Un riu submarí

Atenció a la imatge que us poso a continuació:






Veieu alguna cosa estranya? Exacte, un submarinista dins d'una mena de riu, però...ep! li surten bombolles. És algun truc fet amb photoshop? Doncs no! És ben real.

Aquesta imatge surreal és el resultat d'una capa de sulfur d'hidrògen (estic segur que alguna de les persones que llegeix aquest bloc podria explicar a què es deu aquest fenòmen...cosa de la densitat?) que es troba a uns 30 metres de profunditat en algún indret de Mèxic.





Gracias por el link, de nuevo, repoker ---> blicu)


Actualització: Es tracta del Cenote Angelita al Yucatan Mèxic. Pel que sembla lel sulfur d'hidrogen es troba entre l'aigua dolça i l'aigua salada.

Avistaments subaquàtics

Com sempre, cada retorn a les profunditats ens permet gaudir de nous espectacles de la natura. En aquesta ocasió la sortida va ser a "L'illa negra", molt a prop d'Aiguablava (Begur)


Ver aiguablava, Illa negra en un mapa más grande

Vam poder observar el canvi de color (espectacular) d'un bon parell d'especimens de pop que, a més, estaven amuntegant pedres circulars per preparar el seu niu submari.


Vam retrobar un "vell" conegut, la Bròtola, ben amagada dins d'una cova/esquerda de 2 metres.



Ven a prop s'amagaven unes quantes Morenes, a part de les que podíem trobar a la platja, és clar.


També ens vam trobar amb animals menys agressius d'aspecte, com una "vaqueta de mar"


O una col·lònia força gran d'anèmones, tot i que aquestes són urticants!


I em sembla que ja està, a part de molts peixos que no sabria classificar :P

Fins la propera visita!!

A 24 metres de profunditat pau i tranquilitat

Quina inmersió més bona la d'avui.

Destí, Furió d'Aiguaxelida. En altres paraules una roca que sobresurt del nivell del mar molt aprop de la platja d'Aiguablava, Begur...tot i que només s'hi pot accedir amb barca.

Com sempre, la jornada de submarinisme comença aviat. T'has de llevar per anar amb temps al centre de submarinisme en qüestió i iniciar les gestions vàries.

Un cop ja tens l'ampolla de 12 litres (encara sóc Open) a carregar i passar calor...Fins que arriba el "gran" moment d'agafar la barca i fotre't d'una vegada per totes a l'aigua.

A dins i cap abaix. Un altre mòn!

Visibilitat perfecte i dues corrents d'aigua, una freda i una calenta, creuades feien un efecte òptic d'allò més curiós.

Abaix, abaix i 24 metres al manòmetre. Algues verdes arrapades a les parets donen la benvinguda a un paisatge espectacular i bancs de peixos foscos a tot arreu veuen la seva jornada interrumpuda per uns quants homes granota que van sobrevolant les profunditats deixant com a rastre una filera desordenada de bombolles que s'enlairen cap a la superfície.

L'únic so important és el de la pròpia respiració. Inhalar, exhalar...i un altre cop. Avui, un dia perfecte de control de respiració i de flotabilitat. Fins el punt de que quan la resta de companys ja veien esgotat el seu temps, a mi encara em quedava temps per una volta més. Són petites victòries que un aconsegueix amb el temps i la pràctica.

El temps comença a ser escàs i només queda una filigrana per fer, passar per sota un arc de pedra que forma una espècie de mini cova/tub per on passar i sortir directe a buscar el cap d'amarratge de la zodiac.

5 minuts, descompressió, i tot torna a estar al seu lloc.

Sol, mar i nitrosis...què més es pot demanar d'una inmersió?

Bròtola a la vista!

Aprofitant el cap de setmana per reiniciar les inmersions en les aigües del mare nostrum he fet dues coses:

1.- Deixar-me una pasta significativa, però encara raonable, en un equip complet de submarinisme...neopré (curt i llarg), jacket, reguladors i escarpins i "patos".

2.- Anar en una petita barca fins a Illa Fitó, a prop d'Aiguablava, Begur i fer la imersió. Tot i que no hi havia massa activitat animal, al final hem aconseguit descobrir el cau d'una Bròtola


Foto via http://marenostrum.org/vidamarina/animalia/peces/mediterraneo/

Sempre hi ha alguna cosa interessant per veure a les profunditats!

Tresors submarins: Trigloporus Lastoviza

Fa una setmana es va celebrar una nova edició del projecte Aware organitzat per PADI i que tracta de netejar els fons marins. Entre d'altres coses ens vam trobar un tros de vàter, alguna sabata que altra i ampolles de cava, tot això a les fantàstiques platges de la Costa Brava, concretament a Sa Tuna (Begur).

Però el que més ens va sorprendre a tots plegats va ser topar-nos amb un d'aquells éssers que habiten les nostres costes i que pocs coneixem. Un Trigloporus Lastoviza, també conegut com a Rubio, va ser l'anecdota del dia.

És un peix no massa gran (40 cm com a màxim), que viu al mateix fons i que té la peculiaritat de tenir unes aletes laterals molt acolorides i unes sorprenens "potetes" davanteres que pel que he pogut llegir li serveixen per buscar aliments. Obviament tots ens vam quedar una mica a quadres quan el peix va desplegar les aletes laterals i en lloc de marxar nadant va començar a "caminar" pel fons. Realment sorprenia més que el peix amb tres ulls de la nuclear d'Sprignfield.

De carn gustosa, els pescadors el valoren i el tenen ben buscat...tot i que és difícil de trobar. De moment jo ja n'he vist un.