Què gran és aquest esport!

Imatge: ACB.com

Avui me n'aniré a dormir amb un somriure a la cara després d'haver-me tret tres pesos de sobre:
1.- Igualar l'eliminatòria de vuitens de l'Eurolliga amb un partit per enmarcar i on sembla que Xavi Pasqual, entrenador del Regal FCBarcelona, s'ha adonat de que tenim un joc interior "im-pressionant"!

2.- Guanyar al "maleït" Tau de Vitòria...que ja anaven 7 perdent i s'estaven convertint en la nostra bèstia negra.

3.- Veure la cara de Dusko Ivanovic quan ha llençat el partit al començament del darrer quart. Dusko...quin entrenador que no va saber treure partit de noms com Ilyasova (partit espectacular) o Marc Gasol. I ell deia que "con este equipo que tengo no puedo hacer más" quan entrenava al Palau.

Ara a remontar èpicament un partit a Vitòria, que mai s'hauria d'haver escapat.

Podem anar a Berlín!

Només queda un "i si?"

I si els arbitres del partit USA - ESP de bàsquet haguessin xiulat els passos de sortida constants dels jugadors americans? Potser el resultat hauria estat una mica diferent i la Sel·lecció Espanyola ara tindria un merescut or.

De totes maneres, els USA han presentat un equip (que ja és molt comparat amb el que havien portat en edicions anteriors), amb jugadors de talla i de professionalitat indubtable. Kobe, Wade, Howard...qualsevol d'ells ha demostrat la seva valua i davant d'un equip com Espanya han explotat d'alegria després de guanyar un partit gens fàcil per ells. Només s'havia de veure les cares de felicitat que feien els jugadors americans i, també, els espanyols per haver jugat un partit per enmarcar on tots dos equips s'haurien d'haver endut l'or...però només pot haver-hi un guanyador.

Ha valgut molt la pena aixecar-se una mica aviat per ser diumenge i gaudir d'un espectacle com el que s'ha vist. On s'ha demostrat que a Europa hi ha equips que poden parlar de tu a tu amb les millors estrelles de la NBA.

Però per sobre de tots, crec que s'ha de destacar la figura de Ricky Rubio. Simplement, el que ha aconseguit aquest nano és IMPRESSIONANT. És el proper jugador que donarà el salt a la NBA, segur! Tot i que desitjo que encara es quedi uns anyets per les rodalies i segueixi la seva progressió espectacular.

Visca l'esport i el bàsquet!

24 hores de bàsquet a Badia del Vallès

Des de fa 19 anys a Badia del Vallès celebren un torneig 5x5 de bàsquet que en edicions anteriors havia estat de 24 hores seguides de competició. Actualment els partits es distribueixen entre tot el cap de setmana i s’han anul·lat les competicions nocturnes...De manera que es podria dir que actualment el torneig són 48 hores.


Per primera vegada un servidor hi va participar amb el seu germà i uns amics i coneguts. El nostre equip “Mejillones” va ser un dels potents de la seva categoria...evidentment, donada la situació de “lamentable” estat físic de la majoria dels seus components, aquesta categoria era la més baixa del torneig...però tot i així, sense entrenar, sense ritme de partits, sense dormir la nit del dissabte al diumenge, ens vam plantar a semifinals, després d’haver derrotat als “Potorro’s”, “Pachanga” i “Somos una banda”, aquests últims fumaven a la banqueta, on un equip “Jaguars” de 15 integrants va acabar guanyant a un equip de 8 “veterans trasnochados” que no trobàvem el moment de demanar aire, aigua i una hamaca per descansar una mica, mentre observàvem com a babaus el parell d'entrenadores que tenien, se'ns dubte el millor dels "Jaguars" ;P


El balanç final, doncs, trobo que no és negatiu i em quedo amb la sensació de que amb una mica més de bondat i una mica més d’entrenaments podríem haver participat en una categoria superior sense desentonar gens (s’ha de dir que menys contra els “Jaguars” a la resta els vam guanyar poc més que “caminant”). Potser no la més alta de totes, perquè allà hi havia gent de nivell i d’alçada de debò (nivell EBA i tal). El millor ha estat que també m’ha recordat vells temps on cada cap de setmana tenia competició. Un record entranyable gràcies a un esdeveniment modest, però organitzat amb il·lusió (no va faltar l’entrada a la piscina municipal, bàsic per evitar trasllats d’urgències per xocs de calor) i on tothom hi va anar amb ganes de divertir-se.


Això sí...potser més que el record, el que em durarà més dies són els cruiximents i el dolor que tinc per tot el cos. Ai, ai...sort que sóc un habitual del gimnàs!

EBA

Si fa un temps vaig dedicar un escrit en aquest bloc a mon pare, avui és el torn del meu germà.

És un nano de vint i molt pocs que es podria definir com a persona “feliç” de la vida. No vull dir que no tingui preocupacions, però potser per ser el germà del mig ha tingut un altre tipus de responsabilitats dins de la família. Clar, jo com a primogènit (què bíblic) doncs em vaig anar enduent totes les hòsties i segurament sóc el que més baralles ha tingut amb els pares. Tot per obrir camí! Bé, la veritat és que la intenció primera era obrir-me les portes a mi mateix i que, ves per on, doncs els que venen al darrera ja tenen una línia traçada al terra per seguir.

Tornem al meu germà. Com deia, una persona alegre, distesa, que només ha tingut i té una passió real, el bàsquet. Sempre ha tingut facilitat pels esports d’equip i des de ja fa molts anys es dedica a jugar a bàsquet en lligues de bon nivell, com la Copa Catalunya, en la posició de base. És un jugador decidit a guanyar i així ho transmet als companys, amb una molt bona visió del joc i equilibrat ofensivament i defensiva gràcies, en part, a un físic molt adient per l’esport de la cistella: si bé no és excessivament alt (1,80 m), és hàbil amb la bola, de cos fibrat, braços llargs i ràpids (no us imagineu el fart que es fa de robar pilotes) i un tir exterior que ha anat polint en les darreres temporades que complica als jugadors rivals la seva defensa.

Se’ns dubte li queda un, espero, llarg camí per recórrer...però tot camí té un inici i des de fa un parell de dies el meu germà ha fet un pas endavant en al haver fitxat per un equip de la categoria EBA.

El seu cognom no és Navarro, ni Gasol, ni Rubio...no, és Gil i espero amb molta il•lusió que gaudeixi d’aquesta nova aventura que tant ha buscat des de que era un marrec.

Felicitats brother!


PD: No descuidis els estudis!!

Final a la catalana

No és que sigui un plat que porti panses i pinyons, sino que la ULEB (la UEFA del bàsquet europeu) presenta una final aquest vespre entre dos equips catalans. La prensa esportiva parlarà d'equips espanyols...Bé, i què? Com vaig posar al bloc de sukkus, a mi barrejar qüestions polítiques amb l'esport em sembla malament, així que cadascú que pensi com vulgui.

La qüestió interessant és que aquests equips (Penya i Girona), particularment el DKV Joventut, porten tota la temporada demostrant que ara per ara són els projectes basquetbolistes més consolidats a casa nostra. Després de l'esperada derrota del FCBarcelona davant d'un Maccabi no superior, però sí més equip, als amants de l'esport de la taquicàrdia només ens queda disfrutar d'un partit d'aquesta categoria. No importa que la copa sigui la ULEB perquè la Penya podria estar tranquilament dins de la Final Four de Madrid. Si aconsegueix la victòria l'any que ve participarà en aquesta competició...tot i que malauradament amb la segura baixa de Rudy que estarà fent les amèriques com un exitòs Pau Gasol, Calderón o Navarro qualsevol.




Per què aposto tan fermament per la Penya*? Doncs per la seva menor dependència de determinats jugadors. Sona fort dir això quan identifiquem Penya amb R+R (Rudy i Ricky) però en el cas del Girona aquesta dependència es multiplica en la persona del germaníssim (que ja ha demostrat que està on està per les seves qualitats innates) Marc Gasol. A més a més, la Penya fa un joc alegre, ofensiu, atrevit i espectacular. És la típica manera com els que són o hem estat entrenadors de bàsquet de nanos hem aconseguit que aquests s'enganxin a aquest esport: "Ostres, has vist quina esmaixada" "mira, mira quin passa li ha fet pel mig de dos adversaris" "TOMA boina!" etc.

Així doncs, ànims Penya, ànims Girona i visca el bàsquet


*També m'interessa que guanyi la Penya per aconseguir que el FCBarcelona tingui ,gairebé segura, una bonica plaça a l'Eurolliga de la propera temporada.

Cap de setmana farcidet

Seguint la sèrie de "Nou pis de lloguer" aquest cap de setmana ha estat dels més complets dels últims temps.

Divendres Ikea. Com bé deia el Pau, tot un exemple de merchandising posat al servei de l'imperi suec dels mobles. Experiéncia curiosa si més no.

Dissabte, electricista i pintor a parts iguals. Satisfacció és el sentiment que tens quan instal·les, per exemple, un regulador d'intensitat lumínica. També, molt valorable l'ajut prestat pel meu germà. Merci pel cop de mà. Després, a sortir una estona, veure el partit tonto del FCBarcelona de fútbol no, sense previament, haver disfrutat d'un dels millors partits de la Copa del Rey dels últims anys amb el Real Madrid i el Joventut Badalona com a grans protagonistes. Unes birretes i a dormir que diumenge hi tornem.

Diumenge, el despertador sona a la mateixa hora que un dia laboral...Quina son! Però és el que toca, anar al pis de nou i començar a pintar. Tres horetes i l'habitació ja està gairebé enllestida. Només queden uns petits retocs que acabo amb pinzell. Dinar i tornar...l'anada amb Bicing em permet arribar a casa meva en només 11 minuts (més ràpid que anant en metro). Acabem de recol·locar els mobles amb l'ajut, aquest cop, del xerop i ja ho tenim...Ara vaig a veure la gran Final de la Copa del Rey de bàsquet...aquest esport que gràcies a Pau Gasol i a la Selecció Espanyola és cada dia més i més popular. I disfrutar finalment d'un altre partidàs de bàsquet (Felicitats Penya i Felicitats Rudy...quin tros de jugador!! Un altre que aviat marxa als Wizards a jugar contra Navarro, Gasol, Calderón, Garbajosa...)



I encara em queda feina per fer... :D

Pau-er!

Noi, noi...quin debut el de Pau Gasol!! Dobles figures, segon màxim anotador amb 24 punts (Kobe s'ha lesionat la mà), 45 minuts de partit i, sobretot, victòria del seu flamant nou equip contra els Nets

Pau Gasol ja fa temps que va demostrar que és un grandíssim jugador de bàsquet, tot i que a vegades la seva participació amb la Selecció Espanyola hagi estat una mica per sota del nivell que n'esperàvem. Es clar que no és el mateix que la defensa s'aparti quan vas a fer una esmaixada que que et foti una garrotada per evitar que facis dos punts. Petites diferències entre Europa i els USA.

Però el que és evident, és que un jugador gran pot convertir-se en una llegenda gràcies a un equip guanyador que el faci més i més gran. En economia és el que anomenem "efecte multiplicador". I, de moment, Pau Gasol ha fet un debut millor que el de Magic Johnson i és el primer català amb possibilitats serioses d'aconseguir un anell de campió de l'NBA.

Congratulations Gasol!

Euroleague!

Grupet difícil el que li ha tocat al FCBarcelona en aquesta edició de l'Eurolliga. Un rival realment complicat, el CSKA i un sempre complicat equip espanyol. Aquesta vegada és l'Unicaja, però sempre és difícil encarar un equip de nivell ACB. I finalment la Lottomatica que sobre la pissarra hauria de ser "fàcil", encara que els antecedents diguin el contrari.

Però ja se sap, quan parlem del FCB d'Ivanovic tot és possible i, perquè no, tot i jugar contra un dels clars favorits (i haver de jugar després, si passa, contra un Madrid també favorit, però que ja ens "hem petat" dos vegades), jo crec que podem donar la campanada.

Com a mínim, nom per nom, tenim jugadors que poden marcar la diferència. Però això ja és bàsquet ficció i el Barça el que necessita per guanyar són dues realitats: Defensa i defensa i contratac jugant amb els pivots. Si ens entestem en els triples no tenim res a fer segur. I, certament, a la mínima que juguem contra un equip que jugui com a tal i sense nervis ens enviarà cap a caseta de cop.

I res, ara a anar de tapat a la Copa del Rei :D

Només per amants del basket!

I per suposat, Michael Jordan segueix sent Deu a una pista de bàsquet

Derbi català

Ja es veia a venir que la Penya li fotria un bany a un Barça en hores baixes. Del Barça poc puc destacar...un equip que basa el seu joc exclusivament en els triples pot tenir molts problemes. Això sí, veig una certa evolució de Trias i una llumeta en Acker (m'agafo a un ferro roent). Tocarà fer molta feina per convéncer al seguidor blaugrana de que també es pot guanyar sense Navarro.

Però la Penya, oh! això és bàsquet. Tots ells la toquen, tots tiren, tots corren, tots...vaja, són un equip. Sembla que Sonseca ha trobat un bon lloc on, per fi, créixer després de ser una eterna promesa que sonava a NBA anys enrera i quin fitxatge han fet amb Jagla*. Un pivot fort, alt i que a sobre és ràpid. Avui ha tingut el dia. Seria injust no parlar de Ricky, però és que el "nen" ens té tan acostumats a un altíssim nivell de joc que no ens enrecordem que tot just li acaben de sortir pels a la cara.


Estadístiques del partit


*Kus, necessitaré que li facis una traducció, tot i que hi ha versió en anglès.

Navarro does the Americas

Bé, per si algú tenia cap dubte de la qualitat d’un jugador de la talla de Navarro, aquí teniu les estadístiques del seu primer partit, diguem-ne oficial o de lliga, a la NBA.

No va sortir de titular, però és evident que compta amb el recolçament del Mr., tot jugant 23:31 minuts i anotant 22 punts (màxim realitzador amb R.Gay, qui va jugar 42'). Algú pot demanar més?


Great!

Navarro lesionat

Potser serà el “Gafe” d’anar a la NBA? Però no és preocupant ja que en aquesta primera fase d’escalfament passen tres dels quatre equips que la juguen i seria un miracle que la selecció no superés aquest tràmit. En tot cas, no seria per la falta de Navarro.



Esperem que es recuperi aviat per poder gaudir del seu espectacular joc a Europa per últim cop en una temporada.

Benvinguts de nou

Ricoh Manresa ja torna a ser a l'ACB! 3-0 FELICITATS!



La notícia a ACB.com

Web del club.