En un correcte intent d'emular al mestre Hitchcock, Álex de la Iglesia ens presenta aquest film.
L'estudiant americà Frodo, dic Elijah Wood, arriba a la universitat d'Oxford per preparar la seva tesis amb el seu ídol de les matemàtiques, Arthur Seldom interpretat per John Hurt (casi casi Hari Seldon! :) ) i que, com és d'esperar, és un borde de collons. El típic profe fantasma que publica llibres. S'allotjarà en una casa amb una família peculiar i coneixerà a l'explosiva Leonor Watling. De sobte hi ha un crim i l'inici d'una sèrie, possiblement matemàtica, com a única emprenta de l'assassí (que com de costum vol demostrar que és molt més intel·ligent que els protagonistes perquè vol obtenir el reconeixement). Comença el misteri.
La peli en sí és força entretinguda i et fa donar voltes sobre qui és el culpable i per quin motiu ho ha fet, que d'això es tracta. Però per mi té el defecte de no aprofundir en res. Tenim una Leonor Watling que no fa gaire cosa més que ensenyar pit i cuixa (que no és que em queixi!), un Elijah Wood que no saps massa bé si s'entera d'algo i un professor que va de guais i, com diuen a la peli, es deu haver beneficiat a la Leonor en algun moment i que té un passat una mica fosc...Però tampoc ens diuen massa cosa més. Ah! també hi ha un tarat rus que té gràcia quan s'emborraxa.
Tot i així, sense aprofundir en res, i gràcies a que els dos matemàtics aparentment tenen un coeficient intel·lectual proper al 190 - 200 (pel cap baix) i a que saben gairebé 6 idiomes cadascú (i això que són de parla anglesa tots dos...uns grans políglotes en general, com tothom sap) el cas sembla que arriba a una possible solució.
Però potser ja està bé que sigui així i que els espectadors estiguem entretinguts una estona mentre algú ens alliçona i ens mostra com de llest és. Potser ens agrada de la mateixa manera que als nens i no tan nens llegeixien comics esperant en convertir-se en alèrgic a la criptonita algun dia. Hosti que llestos són! Algun dia jo em llegiré tots els llibres de medicina, de grec i de matemàtiques i seré un putu crac que, a sobre, es lligarà a la Leonor Watling. Vaja, no és aquesta la típica vida de l'empollon?
Recomanable per anar a veure un dissabte a la tarda. Passareu una estona entretinguts i a sobre li veureu els pits a la Leonor que és una alegria.
No recomanable per aquells que us penseu que la peli va de matemàtiques. Error!
diumenge, 20 de gener del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada