És curiós com moltes vegades un "s'enamora" d'una idea, o més ben dit, un ideal. Quedes amb els amics i surts amb la idea de passar una gran nit. A vegades és així, a vegades no. Quedes amb una amiga que fa temps que no veus i la recordes amb una màgia i una llum que després no hi és. Simplement és ella i ja és suficient. Penses en el sexe i et sembla que és un continuu d'olors, sensacions, orgasmes. Després amb un polvet mal fet potser ja en tens prou.
Però són los idees les que et mouen a sortir de casa, a provar coses i, de tant en tant, a encertar-la i viure una experiència especial perquè era tal com t'ho havies imaginat. Hi ha una guspira a les sinapsis i alguna substància química que s'administra en comptades ocasions et fa experimentar una sensació que només podies imaginar, fins aquell moment.
dijous, 15 de novembre del 2007
Quina ràbia això de la Loteria de Nadal, no?
Sí, sí...ja sé que ens poden tocar no sé quants milions, però jo que mai he comprat un dècim, aquest any estic en una empresa on tenen per costum tenir un número. Parles amb els companys i tothom et diu “No, jo es que si le toca a todo el mundo menos a mí me muero” I coi, que té tota la raó i jo també he comprat.
De manera que comprem loteria no per pensar que igual, en una d’aquelles potres impressionants de la probabilitat matemàtica, el bombo i les boletes es posen d’acord per a que surti una determinada sèrie de números que per casualitat formen el número que tens a les mans i et toquen uns “kilos”. No, no! Res d’això on vas a parar?
Hosti el Nadal, es fan tantes coses per compromís i per quedar bé...
M'ha sorprés la notícia on s'explica que el PSOE tindrà el suport d'una sèrie de Nobels, principalment economistes, per fer el seu programa (suposo que després s'ho passaran pel forro). De totes maneres no són els primers, Romano Prodi, ja ho ha fet i altres governs eurpeus també. Tant és, no deixa de ser interessant.
He llegit llibres d'un parell d'ells, Jeremy Rifkin i Joseph E. Stiglitz, sobretot aquest últim a qui "admiro". M'agrada molt la seva manera de pensar i les solucions que proposa a problemes globals. No sé si es podrà concentrar en un sol país, ja que té una visió global de l'economia.
Si realment els escolten, crec que Zapatero sentirà que una gent que mereix ser pressa seriosament (esperem que no la caguin com cert pare de l'ADN) li diu que desastres com les Rodalies van en contra de qualsevol raonament d'eficiència econòmica, per posar un exemple actual.
El PSOE ha jugat una carta molt interessant i han definit uns referents clars i menys obscurs que José María "melenitas" Aznar. Servirà per elevar el nivell del debat polític d'aquest país?
Per altra banda, a tots aquells que us interessi l'economia global i que vulgui llegir un llibre didàctic, però que profunditza en molts temes i que ens explica quins són els problemes d'una globalització mal dirigida, us recomano sense marge d'error: "Making Globalization Work" d'Stiglitz.
L'última pel·lícula de David Cronenberg que torna a comptar amb Viggo "Aragorn" Mortensen després de la seva grata adaptació de la novel·la gràfica A history of violence se centra en la màfia russa a la ciutat de Londres i els seus vincles amb una jove que mort quan dóna a llum una nena i qui posseix un diari en rus on s'expliquen alguns secrets que alguns voldrien mantenir a la tomba.
Naomi Watts (Anna) interpreta la llevadora que ajuda a donar a llum a la jove i qui s'encarregarà d'esbrinar qui és i si té alguna família que es pugui fer càrrec del nadó. Potser el diari li serveixi?
Durant la seva recerca toparà amb Viggo Mortensen (Nikolai) que se'ns presenta com un xofer de la màfia amb un posat xulesc i un passat misteriós explicat en els seus tatuatges. És un paper que li va com un guant i que sense necessitat de fer una gran interpretació m'ha resultat prou convincent.
Amb algunes escenes de violència explícita, marca de la casa Cronenberg, el thriller es limita a narrar una bona història conduïda per una veu en off, la de la jove que mort, que ens explica què hi posa al diari i que fa de vincle entre els diferents blocs del film. És una peli sense pretensions, pausada, però que no es fa lenta i que et deixa amb un bon sabor de boca.
L'única pega que li trobo és que els russos parlen anglès (en la v.o. clar) amb accent rus quan parlen amb algú de Londres, però entre ells doncs...també! Això sí, col·locant alguna que altra paraula i algunes línies en rus. Uhm...no seria més normal que entre ells parlessin rus tota l'estona?
Si us agraden els Thrillers i us va agradar Viggo Mortensen a l'anterior film de Cronenberg, amb aquest disfrutareu.
Últimament tinc l'obsessió d'escoltar aquest grup, cosa que no m'esperava quan els vaig conéixer. Més ben dit, quan vaig conéixer a David Eugene Edwards, front-man i ànima (mai millor dit) del conjunt que anteriorment formava part de 16 Horsepower.
La peculiaritat d'aquest grup americà és que fa una música folk intimista, elegant, fosca i amb temàtica religiosa. Les seves lletres estan plenes de referències bíbliques i és que David E. sembla que et doni un sermó rotund a cada cançó.
Els que em coneixeu sabeu de sobres que de religiós ho sóc poc, per això us recomano aquest grup més per les atmòsferes que crea amb pocs instruments i sobretot la veu que no pas per les lletres i la temàtica.
Per mí són tot un descobriment. Potser he vist la llum.
L'altre dia escoltava a Quim Monzó que comentava en una roda de premsa, si no vaig errat, que per fi al diari on fa una columna, la Vanguardia, van passar una nota on es prohibia terminanment l'ús de Wikipedia com a font.
No és la primera vegada que escolto algun comentari en aquest sentit. La idea de la wikipedia és bona, però hi ha coses que no poden estar canviant constantment segons el dia que tingui l'autor de cert article.
Doncs sí, després de tractar magistralment un tema tan delicat com l'anunciada malaltia de Pasqual Maragall que comparteix amb molts dels nostres grans, cosa que tothom estava esperant pel que es veu (1 milió d'espectadors), ara poden començar a fregar-se les mans pel joc que donen polítics com Acebes que es deu pensar que la gent és idiota, que no tenim memòria ni hemeroteques ni videoteques. (No és el primer polític que té problemes d'aquest estil, eh Mr.Z?).
Un altre tema complicat perquè aquí hi ha sang de gairebé 200 persones i moltes famílies afectades. Veurem com ho tracten.
Entrades
