divendres, 5 d’octubre del 2007

Ja hi som!


Ja tornem a tenir aquí l'ACB i el gran
Supermanager
!

Alea jacta est :)

Esperit Olímpic



Via: Yonkis

dijous, 4 d’octubre del 2007

Fight for Kisses

No us podeu perdre l'originalitat i l'humor d'aquesta campanya publicitària de Wilkinson (no salteu la intro).

http://www.ffk-wilkinson.com/
A part que el diseny de la web em sembla força interessant. El que no sé és si vendran més maquinetes d'afeitar, que és del que es tracta, no?

Carta a Cristina Peri Rossi

Hola Cristina,

No te conozco, la verdad, ni tan sólo he leído libros tuyos, pero me ha llegado la noticia de que te han "despedido" de Catalunya Radio por no hablar catalán.

Al principio pensé: "¿pero cómo es posible que echen a una escritora, una persona culta, que debe tener algo que decir, una opinión formada, de la radio pública de Catalunya?". Me puse de tu parte y hasta estuve tentado de darte mi apoyo en el blog que has creado con tu "Manifiesto contra la persecución lingüística (en Catalunya)".

Pero, (ay, los peros, qué puñeteros son ¿verdad?) luego, mirando la noticia y oyendo los comentarios de otras tertulias de otras emisoras de radio me enteré de que llevas viviendo en Catalunya ni más ni menos que 33 años. ¿En 33 años no has podido aprender catalán? ¿una persona como tú, inteligente, etc? Sorprendente.

No menos sorprendente es que después de estos 33 años tengas la santa pachorra de decir que hay persecución lingüística. Supongo que habrá sido muy difícil ir al supermercado y ver que nadie te entiende cuando te expresas en castellano o, madre mía, los problemas con la justicia que debes haber sufrido o no poder informarte a diario porque todos los medios eran en catalán o, ¡por Dios! cobrar durante una buena temporada dinero PÚBLICO de una Catalunya racista por tu participación como tertuliana habitual en la Radio pública catalana. Espero que te hayas desecho de todos esos sueldos de tus oprimidores, de tus captores, de tus limitadores de derechos.

Cristina, sinceramente, si no hablas catalán después de 33 años es porque no te sale de los ovarios (si hasta Bakero, ex-jugador vasco del FCB, habla un catalán más que decente). Es tu postura, tu desdén y tiene sus consecuencias. Pero tranquila, puedes trabajar en cualquier otra emisora ubicada en Catalunya que emita en castellano (no son pocas)...incluso puedes escribir en la Vanguardia, el diario más vendido de Catalunya que, pese a la incesante persecución lingüística que sufrimos, se mantiene escrito en castellano. Ánimo, dentro de nada tendrás tu pase a Ciutadans/Ciudadanos o podrás montar un partido absurdo como el de Rosa Diez y Savater.

Por cierto, en tu blog no hay posibilidad de hacer comentarios. Es mejor mostrar sólo los que están de tu parte, ¿no?

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Heroes Season 2

Doncs ja fa una setmana que la sèrie corre als USA i, obviament, que ja la tenim a les nostres llars a través dels fantàstic sistema P2P (personalment em decanto des de fa temps per BitTorrent).

Nova temporada vol dir cares noves, cosa que tampoc sorprén en una sèrie on l'aparició de nous personatges és una constant en gairebé cada un dels episodis. En el cas de Heroes pot estar justificat i funciona, no com a Lost, on els personatges surten dels nàufrags (quants n'hi ha? un, dos, tres-cents nàufrags? l'avió estavellat era un modern A380?)



També hi ha un nou/s enemic/s (encara misteriós) i una organització secreta que sembla saber més que ningú. I, com no, un sentit de l'humor que, jo, agraeixo força. El personatge de Hiro segueix sent un fantàstic C3PO que no para de liar-la. I per altra banda, el pare adoptiu de l'animadora es mostra com un perfecte extorsionador (el gag de la fotocopiadora no té preu).

A veure com evoluciona aquesta temporada. Espero que no fluixeixi com li va passar a Lost (tot i que la 3ª d'aquesta última va recuperar força el to) i que el final no sigui una obvietat (spoiler 1ª temp.!!: cony, doncs és el que hauries d'haver fet des del principi, explotar a l'aire tros de subnormal!!!).

Demanes respecte?

Doncs guanya-te'l.

Podem fer un pacte: Jo no cremo fotografies, ni fotocòpies i tu/vostè, no envia les tropes a una guerra no desitjada.

No és vostè la màxima autoritat militar de l'Estat? Doncs per què va permetre la guerra del "Blood for Oil"?

I ja que hi som, podria pronunciar-se algun dia sobre els grans problemes de la nostra societat, o comentar alguna cosa sobre la corrupció dels alcaldes, l'especulació, les mentides d'alguns mitjans de comunicació eclesiàstics, o...

dimarts, 2 d’octubre del 2007

Guns, Germs and Steel



Després de veure la recomanació d'aquest llibre/documental a Microsiervos , vaig aconseguir el documental de National Geographic.

El documental, com es comenta a la pàgina geek intenta explicar perquè els europeus han estat conqueridors i no pas conquerits. S'allunya de la premisa colonial de la "raça superior" per centrar-se en, com diu el títol, tres puntals bàsics: Les armes de foc, els gèrmens i l'acer. De fet, després de veure el documental podria reduir aquests tres factors a un: la geografia.

L'autor, Jared Diamond (autor de Collapse), explica com la geografia d'euràsia hauria permés el desenvolupament d'un tipus d'agricultura i ramaderia única al món. Les llavors més fàcils de llaurar i més alimentícies + ser l'única massa de terra on existien animals suficientment dòcils i grans per domesticar-los i donar força animal = major excedent de producció = major possibilitat d'especialització en altres activitats, com per exemple la metal·lúrgia primitiva.

Aquest aventatge inicial hauria permés que un centenar d'extremenys, liderats per Pizarro, fos capaç d'aniquilar tot un imperi inca amb milers de soldats. No és que els homes blancs fosin més forts, sino que tenien armes millors, muntaven a cavall i tenien virus letals resultat de milers d'anys en contacte amb el bestiar de granja (que els inques no tenien).

Però aquest mateix aventatge hauria servit als africans per frenar, momentaneament, la colonització europea a zones del tròpic, on els gèrmens (malària) haurien acabat amb la forma de vida europea. És a Àfrica on també veurem l'escena més dura del documental.

Força interessant, tot i que a vegades pot pecar de ser repetitiu, però és el mètode americà anar repetint un cop i un altre les hipòtesis inicials fins que l'audiència ho integra. Funciona.

Més info aquí