Quin mal de cap que tinc ja de sentir cada matí per la ràdio discusions estúpides sobre aquest tema. Que si no és un trasvassament, que si és una xucladeta reversible, que si històries. És un trasvassament com una casa, ens agradi o no. De fet als de Lleida està clar que no els agrada gens.
Jo no discuteixo que sigui necessari ARA fer un trasvassament des del Segre. És més, penso que les comparacions amb el famòs trasvassament de l'Ebre són penoses. No estem parlant de regar camps de golf, sinó de donar de beure a una població considerable. Crec que la segona té una mica més d'ètica.
No obstant això, el que no pot ser és que haguem d'arribar a aquesta solució. Ja ho he comentat en més d'una ocasió amb algun amic i no arribem a entendre perquè al clima del mediterrani, amb tantes coses bones que té, ens entestem tots plegats en tenir el nostre jardinet amb gespa. Fantàstic! Com els escocesos comencin a voler taronges fresques a la Highland anem servits. Hi ha coses que són irracionals i si no poden ser, doncs no poden ser.
Obviament, això s'ajunta amb la vergonya snob disfressada de camp de golf. A veure, senyors meus, és un esport que es va inventar, un cop més, a Escòcia...Fora de tota lògica, com deia.
Però no tota la culpa és del ciutadà més o menys pijo de Barcelona. També tenim la mania de no implantar sistemes de regadiu ecològics i eficients i ens dediquem a innundar camps i camps...
Ah, i la cirereta final, els milers de litres que es perden diariament per l'estat deficient de moltes canonades...Au, aigua? qui la necessita? Sí, sí, ja ho sé que per arreglar una canonada d'aquestes dimensions hi haurà un munt de gent que es quedarà sense servei TEMPORALMENT. Però home, volem fer trasvassaments i no podem portar uns camions cisterna durant uns dies mentre es treballa en tres torns diaris per acabar el més aviat possible?
Potser sóc jo, que no tinc informació sobre el tema (si us plau, que algú m'il·lumini), però a mi em sembla que tenim molts comportaments irracionals i que tots plegats, els de ciutat, els de camp, els pobres i els rics ens ho hauríem de fer mirar ja que tot apunta a que l'aigua (potable) cada dia serà un bé més escàs.
dilluns, 31 de març del 2008
diumenge, 30 de març del 2008
Cita con Rama
Pot semblar que en aquest bloc només parlo de llibres de ciència ficció. Fa un parell de setmanes em vaig acabar de llegir la Trilogia de L'Imperi d'Isaac Asimov i avui tot just he finiquitat aquest sensacional llibre del recentment difunt Arthur C.Clarke.
Cita amb Rama (me l'he llegit en castellà, però) és un llibre que ja fa mooolt de temps que volia llegir. El típic que dius, "hosti, quan el trobi l'agafaré", però et descuides, no hi penses i no ha estat fins la mort de l'autor que vaig decidir apropar-me a l'Fnac a veure si el tenien...i vam tenir sort.
La història parteix d'un plantejament inquietant. De sobte, els ràdars d'una futura Terra detecten l'entrada d'un objecte extrany al Sistema Solar. Totes les anàlisis que es van fent confirmen que l'objecte és d'una naturalesa totalment desconeguda que res té a veure amb el comportament dels asteroides que s'estan estudiant per evitar una possible catàstrofe planetària.
Sense dubtar-ho, un grup d'astronautes és enviat a investigar in situ l'objecte. El que es troben escapa a tot el que els humans, que ja han aconseguit colonitzar Mart, Mercuri, el llunyà satèl·lit Tità i d'altres planetes, hagin aconseguit o ni tan sols imaginar. I les sorpreses no acaben aquí.
Una lectura que t'atrapa amb les seves descripcions de l'interior de Rama, que fa que et posis a la pell dels protagonistes i que juntament amb ells vagis descobrint els secrets que amaga Rama. Quines són les intencions de les entitats que han creat Rama? Com funciona? Qui l'ha creat? Què volen dels humans? I què volen els humans de Rama?
A més a més, llegint per internet m'he trobat que ja s'està fent una adaptació al cinema des de l'any passat a càrrec de David Fincher, amb Morgan Freeman com a protagonista.
El vídeo és d'un curt inspirat en l'obra, no de la peli
Cita amb Rama (me l'he llegit en castellà, però) és un llibre que ja fa mooolt de temps que volia llegir. El típic que dius, "hosti, quan el trobi l'agafaré", però et descuides, no hi penses i no ha estat fins la mort de l'autor que vaig decidir apropar-me a l'Fnac a veure si el tenien...i vam tenir sort.
La història parteix d'un plantejament inquietant. De sobte, els ràdars d'una futura Terra detecten l'entrada d'un objecte extrany al Sistema Solar. Totes les anàlisis que es van fent confirmen que l'objecte és d'una naturalesa totalment desconeguda que res té a veure amb el comportament dels asteroides que s'estan estudiant per evitar una possible catàstrofe planetària.
Sense dubtar-ho, un grup d'astronautes és enviat a investigar in situ l'objecte. El que es troben escapa a tot el que els humans, que ja han aconseguit colonitzar Mart, Mercuri, el llunyà satèl·lit Tità i d'altres planetes, hagin aconseguit o ni tan sols imaginar. I les sorpreses no acaben aquí.
Una lectura que t'atrapa amb les seves descripcions de l'interior de Rama, que fa que et posis a la pell dels protagonistes i que juntament amb ells vagis descobrint els secrets que amaga Rama. Quines són les intencions de les entitats que han creat Rama? Com funciona? Qui l'ha creat? Què volen dels humans? I què volen els humans de Rama?
A més a més, llegint per internet m'he trobat que ja s'està fent una adaptació al cinema des de l'any passat a càrrec de David Fincher, amb Morgan Freeman com a protagonista.
El vídeo és d'un curt inspirat en l'obra, no de la peli
dimecres, 26 de març del 2008
Problemes al paradís
Haha! us pensaveu que la sèrie "Independitza't és una cosa xula de fer" ja s'havia acabat amb la rutina? DONCS NO! Amiguetes i amiguets, estàveu mooolt i tràgicament equivocats. La rutina només era el preludi de la tempesta.
La situació és la següent. Una de les habitants de la casa de gran hermano. De fet l'única fèmina de la casa, té per costum introduir a cert element argentí a casa dia (millor dit nit) si i l'altre també... La situació, Houston, comença a ser insostenible. No ens enganyem, no ens cau bé el paio. A part de ser un manta, sembla que la casa sigui seva i fa que ella comenci a pensar que viu sola.
Aquesta nit, sense anar més lluny, han estat a punt de deixar-nos sense Buenafuente. La mare que els va... per sort, Déu, l'Spaghetti Flying Monster o alguna altra entitat
Aquí podem veure una imatge de l'entitat superior que ha rebentat el DVD
s'ha encarregat de fer inaudible el DVD que havien llogat. HA!
I ara mateix estic disfrutant d'una mica de Bertovisión.
Però quan un dels companys de pis comença a dir "yo esto no lo pago" (coño, pero si lo hablamos y dijiste que estabas de acuerdo), "me ignoráis" (coño pero si estás todo el dia fuera y/o con el puñetero argentino), "lavo todos mis platos!, eso sí, las dos cucharitas que habéis usado vosotros, ni hablar" (si, y tu novio de turno no se ducha cada mañana en la ducha de TODOS, ¿¡verdad!?), "no me destendáis la ropa que lleva dos días tendida, porque está húmeda y entonces me resfrío" (serás...), "me pongo a hablar a todo volumen por teléfono con mi madre mientras estás mirando un programa que te interesa a dos metros de tu oreja" (gracias maja, que te la pique un pollo), "es sábado por la mañana, sé que habéis salido de noche y habéis llegado más bien tarde, pero oye, que como está mi novio aquí, pues que vamos a hechar un kiki con la música más alta que en el Pacha de Ibiza...para disimular un poco" (lee mis labios: HI-JA-DE-LA-GRAN-PU-TA, SON LAS 12 Y TEN-GO RE-SA-CA)
En fi, que ja veieu que la cosa trontolla per una de les potes. Però en un gir del destí doncs resulta que sukkus, ara resident a la freda Alemanya, ha de tornar en breu i ja sabem el lloc de qui ocupará a la casa.
Estàs nominada xata.
La situació és la següent. Una de les habitants de la casa de gran hermano. De fet l'única fèmina de la casa, té per costum introduir a cert element argentí a casa dia (millor dit nit) si i l'altre també... La situació, Houston, comença a ser insostenible. No ens enganyem, no ens cau bé el paio. A part de ser un manta, sembla que la casa sigui seva i fa que ella comenci a pensar que viu sola.
Aquesta nit, sense anar més lluny, han estat a punt de deixar-nos sense Buenafuente. La mare que els va... per sort, Déu, l'Spaghetti Flying Monster o alguna altra entitat
Aquí podem veure una imatge de l'entitat superior que ha rebentat el DVD
s'ha encarregat de fer inaudible el DVD que havien llogat. HA!
I ara mateix estic disfrutant d'una mica de Bertovisión.
Però quan un dels companys de pis comença a dir "yo esto no lo pago" (coño, pero si lo hablamos y dijiste que estabas de acuerdo), "me ignoráis" (coño pero si estás todo el dia fuera y/o con el puñetero argentino), "lavo todos mis platos!, eso sí, las dos cucharitas que habéis usado vosotros, ni hablar" (si, y tu novio de turno no se ducha cada mañana en la ducha de TODOS, ¿¡verdad!?), "no me destendáis la ropa que lleva dos días tendida, porque está húmeda y entonces me resfrío" (serás...), "me pongo a hablar a todo volumen por teléfono con mi madre mientras estás mirando un programa que te interesa a dos metros de tu oreja" (gracias maja, que te la pique un pollo), "es sábado por la mañana, sé que habéis salido de noche y habéis llegado más bien tarde, pero oye, que como está mi novio aquí, pues que vamos a hechar un kiki con la música más alta que en el Pacha de Ibiza...para disimular un poco" (lee mis labios: HI-JA-DE-LA-GRAN-PU-TA, SON LAS 12 Y TEN-GO RE-SA-CA)
En fi, que ja veieu que la cosa trontolla per una de les potes. Però en un gir del destí doncs resulta que sukkus, ara resident a la freda Alemanya, ha de tornar en breu i ja sabem el lloc de qui ocupará a la casa.
Estàs nominada xata.
dilluns, 24 de març del 2008
El boicot olímpic
Semblarà oportunista parlar d'aquest tema ara que hi ha tot el merder del Tíbet...doncs ho és!
Em sorprén conèixer aquests dies les notícies sobre el possible boicot que poden patir les olimpiades d'aquest estiu a Pekín. Per mi l'únic que pot explicar-ho és, com ja he dit, l'oportunisme. Suposo que ara tot tipus de personalitats públiques, suposadament compromeses, diran que estan en contra d'aquests Jocs. Per què? Perquè s'estan infringint els drets humans? Si us plau, una mica més de respecte per aquests drets! Xina no ha començat a passar-se pel forro els drets humans aquests últims dies. Ja fa molt de temps que, per posar un exemple, no es pot accedir a informació sobre Tiananmen.
És un país que censura, que no respecta els drets més bàsics i que, ah! amic, que té mooolts diners. Uhm, tothom vol fer negocis amb la Xina...Us imagineu la de negocis que es poden fer gràcies als Jocs? Jo no puc ni imaginar-m'ho, però la xifra en Euros és de molts dígits. I l'esport d'èlit és un negoci més.
A la Xina no hauria d'haver-hi Jocs Olímpics aquest any. D'acord que ha fet el que cap ONG ha aconseguit, treure milions de persones de la pobresa i convertir-los en una creixent massa consumidora. Però l'esport hauria de ser alguna cosa més...
Em sorprén conèixer aquests dies les notícies sobre el possible boicot que poden patir les olimpiades d'aquest estiu a Pekín. Per mi l'únic que pot explicar-ho és, com ja he dit, l'oportunisme. Suposo que ara tot tipus de personalitats públiques, suposadament compromeses, diran que estan en contra d'aquests Jocs. Per què? Perquè s'estan infringint els drets humans? Si us plau, una mica més de respecte per aquests drets! Xina no ha començat a passar-se pel forro els drets humans aquests últims dies. Ja fa molt de temps que, per posar un exemple, no es pot accedir a informació sobre Tiananmen.
És un país que censura, que no respecta els drets més bàsics i que, ah! amic, que té mooolts diners. Uhm, tothom vol fer negocis amb la Xina...Us imagineu la de negocis que es poden fer gràcies als Jocs? Jo no puc ni imaginar-m'ho, però la xifra en Euros és de molts dígits. I l'esport d'èlit és un negoci més.
A la Xina no hauria d'haver-hi Jocs Olímpics aquest any. D'acord que ha fet el que cap ONG ha aconseguit, treure milions de persones de la pobresa i convertir-los en una creixent massa consumidora. Però l'esport hauria de ser alguna cosa més...
dijous, 20 de març del 2008
Equinocci
Avui és l’equinocci de primavera, és a dir, el dia i la nit duren exactament el mateix (equi), 12 hores.
L’equinocci, ràpidament és quan ens trobem més propers a l’astre rei i es produeix dues vegades l’any. També hi ha els dos solsticis, el d’estiu i hivern, que igualment es donen dues vegades l’any quan la Terra s’allunya més del Sol en la seva òrbita el•líptica. La variació de temperatura, doncs, va en funció de la inclinació de l’eix de rotació del nostre planeta i no tant segons si estem més o menys a prop del Sol (dins de la nostra òrbita, és clar).
Independentment de la descripció del fenomen físic, el que també és interessant és veure com aquests esdeveniments astronòmics han influït i encara avui influeixen sobre la nostra cultura. No és casualitat que la religió hagi marcat aquesta data en el calendari, per exemple la cristiana com a moment de resurrecció de Crist. En altres cultures, aquestes dates també són o han estat celebrades d’alguna manera. Concretament l’equinocci de primavera s’associa amb Afrodita a Grècia o Venus a Roma, amb Hathor a Egipte i amb Ostara a Escandinàvia.
Si bé Ostara és una celebració més nova, les altres dues fan referència a la vida, a la fertilitat de la terra, al sexe, a la reproducció, al desig. Com bé es diu “la primavera la sangre altera”. . Em sembla molt bé, el que passa que el cristianisme o l’herència jueva, el tema sexe sempre l’ha vist com un tabú i es prefereix anar pel carrer carregant enormes altars, o fotent-se garrotades a l’esquena o clavant-se en una creu...tot molt natural. Com a mínim hi ha una resurrecció, una tornada a la vida després de la mort. Quin problema hi ha en el sexe? És saludable, fas esport, et diverteixes i, sobretot, coneixes gent! Obviament, i amb els temps que desafortunadament corren, sempre amb el “xubasqueiru du pitu”, que dirien els portuguesos.
En definitiva, aprofiteu aquest fenomen astronòmic per gaudir de la vida, de la llum, de la temperatura benigna i deixeu d’estar enganxats a la pantalla del PC i aneu a donar una volta que us permeti disfrutar de la vista, que la vida ja es prou puta com per anar amb martiris autoimposats!
Salut!
L’equinocci, ràpidament és quan ens trobem més propers a l’astre rei i es produeix dues vegades l’any. També hi ha els dos solsticis, el d’estiu i hivern, que igualment es donen dues vegades l’any quan la Terra s’allunya més del Sol en la seva òrbita el•líptica. La variació de temperatura, doncs, va en funció de la inclinació de l’eix de rotació del nostre planeta i no tant segons si estem més o menys a prop del Sol (dins de la nostra òrbita, és clar).
Independentment de la descripció del fenomen físic, el que també és interessant és veure com aquests esdeveniments astronòmics han influït i encara avui influeixen sobre la nostra cultura. No és casualitat que la religió hagi marcat aquesta data en el calendari, per exemple la cristiana com a moment de resurrecció de Crist. En altres cultures, aquestes dates també són o han estat celebrades d’alguna manera. Concretament l’equinocci de primavera s’associa amb Afrodita a Grècia o Venus a Roma, amb Hathor a Egipte i amb Ostara a Escandinàvia.
Si bé Ostara és una celebració més nova, les altres dues fan referència a la vida, a la fertilitat de la terra, al sexe, a la reproducció, al desig. Com bé es diu “la primavera la sangre altera”. . Em sembla molt bé, el que passa que el cristianisme o l’herència jueva, el tema sexe sempre l’ha vist com un tabú i es prefereix anar pel carrer carregant enormes altars, o fotent-se garrotades a l’esquena o clavant-se en una creu...tot molt natural. Com a mínim hi ha una resurrecció, una tornada a la vida després de la mort. Quin problema hi ha en el sexe? És saludable, fas esport, et diverteixes i, sobretot, coneixes gent! Obviament, i amb els temps que desafortunadament corren, sempre amb el “xubasqueiru du pitu”, que dirien els portuguesos.
En definitiva, aprofiteu aquest fenomen astronòmic per gaudir de la vida, de la llum, de la temperatura benigna i deixeu d’estar enganxats a la pantalla del PC i aneu a donar una volta que us permeti disfrutar de la vista, que la vida ja es prou puta com per anar amb martiris autoimposats!
Salut!
dimarts, 18 de març del 2008
dilluns, 17 de març del 2008
L’Ipod Touch
Aprofitant el viatge de negocis del meu pare a New York i, sobretot, aprofitant un tipus de canvi realment favorable a l’euro (que no em peguin els que tinguin negocis d’exportació) vaig fer una compra per impuls. L’Ipod Touch de 32 GB (100€ més barat gràcies al canvi €-$)
Moltes vegades, quan vas a comprar algun aparell d’aquest estil a un li agrada poder llegir alguna opinió d’usuaris. Sempre et queda el dubte, però, de si les valoracions més favorables les ha fet el senyor fabricant o què... De totes maneres no importa molt perquè ja se sap que el risc = 0 no existeix.
Però ja que hi som aprofitem per fer una ràpida valoració del producte.
El primer que crida l’atenció és el ja conegut disseny no només del Touch sinó dels Ipod en general. Increïblement prim i amb un tros de pantalla que realment et convida a tocar i tocar.
Quan entres, el menú es presenta en forma d’icones que permeten una navegació totalment intuïtiva. Ja ho saben i per això el manual d’instruccions és mínim. Tens navegador d’internet, accés al mail, previsió meteorològica, googlemaps, youtube i els més convecionals rellotge, calendari i bloc de notes. Ah! I música, vídeo i fotos, és clar. Per la connexió a internet en principi només necessites tenir un accés Wi-Fi, tot i que jo no he aconseguit connectar-m’hi sense desactivar la seguretat de la xarxa...la qual cosa no em fa cap gràcia i no sé si té a veure que l’aparell sigui comprat als USA. Això sí, quan t’hi connectes va perfecte. Pots veure les pàgines web en vertical o horitzontal girant l’aparell, fer zoom, veure les pàgines obertes, etc.
El vídeo també es veu molt i molt bé. Ideal per als llargs desplaçaments matutins en bus per anar a la feina (m’estic acabant Dexter a base de viatges). Això sí, només he aconseguit reproduir mpeg-4, el format del quicktime, però no passa res perquè hi ha tot tipus de convertidors de format .avi (el més freqüent) a mpeg-4. Tot i que demanen el seu temps (una hora de metratge equival a 1:30 de conversió, depenent de la qualitat final, clar)
I finalment la música. Classificada per album, artista, per gènere, podcasts... cap novetat respecte a d’altres Ipods. El que canvia més és la forma de presentar les portades. Aprofitant les dimensions generoses de la pantalla et pots posar allà una il•lustració addient a cada àlbum, cançó, artista que es veurà amb una definició molt bona. A més, un cop més girant l’Ipod, pots veure els àlbums com es mostren al mateix Itunes.
En definitiva, un gadget que a part de ser estèticament deliciós aconsegueix complir amb les expectatives que tenia, bàsicament amenitzar-me els desplaçaments urbans com he escrit abans, sense haver de carregar llibres totxo (que també). Segurament només el supera el seu germanastre Ipod Phone. L’únic però és el preu...a Europa!
Una altra valoració aquí.
Moltes vegades, quan vas a comprar algun aparell d’aquest estil a un li agrada poder llegir alguna opinió d’usuaris. Sempre et queda el dubte, però, de si les valoracions més favorables les ha fet el senyor fabricant o què... De totes maneres no importa molt perquè ja se sap que el risc = 0 no existeix.
Però ja que hi som aprofitem per fer una ràpida valoració del producte.
El primer que crida l’atenció és el ja conegut disseny no només del Touch sinó dels Ipod en general. Increïblement prim i amb un tros de pantalla que realment et convida a tocar i tocar.
Quan entres, el menú es presenta en forma d’icones que permeten una navegació totalment intuïtiva. Ja ho saben i per això el manual d’instruccions és mínim. Tens navegador d’internet, accés al mail, previsió meteorològica, googlemaps, youtube i els més convecionals rellotge, calendari i bloc de notes. Ah! I música, vídeo i fotos, és clar. Per la connexió a internet en principi només necessites tenir un accés Wi-Fi, tot i que jo no he aconseguit connectar-m’hi sense desactivar la seguretat de la xarxa...la qual cosa no em fa cap gràcia i no sé si té a veure que l’aparell sigui comprat als USA. Això sí, quan t’hi connectes va perfecte. Pots veure les pàgines web en vertical o horitzontal girant l’aparell, fer zoom, veure les pàgines obertes, etc.
El vídeo també es veu molt i molt bé. Ideal per als llargs desplaçaments matutins en bus per anar a la feina (m’estic acabant Dexter a base de viatges). Això sí, només he aconseguit reproduir mpeg-4, el format del quicktime, però no passa res perquè hi ha tot tipus de convertidors de format .avi (el més freqüent) a mpeg-4. Tot i que demanen el seu temps (una hora de metratge equival a 1:30 de conversió, depenent de la qualitat final, clar)
I finalment la música. Classificada per album, artista, per gènere, podcasts... cap novetat respecte a d’altres Ipods. El que canvia més és la forma de presentar les portades. Aprofitant les dimensions generoses de la pantalla et pots posar allà una il•lustració addient a cada àlbum, cançó, artista que es veurà amb una definició molt bona. A més, un cop més girant l’Ipod, pots veure els àlbums com es mostren al mateix Itunes.
En definitiva, un gadget que a part de ser estèticament deliciós aconsegueix complir amb les expectatives que tenia, bàsicament amenitzar-me els desplaçaments urbans com he escrit abans, sense haver de carregar llibres totxo (que també). Segurament només el supera el seu germanastre Ipod Phone. L’únic però és el preu...a Europa!
Una altra valoració aquí.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
