Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notícies. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris notícies. Mostrar tots els missatges

dijous, 18 de març del 2010

Sanidad y Comunidades Autónomas

Hoy tenemos en portada la noticia de la propuesta de acuerdo entre Gobierno y CC.AA. con el que el Gobierno pretende ahorrar 1.500 millones de euros al año en Sanidad.

Bien, veamos, ¿cómo funciona esto?

La idea es simple y ya está inventada. Se trata de que se pase del sistema actual en el que la Sanidad pública cubre los tratamientos con condición de reembolsables. Es decir, el paciente va al médico, éste le prescribe un fármaco determinado y el paciente va con su receta de la Seguridad Social a una farmacia para que le den lo que en el papel consta. Obviamente, no todos los fármacos son reembolsables y hay una serie de criterios. Y por otro lado, el médico "puede" poner marca o genérico o, en algunas comunidades como Andalucía, el principio activo*.

¿Por qué pongo "puede" entre " "? Bien, pues la verdad es que los médicos tienen condicionados parte de sus sueldos al cumplimiento de ciertos objetivos de prescripción de genéricos ya que suponen un ahorro para el sistema sanitario por su reducido precio. Es decir, estamos ante una situación en la que "puede" ser que el Dr. te esté prescribiendo siguiendo criterios científicos o monetarios.

Bien, aclarado este punto. Lo que se quiere es pasar del sistema actual a uno en el que una de las medidas es que sólo se cubrirán (serán reembolsables) los medicamentos más económicos una vez contrastada la eficiencia del principio activo. Debo notar aquí, y sin saber si el problema es el error del periodista o realmente es como consta en la propuesta que Eficiencia no es lo mismo que Eficacia. La eficiencia pone en juego la variable coste. La eficacia, no. Por ejemplo: puedes matar una mosca con una bomba o con un poco de insecticida...en ambos casos es eficaz, porque logras el objectivo, pero sólo lo segundo es eficiente por el poco coste, daños colaterales, etc. Eficiencia es, a priori, mejor...pero si el que decide que un fármaco es más o menos eficiente es quien paga...empiezo a temblar. ¿Será considerado eficiente un fármaco que haga un 80% de lo que hace uno de marca, pero que cueste un 60% menos? ¿Como paciente estaré de acuerdo con esto? ¿Como médico? Me gustaría que este punto de la eficiencia estuviera muy claro...

¿Y porque tengo dudas?

Muy fácil...para empezar, si tienes que poner parte del sueldo de un médico dependiendo de que prescriba genérico por algo debe ser. Si es exactamente lo mismo, ¿porqué hay que incentivar nada? Bien, hay que hacerlo porque los médicos saben muy bien que es la bioequivalencia exigida a los genéricos.

Estudios de bioequivalencia, objetivo:
"Cuando dos medicamentos son equivalentes en la velocidad y cantidad del fármaco activo que se absorbe y llega al tejido o área donde se produce su efecto, los dos fármacos son terapéuticamente equivalentes y pueden usarse indistintamente. Es decir, si se produce la “equivalencia farmacocinética” se asume que la misma equivalencia existirá en el plano farmacodinámico y, lo que es más importante, en su eficacia y seguridad"

Se establece un límite de aceptabilidad: "Este límite de aceptabilidad se decidió en base a que una diferencia de un 20% en las concentraciones del fármaco activo en sangre, resultado de la variabilidad permitida en las características de composición de los lotes galénicos, de circunstancias ambientales y particulares de los pacientes, no posee relevancia desde el punto de vista clínico para la inmensa mayoría de los fármacos"
Quien esté interesado puede ampliar información en: http://www.normon.es/media/manual_8/capitulo_34.pdf


Sólo informo, pongo sobre la mesa que los genéricos no tienen porqué ser 100% iguales a los fármacos de marca. Puede no importar en muchos fármacos, pero desde siempre nos han vendido con campañas gubernamentales que el genérico es igual que el fármaco de marca. No tiene porqué ser cierto. Y al igual que hay fármacos y fármacos, también hay enfermedades y enfermedades.

Dicho todo esto, me preocupa mucho que en este bendito país nuestro siempre se recorte de lo mismo: inversión en I+D, educación, sanidad. ¿Van a reinvertir estos 1.500 millones de € anuales en investigación farmacéutica (o de cualquier otro tipo)? Perdonadme si se me escapa la risa...





* Genéricos y principios activos. Principio activo es, por ejemplo, el Paracetamol. Genérico sería, Paracetamol + Nombre Laboratorio de Genéricos + EFG (Especialidad Farmacéutica Genérica). Marca sería Gelocatil.

dijous, 11 de febrer del 2010

TIC tac TIC tac, és hora de canviar

Amb la de novetats que estan apareixent darrerament en el món multimèdia i de les TIC, com ara el Ipad o el Google Buzz, els mitjans de comunicació “tradicionals” s’estan veient desbordats.


Simplement, arriben tard a donar la informació. La gent que està interessada en tots aquests temes sap molt més ràpid i amb molt més detall què es cou. Steve Jobs no havia presentat el seu nou tablet que ja hi havia milers o milions d’entrades a Google comentant la jugada: les seves virtuts, les seves deficiències, preus, prestacions, públic objectiu, crítiques, elogis...de tot, absolutament tota la informació que un volgués tenir sobre el tablet la tenia gairebé de manera instantània.


Després, ni que sigui per un dia de diferència, les notícies de la tele o els informatius de la ràdio obren o tracten amb el tema que ja és obsolet per al públic interessat. A qui li interessa que Steve Jobs hagi ensenyat un nou gadget de desig? A ningú! Perquè tothom ho sap. Ara el que es vol és saber on el poden comprar, com el poden crackejar...La roda no para i menys per escoltar notícies que ja saben.


Una cosa similar ha passat amb el recent Google Buzz. Ahir et connectaves a través de Google Maps i en una ciutat com Barcelona, on les connexions a Internet són abundants, però no al nivell d’altres països, podies veure un número ingent de persones que ja estaven provant el nou invent. Tindrà èxit o serà un fracàs, encara és aviat per saber-ho, però el fet és que un cop més les notícies van tard.


No obstant els mitjans de comunicació més flexibles estan entenent quines són les noves vies de comunicació i l’ús d’eines de comunicació directes com el Twitter, el Facebook o el Youtube s’estan convertint en les noves “ràdios” del present. Perquè si fa només una dècada la ràdio era el mitjà de comunicació més inmediat, avui, fins i tot els apretats horaris de les graelles de les emisores es mostren massa inflexibles per al que es demana.


Només és qüestió de temps que els anunciants també vagin a incrementar la seva presència en aquests canals més directes. És, per tant, previsiblement inevitable viure una segona ona d’spam per aquests mitjans? Fins ara ens feien gràcia els virals de Youtube...però a qui no li comencen a tocar una mica els nassos els pop-ups que apareixen en els vídeos?


És qüestió de temps...o l’alternativa serà pagar per gaudir de continguts sense publicitat?




Font Imatge: Wikipedia

dilluns, 21 de desembre del 2009

Trobats ous ferrats d’origen extraterrestre

Ara que ja he captat la vostra atenció amb un titular aparentment absurd dir-vos que en cap cas és erroni.

Fa uns dies un grup de científics portuguesos va topar amb una estranya formació rocosa al fons marí del sud de les Açores. La formació que podeu veure a la imatge, és realment ben circular i té tota la pinta de ser el resultat d’un impacte de meteorit.
Curiosa la imatge i sempre sorprenent el que ens queda per descobrir del nostre propi planeta.


Canya al Pare Noel!!

Com cada any a aquest petit país nostre que és Catalunya comencem els debats de si estem perdent les tradicions nadalenques més nostrades. Curiós fenomen, quan personalment diria que la figura del caganer gaudeix avui d’una popularitat mai abans coneguda. La resta d’espanyols encara es fan creus que tinguem per costum posar un pastoret cagant a la muntanya...I de què es fan creus? O es pensen que a l’any zero hi havia Poliklyns? Va home va...si avui no sabem on pixar a la moderníssima Barcelona ho haurien de saber aleshores.


Però m’estic anant del tema...


Catalanes i catalans! No esteu sols en les vostres reivindicacions! Aquest malparit de Santa Claus o Pare Noel o Sant Nicolau té els dies comptats. És per això que us crido a sortir al carrer, carregant els vostres “caga Tió” (certament, els catalans som escatològics) i agermaneu-vos amb els austríacs. Ells també en tenen prou d’aquesta invasió silenciosa de panxuts vestits de vermell que escalen parets i baixen per xemeneies. Criden prou! (bé, suposo que deuen dir “Genug!”) i volen salvar el seu petit i immaculat Christkind.




Un angelet que pel que diuen és molt més eficient (i cursi)
En fi, estic convençut que l’organització austríaca sumada a la mala hòstia del poble català (perquè s’ha de tenir mooolt mala hòstia per aconseguir que un tronc cagui regals del tamany d’una PlayStation) aconseguirà eradicar d’aquesta beneïda terra nostra la plaga barbuda de Sant Nicolau.




Bon Nadal a tothom (tingueu preparat el bastó per si us necessitem).




També podeu fer la vostra aportació comprant un CD molt simpàtic



dilluns, 16 de novembre del 2009

Quina vergonya de país...

Entre corrupció, patetisme polític i decisions polítiques sense cap ni peus, que atempten contra tota lògica, jo ja no sé on amagar-me.
Crec que la notícia és més que suficient.
A qui li interessa tant que aquest monstre es quedi allà al mig?


Una imatge val més que mil paraules:


Ver Monstruo de Algarrobico en un mapa más grande

dimecres, 29 d’abril del 2009

Pues claro que es un virus jodido!

Como que, tal y como informan en el prestigioso (ejem) diario 20 Minutos, el virus se compone exactamente de:

"mitad porcino, mitad humano y (redoble de tambores) mitad aviar"...coño, contra 1 virus y medio, además salido de una peli de X-Men, es muy difícil luchar.

Esto es periodismo de investigación y lo demás tonterias.

Aquí el pantallazo, por si lo cambian:



A parte de las grandes perlas como "en el consultorio se temían que algo estaba pasando en el pueblo". Ni sacado de una peli de serie B.

dimecres, 25 de març del 2009

Els suposats defensors dels universitaris

Aquestes setmanes és notícia el desallotjament que els Mossos d’Esquadra van fer de les facultats ocupades per els autoanomenats representants dels estudiants que, segons ells, es sacrifiquen pel bé comú, ja que, segons ells, aquest Pla Bolònia és una espècie de satanàs...Un dimoni que, per altra banda ja funciona a mitja Europa.

Jo ja fa uns anyets que vaig acabar els meus estudis universitaris, però tot i així la situació m’ha cridat l’atenció.

No comentaré el desallotjament efectuat pels Mossos perquè ja se n’ha parlat prou. El que sí diré és que els Mossos van ser cridats pel degà de la facultat com a conseqüència (pel que sé) de que els ocupes van interrompre o van evitar que s’impartissin algunes classes, trencant d’aquesta manera el pacte que tenien amb el mateix deganat que els permetia ocupar un espai de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. De totes maneres, no m’agrada la violència, encara que el 90% dels cops que van donar els Mossos van anar a les cames (aquesta gent, li pesi a qui li pesi, són professionals en la seva majoria)

El que sí que em cansa, i molt, són aquests idealistes que es declaren salvapàtries de ves a saber quina causa. Sempre són els mateixos, sempre fan la mateixa pinta i sempre creuen estar en la veritat absoluta. Tant és així que es creuen que les seves reivindicacions poden trepitjar el dret a aprendre i estudiar de la gran majoria dels seus companys.

Passen els anys i sempre hi ha una colla de nostàlgics d’aquells estudiants que corrien davant dels “grisos” que, sigui com sigui, volen recuperar aquell ambient de rebel•lió. Però no en saben prou perquè les seves grans solucions sempre passen per perjudicar a algú que no té la culpa de res.

Per què estudiants que no volen saber res d’aquestes històries, que només volen fer allò per al que estan pagant s’han de veure perjudicats per quatre brètols? Per què els estudiants no poden accedir a les classes? Qui els dóna dret a aquests paios que no saben el que és clavar els colzes a barrar-te el pas? I per què els treballadors que s’aixequen al matí han de fer tard perquè, una aaaaaltra vegada, la Diagonal ha estat tallada. Aquesta és la llibertat que propugnen? Doncs, senyors, jo passo.

Pijipis, heu vist massa pel•lícules. Au, aneu a casa amb els “papes” que us han de posar saldo al mòbil.

Per altra banda, el Pla Bolònia, ara per ara, no es pot aplicar a les Universitats catalanes ni espanyoles fins que les beques per estudis estiguin al nivell d'Europa. No ens podem intentar assemblar en unes coses sense posar les eines addients a disposició de la comunitat d'estudiants. No tothom pot dedicar tot el dia als estudis i no percebre cap tipus d'ingrès. Si no hi ha temps per treballar s'han de donar solucions.

diumenge, 1 de març del 2009

Si la muntanya no va a Mahoma...

Doncs això és el que han pensat a Rússia. No contents amb no trobar vida per les rondalles del sistema solar han decidit que ho faran a l'inversa "enviem nosaltres la vida a fora". Concretament a Phobos, lluna de Mart.

Ara bé, el que enviaran no serà massa "bonic" i tampoc és aquesta la idea. El que es vol és testar com reaccionen diferents formes de vida (bacteris, llavors, espores,...) a un viatge espaial de tres anys de durada. Així que, tal i com es comenta a la notícia de Universe Today, els primers representants de la Terra no serem ni de lluny nosaltres.

Tot i que els tardigrats són uns éssers força espectaculars capaços de sobreviure al buit i les radiacions de l'espai, així que no són una mala elecció per a l'embaixada terrícola.


el tardigrat saluda


La notícia a Universe Today

divendres, 13 de febrer del 2009

Ni mare ni pare…un botó vermell

Sembla ser que la gent de Brussel•les porta uns dies sense massa feina i ha proposat en un informe recent el crear una mena de botó vermell per desconnectar immediatament qualsevol videojoc que pugui incloure escenes “no adients” per als més petits de casa.

Primerament, Srs. del Mercado Interior del PE (ho poso en castellà perquè com a Europa el català no pinta res...), saben què és un endoll? Si home, un “enxufe”. No és necessari cap botó vermell per desconnectar de cop una videoconsola i fotre-li la partida al reietó de la casa.

Segon. Uhm, estan suposant vostès que aquests pares incapaços d’acompanyar un nen a comprar un videojoc per assabentar-se de quin contingut inclou i valorar, com a persones adultes, si és o no és el que toca per a l’edat i maduresa mental del noi/a (cada vegada hi ha més noies jugadores i més productes per a elles), es passaran una, dues o mitja hora al costat del crio per veure què hi passa a la pantalla i, en cas necessari actuar? No se’ls acut, excel•lències, que si passen de quin joc es compra potser és perquè la maquineta serveix per a fer un “au, nen, no emprenyis i ves a jugar una estona si no tens res a fer”.

Tercer. Sant tornem-hi amb els jocs violents generen adolescents i adults violents. No es cansen de veure que l’evidència els nega aquest argument dia si i dia també? Quina moral! Qui està boig ho està i llestos. Si té ganes d’agafar una katana, un martell, un ganivet o el que tingui a mà per carregar-se a algú ho farà fent servir qualsevol pretext.

Quart. Perquè aquesta mania d’intentar censurar, d’intentar dir-nos des d’institucions què és i què no és bo. I la mania de cobrar per proposar imbecil•litats d’un calibre tal

dijous, 12 de febrer del 2009

A veure si serà veritat això que hi ha crisi

Amb titulars d'aquest calibre: El fabricante de J&B culpa a España del bajón de las ventas jo no puc començar el dia, per favor!

Què fem salvant tants bancs i tantes històries? No veuen els nostres governants que si s'acaba la Guinnes, el J&B i altres icones de la nostra cultura juerguista potser ens despertarem un bon diumenge sense ressaca i direm "què faig a les 10 del matí d'un diumenge?" i començarem a llegir la premsa, ens enterarem de les notícies d'economia, veurem més enllà del paracetamol i ens n'adonarem de que ens estan robant per tot arreu.

Això és molt perillós! Ni F1 ni històries...això no ho salvarà ningú sense la ressaca. Perquè, seriosament, quants dels espectadors que té la F1 ho són per la senzilla raó de que estan massa rebentats com per ni fer l'intent d'agafar el comandament a distància i canviar de canal per veure les notícies.

S'acaba el J&B...tindrem problemes.


dilluns, 5 de gener del 2009

En dies com avui fot fàstic veure les notícies





Imatge agafada d'aquí

diumenge, 28 de desembre del 2008

Desproporció

Però és força difícil fer veure que no passa res quan en aquestes dates s'està bombardejant a gent innocent de manera indiscriminada. Ho sé, és un tema fàcil i sensiblero que va bé per treure la llagrimeta i pensar què bones persones que som nosaltres i què malparits són alguns...però jo em pregunto com pot ser possible que Israel faci el que està fent amb Gaza sense que no passi res?

No val dir que són jueus i que ho han passat molt malament...ja fa gairebé 70 anys (no comments). Ni tampoc em sembla una legítima defensa bombardejar indiscriminadament una població sencera per quatre, cinc o vint terroristes o resistents o com se li vulgui dir que tiren coets contra la població d'Israel. Per altra banda, Hamas és govern electe. Té algun valor això? Sembla que no i volen matar mosques a canonades.

I ningú diu res, ningú actua...bé, sí clar, els diplomàtics venen a dir un "Homeee, Israel, però què feu...va, va, pareu una mica que esteu fent massa soroll". Patètic. Si fos al revés ja tindríem declaracions solemnes de tots els governants occidentals amenaçant amb un desplegament massiu de tropes. Però no, pel que sembla Israel és "dels bons" i pot fer de tot.

Doncs mira, no són dels meus.

dilluns, 15 de setembre del 2008

"Agarrense que ahora sí que esto se va a la mierda"

Dilluns negre, tot cau i tard o d'hora rebrem una hòstia de magnituts històriques. Solbes i demés diuen que ho tenen tot sota control, però la veritat és que ells tampoc no tenen ni puta idea de què fer. Ni ells ni ningú, ja que la GRAN solució del BCE és injectar pasta al sistema...És com intentar inflar un globus que ja ha rebentat. I tot per culpa d'haver mirat cap a una altra banda quan tota aquesta merda s'estava concentrant.

Això sí, les cagarades més grans se les emporten sempre els mateixos


I en què es basa l'economia dels USA?


Aha...en res més que deutes sobre deutes. Però això ja ho sabíem tots, menys el professor del nano que diu que el Dòlar va suportat per or...(buf, buf, buffffff!!...és que sóc economista i això em deixa els ulls com plats)

dijous, 28 d’agost del 2008

Repugnància absoluta

Quan llegeixes coses com aquesta et fa fàstic tot. I la de coses que ni sabem.


Per cert, aquests fàrmacs són emprats per a tractar la hipertensió...malaltia moooolt freqüent a Occident i, obviament, molt lucrativa per a la indústria.

divendres, 8 d’agost del 2008

El món gira més ràpid

Tot i que astronòmicament parlant no és així, sinó tot el contrari i en teoria la Terra es va frenant amb el temps donat l’efecte de fricció de la massa oceànica, políticament i social estem vivint un dels estius amb més moviment dels darrers anys.

Per una banda, com no, ja fa una estona que ha començat la polèmica inauguració d’aquests Jocs Olímpics que tant em fereixen la sensibilitat. No dic que no s’hagi de donar oportunitats als “nous rics”, però la baixada de pantalons del COI em sembla vergonyosa.

Per altra banda, a menys quilòmetres de casa, a Geòrgia, s’està preparant, de fet també ha començat, una de ben grossa amb els bombardeigs a la població civil, separatista i pro russa d’Osètia del Nord. Aquests atacs ja han causat morts entre uns ciutadans que tenen intenció democràtica i majoritària d’escindir-se d’un país per integrar-se a un altre. Han decidit! S’hauria de respectar! Però de moment no s’està fent. Ai, ai...recursos naturals importants a la zona pots trobar petit padawan, que diria el Yoda. Fotut el tema, perquè Rússia ja s’ha posicionat a favor de la població separatista, anunciant tot tipus d’ajudes...començant pel militar, i els USA i la UE també es posicionen...a favor de Geòrgia si no he llegit malament. Sembla que tornem enrera i espero que la cosa se solucioni...sinó la podem tenir molt i molt grossa...i més en plena crisis econòmica. Perquè, quina millor manera de fer funcionar indústries que no tenen demanda civil? “¡Más madera, es la guerra!”



També, encara més a prop de casa tenim el tema, que ja cansa, de l’Estatut....Ara resulta que el Gobierno ha decidit que es passa pel mateix forro dels collons el que diu una llei orgànica. Ara, que si jo vaig i, per dir alguna cosa, cremo una foto del rei em caurà tot “el pes de la llei”. I comparacions odioses. Qui no ha sentit les declaracions de ZP o de LaVega sobre l’excarcelació de DeJuana? Sí, sí diuen així: “Nos repugna que DeJuana esté en la calle, pero hay que cumplir lo que manda la ley”. Ok, em sembla perfecte...però no sé, em sembla que es respecta més la llei per un assassí que no pas per complir amb el que diu un text recolzat per una majoria social, tot i que sigui un text retallat o, com deia aquell brètol, “bien cepillado”. Cada vegada em crec menys les mentides de ZP.

No sé, tot plegat fa un tuf que no m’agrada gens...Olimpíades sense llibertat, bombardeigs, guerra, incompliments legals, etarres al carrer i morts a la tomba.


"Symphony of Destruction - Megadeth"

Sabeu què...que marxo de vacances i ja m’ho trobaré a la tornada.

dimecres, 18 de juny del 2008

S’estan perdent algunes bones tradicions

Quan un llegeix coses com les que estan passant a Estepona i la corrupció troba a faltar una pràctica molt nostrada que, crec, s’hauria de començar a reivindicar amb força.

El Seppuku , més conegut com a Hara-kiri, és una tècnica que hem vist a moltes pel•lícules japoneses, però que, no obstant i pel que llegeixo a la vikipèdia, encara és vigent de tant en tant (1999).

Els polítics corruptes, que aprofiten el poder per enriquir-se oblidant-se de quines són les seves obligacions i de que estan al servei del poble que els ha escollit, farien bé de practicar el Seppuku en les seves carns. Això demostraria que tenen una mica d’orgull i que ja que l’han cagat i els han descobert tota la paradeta per maldestres doncs, com a mínim, ho reconeixen en públic fent un tall profund i net al seu abdomen. D’aquesta manera, aquests individus traïdors, ens estalviarien a tots plegats la vergonya col•lectiva d’haver de ser reconeguts a fora com una colla de pocavergonyes, poc treballadors, estafadors i mentiders. I també ens estalviarien haver de fer judicis lents i cars que corren a compte de tots plegats un cop més. Com si no n’hi hagués prou amb tot els diners que ens han robat abans.










Tenim uns representants democràtics que fan pena. Que robin, que ho intentin...però que siguin intel•ligents i que ningú els enxampi mai. Que demostrin que s’ho mereixen per ser més llestos que ningú. Però que acceptin un bonic i vermellós Seppuku en cas de derrota.

Quina poca honra tenen i què mentiders i miserables que són!

dilluns, 9 de juny del 2008

La polèmica d’Air Berlin

Sembla que deu haver-hi poques notícies donat el resó mediàtic que estan tenint les desafortunades paraules del responsable d’Air Berlín, en resposta a una missiva que l’instava a utilitzar més el català en les seves relacions comercials.

La tonteria ha arribat fins a tal punt que Joan Puig ha equiparat l’areolínia amb els nazis. Sr.Puig, ha pixat fora de test. El nazisme va ser una cosa molt més greu que un simple comentari provinent d’una persona curta de gambals.

La carta de la senyora Margalida Tous, del Govern de les Balears, doncs m’imagino que deu ser una pràctica habitual. Instar a que es faci servir més o menys el català, doncs mira, que no crec que estigui malament fer-ho de la mateixa manera que els responsables d’Air Berlín són els únics amb veu i vot per prendre les decisions que corresponen a la seva empresa PRIVADA.

No em cansaré de dir que el català és una llengua important a nivell cultural i necessària per entendre no només l’Espanya actual sinó també l’Europa actual. Però d’aquí a que les empreses privades hagin de fer o deixar de fer segons el govern de torn...em sembla massa.

Les empreses privades tenen un objectiu ben clar: “Guanyar diners per mantenir-se a llarg termini”. Si els senyors clients, cada vegada que es parla en castellà o en qualsevol altre idioma deixen de volar amb tu, doncs no et preocupis que l’idioma amb el que es comunicaran amb ells canviarà en dos dies o menys. El mateix passa amb l’obligació de cartells als establiments. Multa? Els senyors que han posat el cartell ho han de poder posar en l’idioma que els hi doni la gana. I si la gent deixa de comprar perquè no entenen que hi posa...doncs durarà dos dies també.

El govern s’ha d’encarregar d’altres històries que estan dins del seu àmbit d’actuació. Que es preocupin de donar una bona educació (en català, en castellà, en anglès, en totes elles a ser possible). La gent educada acostuma a fer eleccions coherents i sap com fer valer els seus drets sense recórrer a l’insult.

dijous, 29 de maig del 2008

Ja...ja...ja...

Ok, sí, és un títular per fer polèmica de res, d'acord, però com que m'hi he trobat alguna vegada com que toca una mica els collonets ja.

"Cuidado, que este es catalán"

Canviem una cosa: "catalán" per, per exemple, "negro" o "mujer".

Uhm...ara sembla que només et pot fer gràcia si ets subnormal, oi?

Va, us poso un acudit amb gràcia (del gran Alberto Montt):

dimarts, 18 de març del 2008

Arthur C.Clarke

Espero que es trobi els creadors del monòlit







Altres entrades: Microsiervos, Wikipedia actualitzada,

divendres, 11 de gener del 2008

Una solució per a l’Alzheimer?

Sembla que estem davant d’un d’aquells descobriments científics que canvien la vida de moltes persones, tant de pacients com dels soferts familiars d’aquests.

Es tracta d’un fàrmac antitumoral, Enbrel, que seria capaç de revertir els primers símptomes d’una malaltia que cada vegada afecta a un major % de la població dels països desenvolupats que tendeixen a l’envelliment de la població. El més espectacular de tot és que hi ha casos que indiquen que aquesta millora es dóna en qüestió de minuts.

Pharmatimes parla d’un cas en el que un pacient de 81 anys que no podia recordar ni l’any, ni el dia, ni l’estat en el que vivia (era dels USA), després de rebre una dosi (mitjançant injecció a l’espina dorsal), en 10 minuts, podia recordar totes aquestes dades.

Senzillament, espectacular.




I no menys espectacular i sorprenent és llegir que, un cop més, el cervell demostra que funciona d’una manera si més no, misteriosa.