Oriol Bohigas

Sembla que els meus pensaments sobre Catalunya i Espanya no són exclusius i Oriol Bohigas ja els va expressar en el seu moment:

"Suposant que ens hi volguessin i que ens estimessin, tampoc no estaríem disposats a integrar-nos a Espanya. Perquè Espanya no ens agrada. Cal insistir-hi: no ens agrada ni el PP ni el PSOE, ni IU; no ens agraden els jutges de l'Audiència Nacional; no ens agraden la majoria de programes de televisió -pública o privada- endegats a Madrid; no ens agrada la sarsuela; no ens agrada el batibull del Teatro Real; no ens agraden les antigalles pictòriques a l'estil d'Antoñito López; no ens agrada la monarquia que va jurar fidelitat als Principios del Movimiento; no ens agrada el sectarisme dels pressupostos de l'Estat; no ens agraden els poders eclesiàstics que dominen el país; no ens agrada la pudor de resclosit de les revifalles del 98; no ens agrada el nacionalisme espanyol; no ens agrada aquell monument al dictador dalt del cavall que els madrilenys encara suporten davant dels nous ministeris; no ens agrada el to ravaler del Real Madrid; no ens agrada que ens segrestin a Salamanca els documents històrics ni que s'emportin els nostres tresors artístics, espoliant el Museu Dalí, el Museu Picasso i la Fundació Miró; no ens agrada el Valle de los Caídos ni l'Escorial; no ens agrada que ens imposin programes escolars quan Catalunya ha estat durant un segle l'avantguarda de la modernitat pedagògica en contra de la desferra ideològica, catòlica i aristocràtica de l'ensenyament espanyol; no ens agrada que en aquest negoci de la Unidad de Destino hi haguem de contribuir amb un pagament anual d'un bilió i mig de pessetes; no ens agrada que vulguin mutilar la nostra llengua i que, a més, ens titllin de polacos, garrepes i fills de mala mare"

Algunes coses han canviat...però ha estat gràcies a gent que no ha callat, que ha protestat i que ha deixat en evidència les debilitats de Madrid/Espanya. Ara Montilla, el president descafeïnat, reconeix que "hi ha un cert malestar" a Catalunya.

Seguirem protestant i reivindicant el que és nostre.

Tresors submarins: Trigloporus Lastoviza

Fa una setmana es va celebrar una nova edició del projecte Aware organitzat per PADI i que tracta de netejar els fons marins. Entre d'altres coses ens vam trobar un tros de vàter, alguna sabata que altra i ampolles de cava, tot això a les fantàstiques platges de la Costa Brava, concretament a Sa Tuna (Begur).

Però el que més ens va sorprendre a tots plegats va ser topar-nos amb un d'aquells éssers que habiten les nostres costes i que pocs coneixem. Un Trigloporus Lastoviza, també conegut com a Rubio, va ser l'anecdota del dia.

És un peix no massa gran (40 cm com a màxim), que viu al mateix fons i que té la peculiaritat de tenir unes aletes laterals molt acolorides i unes sorprenens "potetes" davanteres que pel que he pogut llegir li serveixen per buscar aliments. Obviament tots ens vam quedar una mica a quadres quan el peix va desplegar les aletes laterals i en lloc de marxar nadant va començar a "caminar" pel fons. Realment sorprenia més que el peix amb tres ulls de la nuclear d'Sprignfield.

De carn gustosa, els pescadors el valoren i el tenen ben buscat...tot i que és difícil de trobar. De moment jo ja n'he vist un.

"¡A satelitazos contra los asteroides!"

Notícia astronòmica/curiosa que m'he trobat a la pàgina española de la ESA. Es tracta del projecte "Don Quijote"* que pretén desplaçar de la seva trajectòria un asteroide mitjançant, literalment, un xoc amb un satèl·lit artificial (Hidalgo)**, que serà observat per un segon satèl·lit (ho endevineu: Sancho...ara música, "Sancho, Quijote. Quijote, Sancho...".

El mètode és una mica bèstia, no? Però si ho publiquen a la pàgina de la ESA, tampoc deu ser una mala idea.


















*Com a mínim no li han posat "Banderillero" o "Folclórica 2010"
**Joderr...

Tragèdia

Quan trigarem en oblidar-nos de Birmània?

Per als que vulgueu llegir algo més sobre el tema i com s'ha arribat aquí.

Els millors sketches de Monty Python

O no, però com a mínim en són uns quants (ens ha faltat el Silly Walks)

A La Villarroel tenen en cartell aquesta obra/homenatge a la genialitat dels delirants Monty Python i la seva sèrie Flying Circus.

Els fans no se sentiran decepcionats per aquest, recordem, homenatge tot i que alguns gags, en castellà tenen una gràcia diferent. És com els que estàvem acostumats a veure Bola de Drac a TV3 i de sobte vam sentir a SonGoku parlant castellà...un xoc.

Aproximadament una hora i mitja de riure sense aturador.

Silly Walks, si us plau:

Madrid 2016

Ja s’ha escollit (falta aprovació del COI) el nou logo per a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics del 2016.

Curiós logo aquest, escollit per votació popular. Una mà multicolor que simbolitza la multiculturalitat. Moltes crítiques se li poden fer a aquesta mà (dreta).













La meva opinió, molt al contrari de l’expressada pel creador, és que aquesta mà no em sembla que et saludi amigablement. Més aviat em diu un “STOP” com una catedral. Per altra banda, em recorda molt al “logo”, si és que el podem anomenar així, que s’ha emprat en més d’una manifestació contra ETA (les mans blanques). Això últim es pot interpretar com un símbol antiviolència o potser és simple coincidència.

Finalment, després de tot el merder que ha envoltat, envolta i envoltarà les seleccions esportives nacionals no-castellanes, com la basca, la gallega i la catalana, es demostra un cop més que a Madrid estan molt més disposats a acceptar i a obrir els braços a aquelles cultures no-espanyoles abans que les pròpies cultures d’Espanya. Quina llàstima.

Bé, ja se sap que els logos i mascotes Olímpiques, d'Expos i demés mai acaben d'agradar a tothom.

Ieeeha!

Aquesta gent és la bomba!