Aún no de vacaciones...aunque bastante vago

(Esta te la dedico a ti Yolanda :) )

No hi ha dubte que porto uns dies amb el blog desactualitzat. Podria dir-vos que ha estat per falta de temps per escriure, però no és així. Simplement han estat uns dies on he estat poc inspirat.

Fa poc que una amiga em va comentar que per ser un bon escriptor el que havies de fer era procurar escriure, ni que fos sobre un tema intrascendent, una mica cada dia. La veritat és que tampoc he pretés mai ser un bon escriptor. És més, a l'escola sempre treia males notes quan es tractava de fer redaccions. Veia aquells companys, sobretot companyes, que participaven als Jocs Florals amb un somriure a la cara, sense nervis i semblaven meravellar al professor de literatura de torn...com si aquest no hagués vist mai abans algú de menys de 16 anys parlant sobre la mort. Sí, sí, la mort. Recordo perfectament uns Jocs on una noia parlava sobre el llit de mort d'un malalt. Descrivia els sons de la sala, els bips de les màquines, els colors dels llençols i el poc contrast que feien amb la pell del candidat a difunt. Ah, és clar, no ens oblidem tampoc dels sentiments. Ben pensat, es mereixia del tot que li posessin un excel·lent aquell trimestre.

No patiu, que el que m'ha passat és que el meu cap estava preocupat per altres temes. Com el canvi de feina. Ara tot just fa dos dies que sóc al meu nou lloc i encara és molt aviat per tenir una opinió real...La prèvia ja la tenia i, de moment, me la reservaré.

Però també he fet d'altres coses que no havia fet mai com el rafting i l'hidrospeed. Volia posar un comentari sobre el tema, però el meu amic i company de pis ja ho ha fet i d'alguna cosa han de servir els links com aquest. És molt divertit, això sí.

I què més, què més...Ah, sí, és clar. He comprat, juntament amb un altre dels amics i companys de pis uns fantàstics vols cap a New York. Ho sé, ho sé...no té mèrit ara que tothom va a NYC...però coi, que jo també hi volia anar des de fa temps i aquesta ha estat l'ocasió per fer-ho. Voleu un Ipod?



En definitiva, que he estat mig ociós! Espero poder actualitzar amb una mica més de freqüència el blog. A mi las musas!

Estos dos son muy grandes

I vaig tenir el gust de tornar-los a veure en directe per segon cop el diumenge passat. :D

S’estan perdent algunes bones tradicions

Quan un llegeix coses com les que estan passant a Estepona i la corrupció troba a faltar una pràctica molt nostrada que, crec, s’hauria de començar a reivindicar amb força.

El Seppuku , més conegut com a Hara-kiri, és una tècnica que hem vist a moltes pel•lícules japoneses, però que, no obstant i pel que llegeixo a la vikipèdia, encara és vigent de tant en tant (1999).

Els polítics corruptes, que aprofiten el poder per enriquir-se oblidant-se de quines són les seves obligacions i de que estan al servei del poble que els ha escollit, farien bé de practicar el Seppuku en les seves carns. Això demostraria que tenen una mica d’orgull i que ja que l’han cagat i els han descobert tota la paradeta per maldestres doncs, com a mínim, ho reconeixen en públic fent un tall profund i net al seu abdomen. D’aquesta manera, aquests individus traïdors, ens estalviarien a tots plegats la vergonya col•lectiva d’haver de ser reconeguts a fora com una colla de pocavergonyes, poc treballadors, estafadors i mentiders. I també ens estalviarien haver de fer judicis lents i cars que corren a compte de tots plegats un cop més. Com si no n’hi hagués prou amb tot els diners que ens han robat abans.










Tenim uns representants democràtics que fan pena. Que robin, que ho intentin...però que siguin intel•ligents i que ningú els enxampi mai. Que demostrin que s’ho mereixen per ser més llestos que ningú. Però que acceptin un bonic i vermellós Seppuku en cas de derrota.

Quina poca honra tenen i què mentiders i miserables que són!

Temps de canvi

Quin 2008 que porto...

Sembla que fos ahir que iniciava el projecte d'independitzar-me i avui ja estic com si res aquí, tot solet, amb el Buenafuente de fons i a casa meva...lloguer a part, és clar.

I en dues setmanes el meu petit món s'ha revolucionat! En dues setmanes he passat d'estar al carrer a fer unes entrevistes i trobar una nova feina. No és normal i ara mateix encara em costa assimilar tot el que ha passat i el que encara ha de passar.

Moltes vegades ho havia llegit, aquella sensació de que les coses passen perquè han de passar i que en certs moments passes a ser un espectador de la teva pròpia existència. En temporades com aquesta tot avança, es precipita i tu creus que segueixes sent el mateix nen de sempre que, un dia, es va despertar en un món que s'havia complicat.

De tant en tant m'he de mirar al mirall i fer que tot s'aturi. Jo contra Jo...mirada fixa..."I tu què collons mires!?" "Estàs content de com van les coses? Si? No? T'imaginaves així quan tinguessis l'edat que tens? És més, importa per alguna cosa la xifra que posa al teu DNI? Total, no és més que un paperot...quin dret té a condicionar-te en cap aspecte de la teva vida?" "Saps què, que demà m'he de tornar a llevar per..." "Per anar a treballar? Ja veus tu! I si demà no hi vas? Digues que estàs malalt i llestos!" "Sí, bé, però em sap greu fer servir una excusa com aquesta...hi ha gent que està malalta de debó i jo estic sa, ho he d'aprofitar, no? Vull dir...coi, que podria haver nascut a l'Àfrica i segurament ara tindria alguna malaltia realment fotuda, no hauria pogut llegir cap dels llibres que m'han agradat, no hauria escoltat la música, no hauria conegut la gent que he conegut...vaja, que seria un altre persona amb menys oportunitats, no?" "Et dono la raó en tot...però nen! ja que tens salut, vols dir que val la pena malgastar-la en el que estàs fent avui, ahir, demà?" "Potser no..." "És clar que no! Tio, agafa el que tinguis i fot el camp!" "I on vaig? a Austràlia?" "Per exemple" "Sí, podria ser divertit...però saps que tard o d'hora ens acabaríem tornant a trobar tu i jo" "Ho sé...jo sempre hi seré per fer-te dubtar i fer-te canviar" "Uhm...sí, el canvi és bo..."

Franki I l'ultratjador

Últimament no sortim d'una polèmica estúpida que en caiem en una altra...o potser sóc jo que em quedo només amb els temes tontos.

Aquest és un altre inverosímil cas, juntament amb el ja famós "Èric i l'exèrcit del Fènix", en el que ens trobem que, pel que es veu, la Justícia és més efectiva per engarjolar a gent que "fereix" sensibilitats que no pas per enganxar a, per exemple, conductors que són autèntics assassins al volant.

Franki no deixa de ser, per la pinta, un típic perriflauti catalanista. Un bon dia va decidir que la millor manera de demostrar que era molt català era esgarrar un bandera espanyola. Símbol per símbol, ull per ull...Primer puntualitzar una cosa, obviament des del meu punt de vista, ser català no vol dir "odiar Espanya". Espanya és un país que és fantàstic en molts aspectes i que és una merda en tants d'altres...però quin país no ho és? Catalunya mateix està ple a rebentar d'idiotes i de bellíssimes persones. Ja ho van dir un cop "l'únic recurs inesgotable és l'estupidesa humana". Així que crec que és innecessari fer ostentació de catalanitat ferint sensibilitats al·lienes. Pots pensar que Catalunya és un territori vençut i ocupat...en algunes ocasions pot semblar així, però en l'Europa actual el camí a recórrer per aconseguir la preuada independència és un altre (ara bé, en crisis com la que estem començar a patir, tant és si ets català, com espanyol, com francès...te la fotran igual).

El que sí que em sembla injustificable és que la Justícia sigui més dura per condemnar a aquest pobre Franki per un acte tonto, però, realment inofensiu...i estiguem tenint tants problemes per controlar la delinqüència real, els conductors temeraris que posen la vida dels demés en perill, les estafes, l'injustícia en general. Què passa? Dóna més publicitat jutjar per "ultratge"?

Jo sóc incapaç d'entendre-ho...si algú em fa el favor d'explicar-m'ho li agrairé. Potser és un tema d'aconseguir vots fora de Catalunya? No ho sé! De debó! Necessito una explicació coherent.

La polèmica d’Air Berlin

Sembla que deu haver-hi poques notícies donat el resó mediàtic que estan tenint les desafortunades paraules del responsable d’Air Berlín, en resposta a una missiva que l’instava a utilitzar més el català en les seves relacions comercials.

La tonteria ha arribat fins a tal punt que Joan Puig ha equiparat l’areolínia amb els nazis. Sr.Puig, ha pixat fora de test. El nazisme va ser una cosa molt més greu que un simple comentari provinent d’una persona curta de gambals.

La carta de la senyora Margalida Tous, del Govern de les Balears, doncs m’imagino que deu ser una pràctica habitual. Instar a que es faci servir més o menys el català, doncs mira, que no crec que estigui malament fer-ho de la mateixa manera que els responsables d’Air Berlín són els únics amb veu i vot per prendre les decisions que corresponen a la seva empresa PRIVADA.

No em cansaré de dir que el català és una llengua important a nivell cultural i necessària per entendre no només l’Espanya actual sinó també l’Europa actual. Però d’aquí a que les empreses privades hagin de fer o deixar de fer segons el govern de torn...em sembla massa.

Les empreses privades tenen un objectiu ben clar: “Guanyar diners per mantenir-se a llarg termini”. Si els senyors clients, cada vegada que es parla en castellà o en qualsevol altre idioma deixen de volar amb tu, doncs no et preocupis que l’idioma amb el que es comunicaran amb ells canviarà en dos dies o menys. El mateix passa amb l’obligació de cartells als establiments. Multa? Els senyors que han posat el cartell ho han de poder posar en l’idioma que els hi doni la gana. I si la gent deixa de comprar perquè no entenen que hi posa...doncs durarà dos dies també.

El govern s’ha d’encarregar d’altres històries que estan dins del seu àmbit d’actuació. Que es preocupin de donar una bona educació (en català, en castellà, en anglès, en totes elles a ser possible). La gent educada acostuma a fer eleccions coherents i sap com fer valer els seus drets sense recórrer a l’insult.

Electric Weekend (Dissabte)

Quin cap de setmana musical, sí senyor! Un cap de setmana on a més d'estrenar un comodíssim AVE he disfrutat de l'actuació d'un grup de la talla de Metallica. Oh, nens i nenes, quin grup.

La veritat és que els tios són uns malparits que només volen quartos i més quartos...però coi, que saben fer un concert, tot i que sigui un concert típic de la banda. Jo és la primera vegada que els veia en directe (com molta altra gent, pel que vaig observar), però la veritat és que no em va sorprendre res del que van fer. Que no vol dir que fos un mal concert.


Metallica - Nothing Else Matters

Jo, particularment, on vaig disfrutar "com un enano" va ser amb Machine Head. Tenien el handycap de tocar a l'escenari cobert, on l'acústica era pitjor. Però entre el seu so trash i les birres que ja portava al cos, es van conjurar els elements en el que es podria dir un "subidón", que després em va passar factura amb Metallica on estava un pel rebentat.


El video sembla el "Putu infern" però jo hi vaig ser com al cel. Machine Head - Imperium

Després, autobús cap a Atocha i a voltar per Madrid en busca d'aliment i beguda mentre esperàvem que obrís l'estació i agafar l'AVE de tornada.

Això sí, un ja té una edat i una certa experiéncia en Festivals metaleros...la veritat és que és el que vaig veure amb una millor organització amb diferéncia (no sé la zona d'acampada). L'única pega van ser les cues per agafar menjar i la qualitat paupèrrima d'aquest, però fins i tot a la cua el bon rotllo i les ganes de festa et feien passar una estona entretinguda. Clar que potser podrien haver tret alguna de les milers de barres de beguda per posar algun lloc extra de menjar, però de tot s'aprén.

Una experiència que s'haurà de repetir, a ser possible els dos dies perquè grups com Rage Against the Machine o Iggy Pop and The Stoges, també valen molt la pena.