Què llestos són els EUA

Sorprés per la notícia mediambiental del dia (a ElPais)he decidit fer una petita reflexió.

Per què resulta que ara, precisament ara, els EUA diuen que s'ha de posar un tope a les emisions de CO2? Doncs, desgraciadament (o no), la resposta no és: "Finalment s'han adonat que això perjudica als éssers vius que actualment poblen el planeta Terra i alguna cosa s'ha de fer". La veritable resposta la podem trobar després d'unes línies. Cito: "George W. Bush, en la Casa Blanca, en vísperas de la cumbre del G-8, incide en ese segundo aspecto, al proponer la eliminación en los próximos seis meses de las barreras arancelarias que dificultan la difusión de tecnologías "limpias"" AAH! Mira-te'ls què espavilats que són!

Us pensàveu que els nordamericans són tontos i no són conscients del canvi climàtic? Ni de conya! Ells ja ho sabien de sobres. Tenen els millors científics del món allà cobrant (cert, també hi ha grups creacionistes i tal, però són molt espectaculars i van molt bé per omplir diaris amb notícies poc trascendentals). El que passa és que ara ja veuen clarament que això de l'ecologisme és un bon negoci a gran escala. Obviament, els exportadors i els que cobraran royalties per tot tipus de "tecnologies netes" no són ni els xinessos, ni els russos ni els coreans...sobretot centrem-nos en els xinessos. Industria ingent, mà d'obra barata, ens estan envaïnt el mercat amb productes barats i cada vegada més perfeccionats...solució? "Home, no podem trencar més encara les normes del lliurecomerç (ja tenen prou arancels per al que els interessa), doncs els exportem la nostra tecnologia superior!"

Potser el mercat no sempre s'ajusta com voldríem. I segurament hauria estat bé començar a reduir de debó les emisions de CO2 des de fa anys, però el cert és que sempre acaba ajustant-se amb més o menys intervenció governamental i si la demanda tira cap a "ecologia" doncs els donem el que volen. Si Europa es despista, els EUA ens tornaran a passar la mà "d'Adam Smith" per la cara.

Actualització: Si us interessa el tema, llegiu el comentari a TheEconomist (deixa el tema encara més claret)

Increïble gesta

Avui he anat a sopar amb una amiga, la Guns!, i m'ha donat a conéixer aquest increïble bloc. Impressionant la gesta d'aquest noi andorrà que s'ha proposat i està aconseguint arribar des d'Andorra fins a la mateixa Xina en bicicleta!! A mi em sembla una brutalitat difícil d'imaginar i una experiència impagable.

No deixeu de visitar el seu bloc que actualitza quan pot, però que té unes fotografies fantàstiques de païssos d'orient que només coneixem pels telenotícies quan hi ha algun desastre.




Em trec el barret!

Els hi estem posant les coses massa fàcils

Els polítics (els dels partits majoritaris, sobretot) fan veure que es lamenten per la baixa participació en les eleccions. Però jo crec que els hi estem posant les coses molt senzilles. Abans havien de passejar per places, mercats, escoles, museus, centres esportius, fer vint mil promeses, petonejar nens, ser petonejats per àvies, convencer als sindicats, convencer a les patronals, fer la vertical,...

Ara, com a mínim en el cas de Barcelona, només passejen una mica, parlen a quatre jubilats i els fan un parell de debats poc sucosos on tots venen a dir el mateix per acabar passant per una sessió fotogràfica. Tots riuen, tots fan el paperet.

Amb l'alta abstenció només s'han de preocupar de convéncer aquells grups que saben del cert que aniran a votar i, atenció!, potser no els voten a ells. Hi ha qui diu, com el Boadella (conegut anticatalanista, però sembla que força espanyolista) que si pagues els teus impostos ja tens dret a queixar-te. I mira, crec que té raó, queixar-te et podràs queixar tant com vulguis i més...però nano, no et fotran ni cas. És més, intenta fer vaga de pagar impostos en senyal de protesta i ja veuràs què ràpid et foten un puro. Si realment vols decidir, s'ha de votar. Si no votes ells, la classe política, diu: "Això vol dir que la gent ja està contenta amb els qui governen". És realment així? Jo crec que el que hi ha és més un "passo de tot. Total, foten el que els rota". Tenim poca memòria. No recordem que amb uns quants vots es va poder fer el Tripartit? No entro en valoracions de si va ser bo o dolent, però el que sí que està clar és que va haver-hi un canvi en la política catalana i, de rebot, en l'espanyola. Mireu si no el merder que hi ha a Navarra on els socialistes estan enganxats pels collons. Si donen suport a UPN (o el que és el mateix, el PP de Navarra) aleshores desencantaran a l'electorat d'esquerres convençut de Navarra i d'Espanya. Si, per contre, decideixen recolçar a NB, aleshores el PP i els menys pronacionalisme vasc els atacaran per totes bandes acusant-los de voler "trencar Espanya". I això és collonut! Han de prendre una decisió, s'han de mullar i en poden sortir malparats. S'ho pensaran dues vegades abans de moure fitxa.

A més, imaginem que es proposa fer un referèndum per decidir si el vot s'ha de convertir en un deure obligatori de tot ciutadà amb capacitat per votar, com passa a altres païssos europeus. Si les coses segueixen com fins ara, aleshores resultarà que un escàs 40% de la població decidirà per la resta i com que són els que sempre van a votar, potser surt el SI i el 60% que no ha anat a votar de sobte es trobarà que li han fet una putada. Seria d'allò més còmic. Però vaja, que continuo pensant que això no passarà perquè els polítics no en tenen cap ganes de que el 100% vagi a les urnes.

Jo, personalment, no vull que altres decideixin per mi. No vull que dos grups de pressió o lobbies rebin totes les atencions per part dels polítics. Menys "cacerolades" per sortir a les notícies (no foten ni cas) i més votar quan toca i manifestar-se quan és necessari.

Tal dia com avui...

De 1431 resulta que Joana d'Arc va ser cremada a la foguera a la tendra edat de 19 anys, després que un tribunal anglès la hi condenés.

Relacionat amb Joana d'Arc, inmediatament m'ha vingut al cap Mila Jovovich, que la va recrear en un paper en la pel·lícula d'inesperat títol Joana d'Arc.

De fet, si us he de ser sincer, Joana d'Arc és un personatge que segurament ha estat mitificat i usat per la religió (no m'acabo de creure que una pageseta tingués nocions de tàctica militar), però no em negareu que és una bona excusa per posar una foto de la Jovovich que m'encanta des de que la vaig veure al Quinto Elemento

Aquí la teniu!


I així faig la quadratura del cercle començant per una heroïna nacional francesa i acabant fent referència a una pel·lícula produïda i dirigida (Luc Besson) a França.

Com no he de piratejar!?

Avui m'he comprat 3 cd's (Faith No More, NIN i Placebo) a una coneguda cadena francesa (comença per F i acaba per NAC). Els he comprat d'oferta, excepte el de NIN que m'ha costat uns 20€. Però em fot una ràbia obrir un CD i pensar: "A veure les lletres..." I què em trobo?








Exacte, res de res...Nanos, a cagar. Segueixo com sempre. Pagaré taxes o canons o el que ells diguin, però a canvi penso piratejar sense cap tipus de compasió. I mira, de tant en tant faré com avui i em compraré algun CD.

El llarg camí a Eurovisió 2008

Ja que la música en català sembla predestinada a no poder accedir-hi ni de casualitat (ni tan sols amb la participació andorrana), Eurovisió per a mí no té altra finalitat que fer un concurs per veure qui és més caspós*. Però de tant en tant ens trobem amb alguna perla, com l'Alf Poier o els monstruitos Lordi. Quin nivell i amb dos collons.

Aquest any, després d'un nou fracàs del conjunt espanyol que no sé ni vull saber com es diuen, els humoristes de "La Hora Chanante" estan disposats a sacrificar-se per iluminar-nos a tots plegats. Serà la fi del món com el coneixem! O Eurovisió s'enfonsa definitivament (que vaja, tampoc em treuria massa la son) o "Ejpania" aconsegueix sortir de l'ostracisme musical.

I per això, per fer, entre tots, una "Ejpania" més unida jo dono suport a aquesta iniciativa. Adelante ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡GAÑAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAANES!!!!!!!!!!!!!

Aquí va el vídeo que ens catapultarà a la fama, fins l'infinit i més enllà de la pandereta i els toros!




I aquest de propina, per si no els coneixeu massa


* I mira que vam estar a punt d'enviar al Josmar (quin maxote!)

The Fucking List

Ahir vaig veure, per fi, The Departed (Infiltrados) de M.Scorsese i vaig estar temptat de comptar les vegades que apareixia la paraula, de gran tradició anglosaxona, fuck. Per sort ja hi ha algú que ha fet la feina i ha estat tan amable de confeccionar un ranking. La primera és, com no podia ser d'altra manera, Fuck.