TIC tac TIC tac, és hora de canviar

Amb la de novetats que estan apareixent darrerament en el món multimèdia i de les TIC, com ara el Ipad o el Google Buzz, els mitjans de comunicació “tradicionals” s’estan veient desbordats.

Simplement, arriben tard a donar la informació. La gent que està interessada en tots aquests temes sap molt més ràpid i amb molt més detall què es cou. Steve Jobs no havia presentat el seu nou tablet que ja hi havia milers o milions d’entrades a Google comentant la jugada: les seves virtuts, les seves deficiències, preus, prestacions, públic objectiu, crítiques, elogis...de tot, absolutament tota la informació que un volgués tenir sobre el tablet la tenia gairebé de manera instantània.

Després, ni que sigui per un dia de diferència, les notícies de la tele o els informatius de la ràdio obren o tracten amb el tema que ja és obsolet per al públic interessat. A qui li interessa que Steve Jobs hagi ensenyat un nou gadget de desig? A ningú! Perquè tothom ho sap. Ara el que es vol és saber on el poden comprar, com el poden crackejar...La roda no para i menys per escoltar notícies que ja saben.

Una cosa similar ha passat amb el recent Google Buzz. Ahir et connectaves a través de Google Maps i en una ciutat com Barcelona, on les connexions a Internet són abundants, però no al nivell d’altres països, podies veure un número ingent de persones que ja estaven provant el nou invent. Tindrà èxit o serà un fracàs, encara és aviat per saber-ho, però el fet és que un cop més les notícies van tard.

No obstant els mitjans de comunicació més flexibles estan entenent quines són les noves vies de comunicació i l’ús d’eines de comunicació directes com el Twitter, el Facebook o el Youtube s’estan convertint en les noves “ràdios” del present. Perquè si fa només una dècada la ràdio era el mitjà de comunicació més inmediat, avui, fins i tot els apretats horaris de les graelles de les emisores es mostren massa inflexibles per al que es demana.

Només és qüestió de temps que els anunciants també vagin a incrementar la seva presència en aquests canals més directes. És, per tant, previsiblement inevitable viure una segona ona d’spam per aquests mitjans? Fins ara ens feien gràcia els virals de Youtube...però a qui no li comencen a tocar una mica els nassos els pop-ups que apareixen en els vídeos?

És qüestió de temps...o l’alternativa serà pagar per gaudir de continguts sense publicitat?

Font Imatge: Wikipedia

A quien madruga...Dios ayuda?

Si así fuera, a las 6 de la mañana el sol brillaría, te calentaría y te sentirías reconfortado. Pero no, hace frío, humedad y hasta es posible que si vas en metro te encuentres un borracho con ganas de tocarte la moral.

No, no...destruyamos el refranero español (o cambiemos el horario para levantarnos siempre al mediodía)

Uiii quina vaga

Una super vaga la que avui han fet els cinemes catalans en protesta per l'obligació de projectar pel·lícules doblades al català que proposa el Govern. Vamos...

I mira que a mi em sembla malament aquesta mesura i que el que s'ha de promocionar no és el doblatge en català, sinó la producció a Catalunya. Perquè nois i noies, estic fins al cap damunt de veure pel·lícules o sèries doblades al català i pensar "Coi, es la veu del Son Goku".

El doblatge és una cagada. Tal qual. Països com Portugal no en tenen...i ei, curiosament, parlen força millor l'anglès que nosaltres que seguim com que ens fa gràcia no tenir ni punyetera idea d'idiomes. Els nostres representants polítics, per desgràcia, en són el millor exemple del cazurrismo imperant (amb honroses excepcions).

Però nosaltres, au, a tirar cortines de fum i a crear polèmiques on no n'hi ha.

Senyors del Govern! Facin el favor de posar les condicions suficients per fer que l'escena catalana sigui l'enveja d'Europa i deixin de ficar calers en tocar els ous a la gent que té negocis privats com les sales de distribució de films!

I els del cine...si teniu ganes de protestar, feu la vaga un dimecres o un dissabte o un diumenge. Qui dimonis va al cine un dilluns?

Perquè seguim sent un país segonmundista? (by sukkus)

Em permeto la llicència de reproduir aquí el text que sukkus ha escrit. Hi estic 100% d'acord i crec que ell expressa perfectament el que jo podria dir sobre el tema. Així que, si la roda està inventada no es necessari tornar-hi.

By sukkus (14/02/2009):

Avui França, un dels països europeus que millor està suportant la crisi, ha anunciat un pla d'inversions generós per assegurar el futur i la competitivitat de l'economia francesa. La major part d'aquesta inversió anirà destinada a l'educació superior i a I+D, com és habitual en qualsevol país que pretén ser considerat una potència mundial.

A Espanya, per contra, el país que es queixa per no ser invitat al G-20 i el país europeu que pitjor està passant la crisi (amb un atur record dins la Unió Europea) i amb pitjors previsions pel 2010, la recepta està en rebaixar novament per l'any que ve les ja de per sí paupèrrimes inversions en les àrees que han de garantir el nostre futur. Seguim estant a la cua de l'educació en països desenvolupats (com cada any ens recorda l'informe PISA) i en inversió en I+D però malgrat tot, sembla que volguem insistir en anar baixant graons. Els mediocres polítics d'aquest país sembla que no s'adonen que el model de mà d'obra barata per a les multinacionals estrangeres o la construcció basada en una bombolla especulativa s'han acabat, i que el futur contra la competència productiva de països més barats passa per la investigació en noves àrees.

L'exemple francès elegit en les notícies d'avui parlava del cor artificial desenvolupat l'any passat per investigadors d'aquell país. Un joint-venture de professionals biomèdics i enginyers aeronàutics, dos camps on exportem a la resta del món molts dels nostres millors investigadors i enginyers desesperats per la falta de recursos d'aquest país.

Mantenir el poc teixit industrial important que ens queda (incentivant la investigació en els seus respectius camps) i fomentar amb ajudes públiques creixents (en comptes de minvants) nous camps amb potencial com poden ser la biotecnologia o la indústria d'energies renovables és el camí a seguir. Per a un servidor que ha treballat a la primera potència europea, no són bons professionals el què falten aquí, sinó líders capaços de guiar-nos en estratègies que vagin més enllà del benefici a curt termini, tant a nivell d'empresaris compromesos amb el país, com sobretot de polítics no corruptes que superin el molt deficient en la seva gestió.

AVATAR

James Cameron ha tornat a fer que el cine donés un pas endavant amb Avatar. Potser no d’una manera tan determinant com amb Terminator o Abyss, però sí que ha creat una nova manera de viure el cinema d’acció.

Avatar, una pel•lícula que s’ha de veure Sí o Sí en 3D ens endinsa en un món fantàstic i un punt psicodèlic on els Na’vi (indígenes del satèl•lit Pandora) són els protagonistes absoluts. Gollum al seu costat ha quedat més que superat com a creació digital.

Què ofereix Avatar que no haguem vist fins ara? No és un argument revolucionari. De fet estem veient una nova manera d’explicar Pocahontas. No té uns guions excessivament treballats. No té una trama sorprenent. Però sí que té un impressionant desplegament imaginatiu i tècnic al servei de l’espectacle.

En les gairebé 3 hores que dura el film l’espectador, gràcies a les ulleres 3D, només trobarà a faltar no poder respirar el mateix aire que els Na’vi. La tècnica permet que un s’endinsi com mai abans dins de Pandora i participi com un més dins dels esdeveniments que allà tenen lloc. Tot embolcallat d’un esperit molt New Age que a més d’un li sobrarà, però que tampoc molesta en excés.

Incongruències de la física i de les proporcions a part

(SPOILER:.............................................................................................no pot ser que les armes dels humans els hi quedin proporcionals als Na’vi nique les fletxes , de sobte, siguin capaces d'atravessar armadures blindades............................................................................................................................),

la pel•lícula és una experiència 100% recomanable. No, no us farà pensar, no us farà reflexionar sobre un tema que s’ha explicat mil i una vegades, però si que per un moment serà possible que vosaltres també deixeu els vostres seients al cine i correu per la jungla onírica que James Cameron ha creat.

Trobats ous ferrats d’origen extraterrestre

Ara que ja he captat la vostra atenció amb un titular aparentment absurd dir-vos que en cap cas és erroni.

Fa uns dies un grup de científics portuguesos va topar amb una estranya formació rocosa al fons marí del sud de les Açores. La formació que podeu veure a la imatge, és realment ben circular i té tota la pinta de ser el resultat d’un impacte de meteorit.
Curiosa la imatge i sempre sorprenent el que ens queda per descobrir del nostre propi planeta.

Canya al Pare Noel!!

Com cada any a aquest petit país nostre que és Catalunya comencem els debats de si estem perdent les tradicions nadalenques més nostrades. Curiós fenomen, quan personalment diria que la figura del caganer gaudeix avui d’una popularitat mai abans coneguda. La resta d’espanyols encara es fan creus que tinguem per costum posar un pastoret cagant a la muntanya...I de què es fan creus? O es pensen que a l’any zero hi havia Poliklyns? Va home va...si avui no sabem on pixar a la moderníssima Barcelona ho haurien de saber aleshores.


Però m’estic anant del tema...


Catalanes i catalans! No esteu sols en les vostres reivindicacions! Aquest malparit de Santa Claus o Pare Noel o Sant Nicolau té els dies comptats. És per això que us crido a sortir al carrer, carregant els vostres “caga Tió” (certament, els catalans som escatològics) i agermaneu-vos amb els austríacs. Ells també en tenen prou d’aquesta invasió silenciosa de panxuts vestits de vermell que escalen parets i baixen per xemeneies. Criden prou! (bé, suposo que deuen dir “Genug!”) i volen salvar el seu petit i immaculat Christkind.

Un angelet que pel que diuen és molt més eficient (i cursi)
En fi, estic convençut que l’organització austríaca sumada a la mala hòstia del poble català (perquè s’ha de tenir mooolt mala hòstia per aconseguir que un tronc cagui regals del tamany d’una PlayStation) aconseguirà eradicar d’aquesta beneïda terra nostra la plaga barbuda de Sant Nicolau.




Bon Nadal a tothom (tingueu preparat el bastó per si us necessitem).




També podeu fer la vostra aportació comprant un CD molt simpàtic