millorarà i potser tots plegats durarem més anys i més birres que ens podrem fotre!

Al cap i a la fi, només tenim una casa:

Pale Blue Dot, Carl Sagan

Tresors submarins: Trigloporus Lastoviza

Fa una setmana es va celebrar una nova edició del projecte Aware organitzat per PADI i que tracta de netejar els fons marins. Entre d'altres coses ens vam trobar un tros de vàter, alguna sabata que altra i ampolles de cava, tot això a les fantàstiques platges de la Costa Brava, concretament a Sa Tuna (Begur).

Però el que més ens va sorprendre a tots plegats va ser topar-nos amb un d'aquells éssers que habiten les nostres costes i que pocs coneixem. Un Trigloporus Lastoviza, també conegut com a Rubio, va ser l'anecdota del dia.

És un peix no massa gran (40 cm com a màxim), que viu al mateix fons i que té la peculiaritat de tenir unes aletes laterals molt acolorides i unes sorprenens "potetes" davanteres que pel que he pogut llegir li serveixen per buscar aliments. Obviament tots ens vam quedar una mica a quadres quan el peix va desplegar les aletes laterals i en lloc de marxar nadant va començar a "caminar" pel fons. Realment sorprenia més que el peix amb tres ulls de la nuclear d'Sprignfield.

De carn gustosa, els pescadors el valoren i el tenen ben buscat...tot i que és difícil de trobar. De moment jo ja n'he vist un.

Gila Monster

Es tracta d’una espècie de llangardaix autòctona d’Amèrica del Nord (Arizona). Fa entre 45 -60 cm de llarg i té la particularitat de ser verinós i de poder alimentar-se només 3 vegades l’any...i sobreviure.













Aquest últim punt va ser especialment interessant per desenvolupar una nova droga (Byetta) per la diabetis a partir del verí d’aquest.

Es va observar que el rèptil, tot i alimentar-se en comptadíssimes ocasions, era capaç de controlar el seu nivell de glucosa...Òbviament això interessa molt als diabètics (i al laboratori que produeix el fàrmac) que són uns 200 milions arreu del globus.

Una mostra recent de que la natura té molts asos a la màniga.

Més pals per als Biocombustibles

ENTREVISTA: HARTMUT MICHEL Premio Nobel de Química
"Con los biocombustibles no se ahorran emisiones de CO2"

Pa amb sabor a gasolina

No hem hagut d’esperar massa per poder llegir les primeres notícies que faran que la gent del carrer, la gran opinió, comenci a saber què és realment tot això del biodiesel o biocombustible i les conseqüències que pot tenir en la seva monòtona quotidianitat.

Per començar, la pujada del pa. I és que ja ho diu la més elemental de les lleis del mercat, el preu es fixa segons oferta i demanda. Com que el biodiesel es produeix a partir de cereals, com el blat, i la quantitat/producció de blat ha anat creixent en funció d’una demanda constituïda per consumidors que el diumenge al matí van a comprar una baguette o una de quart; no pas en funció de les necessitats de combustible del parc automobilístic, ens trobem que l’actual oferta és limitada, mentre que la demanda no fa més que pujar. Resultat, puja el preu del blat i, per més inri, el de tots els derivats que es fan a partir d’aquest cereal i també la carn dels animals que s’alimenten amb pinsos. Això fa que fins i tot els pobres desgraciats que no tenim cotxe haguem de pagar més pel nostre menjar gràcies a l’invent del biocombustible. Fantàstic...

Però això no és tot, ni molt menys. Com que ens volen vendre la moto de que això és ecologisme i és més net, etc. els governs ho estan subvencionant per augmentar la producció (també per reduir la seva dependència de certs productors de petroli). A Brasil, per exemple, està molt bé per enriquir uns quants camperols, però promocionar els monocultius no ha estat mai una bona solució. A part que, òbviament, aquests cultius s’han de fer a alguna banda i la selva amazònica té encara més números per a ser desforestada, els monocultius situats a països en desenvolupament històricament no han servit com a font d’alimentació per a la seva població, sinó que s’han destinat a l’exportació. Resultat, la població de Brasil, excepte els camperols, veuran com els preus dels seus productes s’encareixen i els costa encara més accedir a aliments bàsics. Perquè, ja hem direu si no és més rentable i queda millor al PIB ser un gran exportador per al mercat rodat occidental.

S’ha de trobar una alternativa als combustibles fòssils, però una alternativa millor.

Accions verdes

Podríem pensar amb aquest titular que parlo de pornografia, però no. Els que en volgueu podeu buscar per Internet que, m'han dit, es veu que d'això n'hi ha molt. Jo fa anys que busco, però res, res.

Un cop més, pesi a qui li pesi, el mercat continua funcionant i avui la notícia econòmica del dia és la sortida bursatil d'una companyia dedicada a la fabricació de panells solars, Solaria. Pel que sembla un debut molt bo, simptoma de que els inversors estaven esperant-ho perquè creuen en aquesta tecnologia verda i creuen en les posibilitats d'implantar-la en un país com el nostre. Per fi el "Sol y playa" es podrà diversificar en alguna cosa més que el turisme garrulesc dels nostres veïns del nord.

Què llestos són els EUA

Sorprés per la notícia mediambiental del dia (a ElPais)he decidit fer una petita reflexió.

Per què resulta que ara, precisament ara, els EUA diuen que s'ha de posar un tope a les emisions de CO2? Doncs, desgraciadament (o no), la resposta no és: "Finalment s'han adonat que això perjudica als éssers vius que actualment poblen el planeta Terra i alguna cosa s'ha de fer". La veritable resposta la podem trobar després d'unes línies. Cito: "George W. Bush, en la Casa Blanca, en vísperas de la cumbre del G-8, incide en ese segundo aspecto, al proponer la eliminación en los próximos seis meses de las barreras arancelarias que dificultan la difusión de tecnologías "limpias"" AAH! Mira-te'ls què espavilats que són!

Us pensàveu que els nordamericans són tontos i no són conscients del canvi climàtic? Ni de conya! Ells ja ho sabien de sobres. Tenen els millors científics del món allà cobrant (cert, també hi ha grups creacionistes i tal, però són molt espectaculars i van molt bé per omplir diaris amb notícies poc trascendentals). El que passa és que ara ja veuen clarament que això de l'ecologisme és un bon negoci a gran escala. Obviament, els exportadors i els que cobraran royalties per tot tipus de "tecnologies netes" no són ni els xinessos, ni els russos ni els coreans...sobretot centrem-nos en els xinessos. Industria ingent, mà d'obra barata, ens estan envaïnt el mercat amb productes barats i cada vegada més perfeccionats...solució? "Home, no podem trencar més encara les normes del lliurecomerç (ja tenen prou arancels per al que els interessa), doncs els exportem la nostra tecnologia superior!"

Potser el mercat no sempre s'ajusta com voldríem. I segurament hauria estat bé començar a reduir de debó les emisions de CO2 des de fa anys, però el cert és que sempre acaba ajustant-se amb més o menys intervenció governamental i si la demanda tira cap a "ecologia" doncs els donem el que volen. Si Europa es despista, els EUA ens tornaran a passar la mà "d'Adam Smith" per la cara.

Actualització: Si us interessa el tema, llegiu el comentari a TheEconomist (deixa el tema encara més claret)