Ens arriben tot just avui les dades macroeconòmiques de l'economia espanyola. Semblen bones notícies, el PIB puja (4,1% en el primer trimestre), l'IPC sembla controlat i la vivenda...hosti, la vivenda. Vaja, doncs sembla que l'esforç per comprar un pis avui és el 122% respecte el de l'any 1990.
"Una de cal i una de arena"
Per visualitzar el que ens queda, he fet un petit gràfic (font: INE). La muntanya del preu de la vivenda (de fet la variació anual del preu) amb el cim al primer trimestre del 2006 costarà encara molt de recuperar. Per dir-ho d'alguna manera, el Preu del metre quadrat de les vivendes de nova construcció a la meva ciutat, Barcelona, és avui un 25% (4.603,5 €/m2) més alt que el del primer trimestre del 2005. No l'he posat al gràfic perquè el desvirtuaria i quedaria mooolt malament.
Mentrestant, i més aprofitant l'oportunisme electoral d'aquestes dades, uns diuen que tot va bé i els altres diuen que no tot són flors i violes (encara que la tendència que ara critiquen va començar i està en gran part impulsada en municipis del seu color polític). Això sí, el ciutadà, el "currante" cada dia veu com costa aconseguir viure en un pis digne.
(Fonts: INE, Ministerio de Vivienda, CincoDias, El Periódico de Catalunya)
dijous, 24 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Economia del totxo i l'especulació. Potser molt maco pel país, però pels què ens hem d'independitzar una putada. A veure quan ens adonem que això no té sortida i que s'ha d'invertir en I+D per assegurar el futur
Publica un comentari a l'entrada