Família cristana vs. Català emprenyat

Seré jo que faig una lectura errònea i partidista de la situació catalana al marc d'Espanya, però fets com aquests crec que em donen la raó.

Miles de personas se congregan en Madrid 'Por la familia cristiana'

Dues puntualitzacions abans de que algú posi un comentari equivocat:
- Ser de Madrid no és igual a ser fatxa ni carrinclon ni res de semblant. Que quedi clar perquè sempre que dic algo del castellà hi ha gent que confon les meves paraules.
- Tothom té dret a manifestar-se pel que consideri.

Precisament aquí, en aquest segon punt, és on salta l'espurna de la curiositat/incredulitat. A Catalunya ens estem manifestant per demanar que ens deixin de prendre el pèl, perquè volem que les coses del dia a dia funcionin com han de funcionar en un país suposadament desenvolupat. I què veiem a la capital d'Espanya? Doncs la família cristiana que suposo que deu ser aquella constituïda per un home (que porta els diners a casa), una dona (a la cuina), la parelleta i el gos . Només em falta sentir la musiqueta del NODO.

Molt respectable, ja ho he dit, però és evident que en termes generals Catalunya i Madrid veuen el món de maneres molt diferents, cosa que em fa pensar si ens podrem entendre algun dia o, és més, si és necessari fer un esforç per entendre'ns. Paga la pena?

Bones notícies

Crec que ni els que em coneixeu personalment us ho esperaveu. Bé, la veritat és que ni jo mateix les tenia totes amb mi i per això tampoc vaig comentar massa cosa.

M'han contractat per treballar a la central de Nike. De fet, abans d'anar a Oregon, calculo que al segon semestre de l'any que ve, estaré fent un stage a les oficines de Barcelona on coneixeré una mica tots els procediments, la política de l'empresa, etc (típic d'una multinacional). I després bon vent i barca nova! Cap els USA!!

Buf, feia tant de temps que tenia ganes de fer alguna cosa relacionada amb l'esport i el marketing. Qui sap!? igual torno fet un Sandro Rosell qualsevol i porto el nou fitxatge estrella del FCBarcelona.

Ara que ja és oficial us aniré informant. De moment, demà a celebrar-ho!!

"Si no existís, ens l'hauríem d'inventar"

"-Ah. It's you. Good.
I've been waiting a long time to talk to you. Come and sit by the fire.

- Thank you. But..But I'm really here, am I? This room isn't real. Nor are you.
This is all a story, something I'm dreaming or reading...

-Perhaps you're right.
Although isn't having a dream or reading a book a real experience? After all, real or not, this room is where you're awareness is currently centered. And someone's talking to you

- Well, yes, but...I mean, if it's a dream, it's my own subconscious talking. If it's a book it's just some writer. Either way, you're a fiction.

-Ha ha! You're wonderful. You're always so difficult.
Ohhh...don't look hurt. I just meant that's one of the reasons I love you. You're stubborn. You don't just accept things. Okay, now listen to me. Yes, Promethea's fiction. Nobody ever claimed otherwise. I never lied. I'm at least an honest fiction. A true fiction. A fiction that can enter your dreams, possess her creators, talk through them to you. I'm an idea. But I'm a real idea. I'm the idea of the human imagination...which, when you think about it, is the only thing we can really be certain isn't imaginary.

No,don't say anything. Just hold my hand and listen. Your hand's warm. That's nice. It makes this all sort of girldfriendly. See, I'm imagination. I'm real and I'm the best friend you ever had. Who do you think got you all this cool stuff? All the wars,the romances. The masterpieces and the machines. And there's nothing here but a funny little twist of amino acids, playing a marvelous game of pretend. Nothing here but me and you. Me and you, little lifesnake. By the fire where we've always been since this room was a cave. Do you remember? When you first thought you saw things in the flames, in the dancing shadows...and you need me to tell you a tale. A story grand and glorious."


Extret de Promethea d'Alan Moore i J.H. Williams III.

Mètode prova - error

Indiscutiblement un WTF? en tota regla: Un sacerdot indi se suïcida després de prometre que ressuscitarà als tres dies


Ara, que com li funcioni el truc fliparem tots plegats, tot i que jo hi apostaria menys que per la continuitat de Ronaldinho al Barça.

Bon Nadal

Ja ho sé, sóc un freak

Via: WTF Microsiervos

Fotografia impactant

Tela marinera amb la foto premiada per Unicef


Matrimoni forçat a Afganistan
Fotografia per: Stephanie Sinclear.

Més aquí.

Recompte anual

Ja que per aquestes dates està tan de moda fer un Top ten o un recull de les millors notícies, successos, etc. anuals, jo no he volgut ser menys i faré un Top ten personal donant alguna raó (a veure si en sóc capaç).


10. Comprar el Catan: Va ser fa ben poc, però no hi ha dubte que va ser una decisió encertada. (popularitat + 10)

9. Començar un blog: Encara he d'aprendre molt, moltíssim, però com a mínim estic escribint unes línies que, fins i tot, el dia que jo mori encara quedaran donant voltes pel ciberespai (acollonant, noi!)

8. Començar a treballar a Sanofi Aventis: A part de ser una bona empresa (tot i tenir algun problema amb el contracte), aquesta feina m'ha suposat un canvi qualitatiu que espero em permeti dur a terme alguns objectius a curt termini.

7.Descobrir una mica més del Baix Empordà: Després de que l'any passat fos el primer estiueig i estigués una mica perdut, aquest any, bicicleta i motxil·la, m'han mostrat els fantàstics entorns que tenim a Catalunya.

6. Aprendre submarinisme i fer les meves primeres inmersions: No tinc cap dubte que ha estat una experiència espectacular i que volia fer des de ja fa anys. Finalment vaig fer el pas i me n'alegro molt.

5. Tornar a participar en una manifestació per una causa en la que crec: Des de que Espanya va entrar a la guerra d'Irak no ho havia fet i ja tocava.

4. Conéixer gent molt interessant: Important no parar de fer amics i veure noves maneres de pensar, d'enfocar els temes, així com tenir excel·lents companyes de feina.

3. Visitar Carcassone amb unes amigues i anar a Alemanya/Rep.Txeca a visitar un amic: Va estar molt bé i no oblidaré haver estat prenent unes Biers al Biergarten ni passejar-me per les rutes Càtars. Sempre està bé poder fer viatge en bona companyia.

2. La Segona edició de la Ruta Cochina: L'any que ve a Conil tota una setmana, jeje.

1. Augmentar inmensament la meva autoestima: Vaig passar una mala temporada però des de gener d'aquest any que s'acaba les meves relacions personals han millorat indubtablement conseqüència d'aquest "creure més en mi mateix".

Bé, més o menys crec que no em deixo massa coses.

A veure si algú altre agafa el fil i fa el seu Top Ten personal.

Salut!

Terry Pratchett

El creador del divertidíssim univers paròdic anomenat "Mundodisco" (ja sabeu, un mòn que vola per l'univers sobre el llom de quatre elefants que reposen sobre una gran tortuga, imagineu-lo com una Austràlia a la deriva) doncs resulta que s'afegeix a la desgraciada llista de persones que pateixen l'Alzheimer.

Espero que trigui moltíssim temps en degenerar i que li quedin moltes històries per escriure.

Terry, ànims des de les antípodes.




Via: Neil Gaiman Journal

Les xifres de la fira de Frankfurt.

El PPC ha fet un exercici interessant, posar sobre la taula els diners que es van destinar per la Fira del Llibre de Frankfurt on la cultura catalana va ser convidada.

A dia d’avui no es pot negar que va estar prou bé. Uns diuen que va ser un èxit. Potser sí, perquè TV3 no va parar de donar-li bombo durant dies. El que no sé és si els alemanys, en general, compraran més llibres d’autors catalans. Sort del brillant monòleg d’innauguració de Quim Monzó.

La xifra total són 216.529 €. A simple vista és un valor respectable. Però analitzant una mica les partides podem veure que 156.553€ van destinar-se a la manutenció, allotjament i transport de ni més ni menys que 60 persones (alts càrrecs, assessors, funcionaris). Això suposa una mitja de 2.609,2 € per cap. No està malament.

Un vol a Frankfurt, des de BCN surt per uns 200€ aprox (a/t). Obviament sense tenir en compte low cost.

Hotels...posem de 4 estrelles al centre de Frankfurt uns 50 €/dia arrodonint cap amunt (amb esmorzar inclòs). Suposem que han estat de mitja 4 dies = 200€ més.

Taxis anar i tornar imagino que no deuen ser molt més cars que a Madrid o BCN. Suposo uns 40€ diaris en taxi x 4 dies + 40 € extres de l’aeroport = 200€ més.

Dinar i sopar bé (és a dir, res de cuina alemanya) = Dinar uns 30€ , Sopar 40 € més x 4 dies = 280 €...arrodonim a 300 €, què carai!

Total = 900€ per persona*. Afegim un típic fee que cobri l’agència o qui s’encarregui de montar-ho tot del 5% = 945 €/persona.

Bé, doncs ens queden 1.664,2€ per persona per gastar!! ON ESTÀ AQUESTA PASTA!?**





*ERC es va gastar per 30 persones uns 908,8 €/per persona. Crec que aquests han fet les coses ben fetes.

** Tan cars són els putis de Frankfurt??

PD: Ens pujaran les targetes de transport públic per sobre l'IPC (tots contribuim a mantenir els preus estabilitzats, no te j***!)

Good bye Glasses

Estimades ulleres:

M'heu ajudat molt durant aquests darrers 10 anys. Ai, gairebé recordo com apretava els meus ulls per poder llegir què dimoni posava a la pissarra de l'escola.Vau arribar i els meus maldecaps, literalment, van acabar.

Però ara, ja fa temps que ho havieu de saber, ho hem de deixar aquí. Com a mínim durant unes dècades, quan la vista cansada m'apareixi ja en tornarem a parlar.

Per què? dius. És evident. Sóc un tio esportista, m'agrada jugar a bàsquet, m'agrada skiar, m'agrada fer submarinisme i vosaltres no em voleu acompanyar a totes aquestes coses...Sí, ja sé que em doneu un aire intel·lectual i modernillo si voleu. Però no em compensa. A més, sempre puc dur unes ulleres de sol sense graduar.

Així que crec que els nostres camins s'han de separar.


Amb molta estima pels serveis prestats
Marc

"Dr. Maligno! Vaya preparando el "Laaaseeer"

"¡Festival del humor!"

Si la Sexta feia aquest vídeo, ara fa uns 6 mesos, de súplica per obtenir noves joies de l'humor:

Es passen una mica amb el tema nazi...com si tots els alemanys fossin nazis!

Que no desesperi, Aznar "melenitas vinícolas" ens torna a donar una classe magistral.

Avui toca "exterminar" l'italià (again)

Link d'audio aquí.

Aznar, ets un catxondo!! (no li tradueixo perquè ell ja ho entén tot)

Catan, Catan, CATAN!!

Després de descobrir que el Pau ha vist el seu Catan destruït per les forces paletils(evidentment, em refereixo als "paletes" que li estan arreglant el piset), me n'orgulleixo de comunicar que jo també posseixo un Catan, o més ben dit, un "Los Colonos de Catan"

Els lectors habituals d'aquest blog el coneixeu de sobres. La resta heu de saber que ara mateix, si no el coneixeu, viviu en la més absoluta ignorància lúdica, ja que juntament amb el gran Carcassone és el millor joc de taula del que he disfrutat en companyia.

Jocs de taula sencills d'aprendre, més fàcils encara de jugar i que tenen un equilibrat grau d'estratègia i sort i, sobretot, una durada ben delimitada. Res de partides eternes de Risk (que mira que també és un gran joc, però dec haver acabat dues partides en ma vida).

CATANEROS UNIU-VOS!!



Post dedicat a Pau i al seu maltractat Catan

Vent?

Ai, ai...quin vent que ha fet avui, oi?

Ni Tramuntana, ni Mestral ni res. El que van tenir el 1934 a Mount Washington! Allò si que va ser una ventada per perdre la perruca.

A l'abril d'aquell any es va enregistrar el que es considera el Récord de Velocitat del Vent amb uns gens menyspreables 372 Km/h !!

Us imagineu una ventada així? Per a que us en feu una idea, els huracans estan classificats en una escala de l'1 al 5. Els de menys intensitat, és a dir l'1, tenen unes ràfegues mitges de 119 - 153 km/h, que tampoc està malament. I els de més intensitat es comencen a comptar a partir dels 250 km/h. I imatges dels efectes d'una força de la natura d'aquest calibre tots les hem vist.

La web que us he linkat abans, recull un sèrie d'entrades al Diari de l'observatori. Algunes de destacables són les següents:

"There was no doubt this morning that a super-hurricane, Mt. Washington style, was in full development." -- Log Book entry, Sal Pagliuca

"'Will they believe it?' was our first thought. I felt then the full responsibility of that startling measurement. Was my timing correct? Was the method OK? Was the calibration curve right? Was the stopwatch accurate?" - Log Book entry, Sal Pagliuca

Sembla que ni ells s'ho creien tot i estar-ho veient en directe.

Des de la meva gàbia de vidre veig les hores com passen.

Des de la meva finestra observo les incansables ones que nostàlgics del surf intenten aprofitar com si estiguessin a la daurada Califòrnia, l’inacabable cuc de cotxes amb els ulls blancs i el cul vermell, els gratacels que s’erigeixen com si fossin moais que observen el Mediterrani on els privilegiats tenen els seus velers i els mariners els seus enormes carguers i, sobretot, el cel.

Un cel que cada dia em dóna la benvinguda amb una cara diferent. Uns dies és transparent i em fa creure que visc dins de la cúpula del Show de Thruman. D’altres, quan sap que m’he deixat el paraigües, és gris i amenaçador. I gairebé sempre anuncia la meva llibertat provisional amb una explosió de colors.

Colors que un dia són sanguinolents i un altre es barregen amb un verd mutant, però invariablement sobre un llenç blau celestial. Tot sovint l’espectacle m’obliga a parar la rutina i m’inspira per escriure línies com aquestes.

No sóc ni poeta ni narrador, només un observador de les petites joies quotidianes.

Ibn Falan

En el meu recorregut gairebé diari dels blocs que tinc linkats, m'ha cridat l'atenció aquest post que us recomano d'un bloc de molta qualitat.

Ibn Falan. El auténtico guerrero nº13.

Interessant història pel diumenge a la tarda.

Bucle

REC

Prou conegut és el nom de l'última creació de la terrorífica ment de Jaume Balagueró.




Seguint la tècnica de "Camera a l'espatlla" i el fals documental que tan conegut es va fer després de "The Blair Witch Project", tot i no ser la primera (algú recorda o ha vist"Holocausto Canibal"?) i amb algunes pinzellades de "28 horas después", tot i que amb menys pretensions, REC ens endinsa dins d'un d'aquests cutreprogrames de mitjatarda o mitjanit com España Directo, el Buscador, etc. En aquesta ocasió la reportera fa una sortida amb els Bombers de Barcelona per atendre una incidència en un pis de Rambla Catalunya. Les coses no fan més que complicar-se després de pocs minuts i tot queda enregistrat.

La peli és purament de "susto" i té un desenvolupament força previsible i ben ressolt. Encara que hi ha alguns buits al guió que podríem passar per alt per donar-li joc a la tètrica diversió.

Destaquen les escenes més gores i de nervis barrejades amb moments molt còmics, com les entrevistes als veïns o la discusió digna d'una reunió de comunitat mal portada on ningú es posa d'acord per veure quan paga cadascú per posar ascensor. Això aconsegueix que passis de fotre bots de la butaca a descollonar-te de riure gràcies a la pujada d'adrenalina. Les actuacions tampoc es queden curtes i tenint en compte que la càmera només para de gravar en comptades ocasions aconsegueixen transmetre el pànic i són realment creïbles en general.

Si la comparem amb l'Orfanato, crec que REC aconsegueix ser una peli que acollona en tot moment. Una peli de terror autèntic. Res de psicologia, res de fenòmens paranormals. L'Orfanato és per anar amb la família, REC per aconseguir que l'acompanyant et digui que ets un fill de puta per haver-la fet patir tant.

Aquí o corres o l'has cagat, però no tens escapatòria. Molt bona peli.



I la millor campanya publicitària per una peli de terror:

Una revelació!!

Sí, és ell, el Spaghetti Flying Monster que il·lumina el camí dels pastafarians


Vía: WTF Microsiervos

Manifestació aquest dissabte 1 de desembre

Motiu, ben clar, el desastre de les Rodalies.

Siguis nacionalista català o molt espanyol, tant és, saps que el desastre de rodalies no és bo ni per un català que se senti català ni per un espanyol que visqui a Catalunya ni per a cap possible combinació, sempre perdedora. El que estem patint en aquest país és de vergonya absoluta.

Avui, la Ministra s'ha salvat de la "guillotina" per només 3 vots de diferència, gràcies a un PNV que alguna cosa deu haver aconseguit. En aquest país, pel que es veu, no importa el que passi. Es pot enfonsar un petroler i aquí no passa res. Un bloc de pisos s'esfondra i aquí no passa res. Les Rodalies van a pedals i, endevines?, aquí no passa res.

PROU!

Qui més qui menys s'ha d'aixecar a treballar cada matí per no poder accedir a un miserable pis de 40 metres quadrats. I a sobre hem d'aguantar que s'enfotin de nosaltres?

Jo crec que no.

Per això, dissabte 1 de desembre, toca manifestar-se. Si no ens fem sentir mai ens tindran en compte.

Barcelona sense feixistes

El mínim que puc dir és que estic orgullòs de que un nazi no hagi pogut presentar el seu llibre a Barcelona i de que es queixi de que sigui l'única ciutat espanyola on no ha pogut fer-ho.

No li donaré més publicitat a aquest tio, ni diré el seu nom, ni tan sols m'interessa el més mínim el que escrigui un desgraciat del KKK.

Em fot una ràbia relativa que digui que "no té llibertat d'expressió", però és el que sempre diuen els feixistes com ell. Gent intolerant que en el seu moment cremava llibres, matava persones que pensaven diferent o que, simplement, tenien un major concentració de melanina a la pell.

En aquest cas crec que Voltaire no aplicaria el que va dir:"No estic d'acord amb les teves idees, però defenso el teu sagrat dret a expressar-les".

IT CROWD

DAM IT!

Mireu les pintes d'aquests geeks!



Doncs són els protes de l'última sèrie a la que estic enganxat per Internet. No sé si la fan a algun canal d'aquesta tele de cotilleos, entranyes i demés excrements amb comptadíssimes excepcions.

Una sèrie digna d'estar al costat de The Young Ones. I a sobre practico anglès!

L'escriptori

En resposta a la petició de xerop doncs aquí li presento el meu escriptori actual.

La foto correspont a Aiguafreda on fa uns mesos vaig fer el meu bateig de submarinisme.

És una foto feta pel Lluís (actualitza el blog nano).

En els últims anys sempre he tingut com a fons d'escriptori fotografies fetes per mi (menys aquesta) en paissatges que m'han agradat i on he tingut la sort de viatjar. Vaig tenir la vista de Toronto des d'aquí o una foto mística del Macchu Picchu a les 7 del matí (la foto linkada no és la meva).

Espero que la propera foto sigui dels Alps, on tinc ganes d'anar a esquiar una mica, ja que de les pistes d'aquí no me n'acabo d'enrefiar.

I tu, quin escriptori tens?

"Me llamo rojo"

D'Orhan Pamuk, conegut escriptor turc, que va estar exiliat als EUA fins fa uns mesos (per parlar del genocidi armeni), és l'últim llibre que he llegit.

És una novela en clau de thriller, però amb la pecularietat molt interessant d'estar ambientada en la Turquia del segle XVI.





En aquest escenari un assassinat té lloc en un dels carrerons d'aquesta metròpoli, de la mateixa manera que podríem estar parlant de New York o London. La pròpia víctima s'encarrega d'introduir-nos en una cultura que poc té a veure amb la de les dues ciutats anteriors.

Un llibre d'il·lustracions per al Sultà sembla ser el motiu d'aquest vil acte. I és que a l'Istambul d'aquells temps les il·lustracions massa properes a la realitat, com es feien a Occident, eren un tema controvertit. Proper a l'heretgia i a l'idol·latria que el Coran prohibeix. Però alguns volen deixar enrera algunes tradicions.

Lliçons sobre tècniques de pintura, una mica llargues en alguns moments, s'entrellacen amb una trama que barreja amb elegància la recerca de l'assassí, una història d'amor i una sèrie de capítols on sembla que les mateixes pintures ens parlin de les seves experiències (per mi la joia d'aquesta novela). Fins i tot el propi autor ens sorprén amb el que diríem "cameo" si això fos una pel·lícula.

Una novela molt interessant que, com ja he dit, ens sumergeix de ple en una societat diferent en certs aspectes i no tant en d'altres. Per això Orhan Pamuk té l'èxit que té segurament.

PD: També és cert que he tingut la sort de veure en directe alguna de les localitats que es descriuen en el llibre, cosa que sempre ajuda.

Només per amants del basket!

I per suposat, Michael Jordan segueix sent Deu a una pista de bàsquet

Em fa il·lusió comentar que

Per primera vegada he trobat un link a un post meu comentat en un lloc interessant, Libro de Notas. Si bé no ho han linkat directament els autors de la pàgina, sí que ho ha fet servir algú com a comentari.





El tema que es tractava és espinós i podeu veure el que hi comentava aquí.

No sé si per servir-li a algú com a una opinió vàlida sóc un il·lús, però com a neonat en això dels blogs reconec que m'ha fet força gràcia veure-ho.

Ones monstruoses

O “Freak Waves”. Així es coneix un fenomen natural espectacular i aterrador per igual. Ones de més de 30 metres d’alçada, com un edifici de més de 10 plantes apareixen del no res, al mig de l’oceà i engoleixen tot el que hi ha al voltant. Ni els vaixells més moderns estan preparats per passar per sobre d’aquests murs d’aigua ni per aguantar una tromba d’aigua amb aquesta força. El seu disseny suporta sense danys unes 15 tones per metre quadrat, però no les 100 tones que suposa una ona d’aquest tamany.







I és que els models matemàtics clàssics, coneguts com a models lineals, que fan servir oceanògrafs i meteoròlegs diuen que, de fet, aquestes ones gegants no haurien ni d’existir. Com a molt fins a 15 metres. Però la realitat és una altra i de tant en tant un vaixell desapareix amb tota la tripulació.

Com s’explica una cosa així? Doncs durant un temps es va pensar que era resultat de volcans submarins o d’una col•lisió entre diferents corrents marines, el vent, etc. Vaja, una sèrie de dramàtiques circumstàncies. Però tot i així i evitant les zones més propenses a patir unes condicions com les descrites, s’han continuat lamentant desgràcies.

La darrera teoria té a veure amb la quàntica i la formula Al Osborne. Aquest model innovador, basat en l’equació de Schrondinger, prediu que en determinades circumstàncies les energies, suposo que cinètiques, s’acumulen en un determinat punt. En aquell lloc l’energia creix mentre al seu voltant disminueix i es creen aquests veritables monstres marins de manera imprevista i fatal.




Font: BBC

Enamorat de les idees

És curiós com moltes vegades un "s'enamora" d'una idea, o més ben dit, un ideal. Quedes amb els amics i surts amb la idea de passar una gran nit. A vegades és així, a vegades no. Quedes amb una amiga que fa temps que no veus i la recordes amb una màgia i una llum que després no hi és. Simplement és ella i ja és suficient. Penses en el sexe i et sembla que és un continuu d'olors, sensacions, orgasmes. Després amb un polvet mal fet potser ja en tens prou.

Però són los idees les que et mouen a sortir de casa, a provar coses i, de tant en tant, a encertar-la i viure una experiència especial perquè era tal com t'ho havies imaginat. Hi ha una guspira a les sinapsis i alguna substància química que s'administra en comptades ocasions et fa experimentar una sensació que només podies imaginar, fins aquell moment.

Quina ràbia això de la Loteria de Nadal, no?

Sí, sí...ja sé que ens poden tocar no sé quants milions, però jo que mai he comprat un dècim, aquest any estic en una empresa on tenen per costum tenir un número. Parles amb els companys i tothom et diu “No, jo es que si le toca a todo el mundo menos a mí me muero” I coi, que té tota la raó i jo també he comprat.

De manera que comprem loteria no per pensar que igual, en una d’aquelles potres impressionants de la probabilitat matemàtica, el bombo i les boletes es posen d’acord per a que surti una determinada sèrie de números que per casualitat formen el número que tens a les mans i et toquen uns “kilos”. No, no! Res d’això on vas a parar?

Hosti el Nadal, es fan tantes coses per compromís i per quedar bé...

Els Nobels del PSOE

M'ha sorprés la notícia on s'explica que el PSOE tindrà el suport d'una sèrie de Nobels, principalment economistes, per fer el seu programa (suposo que després s'ho passaran pel forro). De totes maneres no són els primers, Romano Prodi, ja ho ha fet i altres governs eurpeus també. Tant és, no deixa de ser interessant.

He llegit llibres d'un parell d'ells, Jeremy Rifkin i Joseph E. Stiglitz, sobretot aquest últim a qui "admiro". M'agrada molt la seva manera de pensar i les solucions que proposa a problemes globals. No sé si es podrà concentrar en un sol país, ja que té una visió global de l'economia.

Si realment els escolten, crec que Zapatero sentirà que una gent que mereix ser pressa seriosament (esperem que no la caguin com cert pare de l'ADN) li diu que desastres com les Rodalies van en contra de qualsevol raonament d'eficiència econòmica, per posar un exemple actual.

El PSOE ha jugat una carta molt interessant i han definit uns referents clars i menys obscurs que José María "melenitas" Aznar. Servirà per elevar el nivell del debat polític d'aquest país?

Per altra banda, a tots aquells que us interessi l'economia global i que vulgui llegir un llibre didàctic, però que profunditza en molts temes i que ens explica quins són els problemes d'una globalització mal dirigida, us recomano sense marge d'error: "Making Globalization Work" d'Stiglitz.

Eastern Promises

L'última pel·lícula de David Cronenberg que torna a comptar amb Viggo "Aragorn" Mortensen després de la seva grata adaptació de la novel·la gràfica A history of violence se centra en la màfia russa a la ciutat de Londres i els seus vincles amb una jove que mort quan dóna a llum una nena i qui posseix un diari en rus on s'expliquen alguns secrets que alguns voldrien mantenir a la tomba.

Naomi Watts (Anna) interpreta la llevadora que ajuda a donar a llum a la jove i qui s'encarregarà d'esbrinar qui és i si té alguna família que es pugui fer càrrec del nadó. Potser el diari li serveixi?

Durant la seva recerca toparà amb Viggo Mortensen (Nikolai) que se'ns presenta com un xofer de la màfia amb un posat xulesc i un passat misteriós explicat en els seus tatuatges. És un paper que li va com un guant i que sense necessitat de fer una gran interpretació m'ha resultat prou convincent.

Amb algunes escenes de violència explícita, marca de la casa Cronenberg, el thriller es limita a narrar una bona història conduïda per una veu en off, la de la jove que mort, que ens explica què hi posa al diari i que fa de vincle entre els diferents blocs del film. És una peli sense pretensions, pausada, però que no es fa lenta i que et deixa amb un bon sabor de boca.

L'única pega que li trobo és que els russos parlen anglès (en la v.o. clar) amb accent rus quan parlen amb algú de Londres, però entre ells doncs...també! Això sí, col·locant alguna que altra paraula i algunes línies en rus. Uhm...no seria més normal que entre ells parlessin rus tota l'estona?

Si us agraden els Thrillers i us va agradar Viggo Mortensen a l'anterior film de Cronenberg, amb aquest disfrutareu.




Web de la peli: Aquí.

Wovenhand

Últimament tinc l'obsessió d'escoltar aquest grup, cosa que no m'esperava quan els vaig conéixer. Més ben dit, quan vaig conéixer a David Eugene Edwards, front-man i ànima (mai millor dit) del conjunt que anteriorment formava part de 16 Horsepower.

La peculiaritat d'aquest grup americà és que fa una música folk intimista, elegant, fosca i amb temàtica religiosa. Les seves lletres estan plenes de referències bíbliques i és que David E. sembla que et doni un sermó rotund a cada cançó.







Els que em coneixeu sabeu de sobres que de religiós ho sóc poc, per això us recomano aquest grup més per les atmòsferes que crea amb pocs instruments i sobretot la veu que no pas per les lletres i la temàtica.

Per mí són tot un descobriment. Potser he vist la llum.


16 Horsepower - Sinnerman

Wiki escombraries

L'altre dia escoltava a Quim Monzó que comentava en una roda de premsa, si no vaig errat, que per fi al diari on fa una columna, la Vanguardia, van passar una nota on es prohibia terminanment l'ús de Wikipedia com a font.

No és la primera vegada que escolto algun comentari en aquest sentit. La idea de la wikipedia és bona, però hi ha coses que no poden estar canviant constantment segons el dia que tingui l'autor de cert article.

Fins i tot el seu fundador, Jimmy Wales, declara que "jo mai recomano wikipedia com a font".

Doncs ja em dirà, Sr.Wales, per a què collons serveix la seva enciclopèdia?

Polònia està d'enhorabona

Doncs sí, després de tractar magistralment un tema tan delicat com l'anunciada malaltia de Pasqual Maragall que comparteix amb molts dels nostres grans, cosa que tothom estava esperant pel que es veu (1 milió d'espectadors), ara poden començar a fregar-se les mans pel joc que donen polítics com Acebes que es deu pensar que la gent és idiota, que no tenim memòria ni hemeroteques ni videoteques. (No és el primer polític que té problemes d'aquest estil, eh Mr.Z?).

Un altre tema complicat perquè aquí hi ha sang de gairebé 200 persones i moltes famílies afectades. Veurem com ho tracten.

Blacksad

Aquest és el títol d'una col·lecció de còmics signat per autors espanyols, però amb una qualitat que res té a envejar al més conegut còmic de superherois americans. Segurament tot el contrari.

Blacksad és un detectiu, porta la seva gabardina, fuma, solter i sempre envoltat de dones exuberants i crims. L'única particularitat que té és que és un gat (o una pantera...no ho sé massa bé). Bé, de fet, tot el seu univers són animals antropomorfs, però les històries són ben adultes.

De moment només tinc en el meu poder els dos primers títols de la sèrie: "Un lugar entre las sombras" i "Artic Nation". Tots dos no han fet altra cosa que deleitar-me amb un dibuix absolutament exquisit situat en uns Estats Units dels anys 50. Els autors, per la seva part, acumulen premis a casa. No és casualitat que Juanjo Garnido, el dibuixant, hagués treballat a la Disney i això es nota en els seus dibuixos, tot i que ara les il·lustracions són més obscures, més dures i les dones (o les gatetes) més sexys que qualsevol Blancaneus o Pocahontes que hagi sortit de la factoria de l'"home de gel".




Recomenat per tots aquells que teniu Tintín o Astèrix a casa, que us heu fet grans i enyoreu alguna bona història feta a Europa (tot i que amb un estil molt americà, tant en la narrativa com en les situacions presentades). Qualitat 100%. Algunes vinyetes són dignes de ser penjades i enmarcades a tamany poster.

El canvi d'hora

Dedicat al Joanda.

Aquells que tingueu dubtes sobre l'utilitat del canvi horari, podeu llegir aquest divertit post. Sortireu de dubtes!




Vist a Microsiervos.

El orfanato

Aprofitant que els últims partits del Barça no són massa divertits i que no el feien en obert, aquest vespre ha tocat anar a veure "El orfanato", dirigida per Juan Antonio Bayona, pero produïda per Guillermo del Toro.

Important destacar el nom d'aquest darrer director perquè tota la cinta respira Guillermo del Toro. Una barreja de fantasia infantil amb una realitat més dura del que sembla i un desenllaç que ja hem vist.

El més destacable d'aquesta pel·lícula, amb un argument poc innovador, però ben lligat, per tractar-se d'un film de terror, és que aconsegueix fer-te saltar de la butaca. La música, jocs de càmera, imatges aquí i allà, una atmòsfera tètrica, una casa digna de Psicosis...són els ingredients principals que acompanyen una actuació acceptable de Belén Rueda (crec que fa la mateixa cara en tot moment) i un moment digne de menció amb Geraldine Chaplin com a medium. De fet diria que són els millors i més acollonidors minuts.

Candidatura pels Oscar? Potser sí...se li ha donat molt de bombo publicitari i ja és la pel·lícula amb major recaptació (més que Torrente!!) del cinema espanyol. Tot i així, com a film de terror encara l'he de comparar amb Rec de Jaume Balagueró que, sense haver-la vist, se m'insinua com més impactant i diferent. Ja dic, encara no l'he vist.



Recomenada per anar amb un amic/ga d'aquells que tens ganes que se t'arrambin amb l'excusa de que fa por. Tot i que segons com, després de la "mala estona" passada, potser no et tornen a parlar.

Absurd, però quina gran veritat!

Els que anem cada dia amb traje...sabem de què parlen.

Ride the Night!

Cop d'efecte d'aquest gran i polèmic circ que és la F1.

Si encara estem celebrant la victòria de Raikkonen, fins i tot als despatxos, ara Ecclestone anuncia que la propera temporada hi haurà un gran premi nocturn a Singapur (també a Qatar en motos) per ajustar-ho a l'horari Europeu on l'afició és major.

Obviament, Alonso "agonias" ha dit que serà perillós. Potser sí, però qui no ha conduit de nit?

Si les coses es fan ben fetes, i a Ecclestone li interessa que així sigui, no crec que s'hagi de patir per posar unes quantes bombetes al·lògenes i veurem una cursa, si més no, diferent.

Iceman!

No tinc simpatia per Alonso, ni molt menys per Hamilton i, per mi avui ha estat un gran dia de F1: Raikkonen campió i amb emoció!

Tot just ara, però, apareix la notícia que diu que podrien donar-li el títol a Hamilton perquè potser desqualifiquen a BMW i Williams.

Ho trobo molt fort això. Una cosa seria que Ferrari hagués comés irregularitats, però dues escuderies que no tenien opció al títol...

De moment celebro el títol de Raikkonen (espero que llegeixi aquestes paraules i em passi un petit % del premi).

Endavant Maragall

Potser ets la persona que es necessitava per donar un impuls més a l'investigació de l'Alzheimer.

Visca la poligàmia! (o no)

Què, t'interessa la poligàmia, eh? T'agradaria tenir un bon grup de ties bones, com en un videoclip de hip hop, que estiguessin esperant que les escollissis per fer-lis coses lletges. Quin tio no ho ha pensat?

Doncs, tinc males notícies per tu. El preu de ser polígam és, ni més ni menys, la mort prematura! Sobretot si ets un lleó, un cèrvol, etc.

Així ho demostraria un estudi dut a terme per Tim Clutton-Brock (quin nom nano) de la Universitat de Cambridge. Pel que sembla, els mascles de les espècies que tenen harens de femelles han de competir per mantenir-se com a dominador. Aquesta situació provoca un desgast enorme. A més, que les femelles són exigents i volen la seva part, faltaria més! Total, que com que la natura és llesta diu: "Fes la feina i ràpidet si pot ser que, fet i fet, com que duraràs dos dies perquè vindrà un altre jove ple d'hormones i amb més força que tu qui et fotrà fora, si no és que et mata, doncs ja em diràs si val la pena disenyar-te amb unes Duracell"

Interessant la guindeta final que explicaria perquè els homes humans també vivim menys anys que les dones. Doncs, lògicament, perquè els homes som, per naturalesa, polígams.

Jo crec que més d'un està disposat a pagar amb uns anyets el pegar-se la vida padre.

El comentari de l'estudi, aquí.

Derbi català

Ja es veia a venir que la Penya li fotria un bany a un Barça en hores baixes. Del Barça poc puc destacar...un equip que basa el seu joc exclusivament en els triples pot tenir molts problemes. Això sí, veig una certa evolució de Trias i una llumeta en Acker (m'agafo a un ferro roent). Tocarà fer molta feina per convéncer al seguidor blaugrana de que també es pot guanyar sense Navarro.

Però la Penya, oh! això és bàsquet. Tots ells la toquen, tots tiren, tots corren, tots...vaja, són un equip. Sembla que Sonseca ha trobat un bon lloc on, per fi, créixer després de ser una eterna promesa que sonava a NBA anys enrera i quin fitxatge han fet amb Jagla*. Un pivot fort, alt i que a sobre és ràpid. Avui ha tingut el dia. Seria injust no parlar de Ricky, però és que el "nen" ens té tan acostumats a un altíssim nivell de joc que no ens enrecordem que tot just li acaben de sortir pels a la cara.


Estadístiques del partit


*Kus, necessitaré que li facis una traducció, tot i que hi ha versió en anglès.

Navarro does the Americas

Bé, per si algú tenia cap dubte de la qualitat d’un jugador de la talla de Navarro, aquí teniu les estadístiques del seu primer partit, diguem-ne oficial o de lliga, a la NBA.

No va sortir de titular, però és evident que compta amb el recolçament del Mr., tot jugant 23:31 minuts i anotant 22 punts (màxim realitzador amb R.Gay, qui va jugar 42'). Algú pot demanar més?


Great!

Ibarretxe, desconfia.

No sé si tus verdaderas intenciones cuando hablas de referéndums es dar la voz al pueblo o es una mera treta electoralista. Seguramente tiene algo de ambas.

Pero lo que sí que te recomiendo es que desconfíes de las palabras de Zapatero. Este Sr. tiene los santos coj**** digo narices de pedir un consenso y un pacto primero entre los vascos para luego sentarse a hablar.

¡Tendrá jeta!

Te contaré una historia. Érase un bambi, digo un presidente de España que un buen día dijo que aprobaría el estatuto que saliera del Parlament de Catalunya. Los catalanes, no sin discusiones ni sin sudores lograron ponerse de acuerdo con un texto. Lo llamaron Estatut de Catalunya y fue aprobado por, ni más ni menos, que el 98% del Parlament. Ellos, pobres ilusos, creyendo las buenas palabras del cervatillo, confiaron en tener una mayoría suficiente como para demostrar un elevado grado de acuerdo. Sin embargo, el cervatillo estaba pillado por todos lados y donde dije Diego etc. Total, que se "lo cepillaron".

Y eso que los catalanes no tenían ni ETA ni Terra Lliure ni nada parecido. Iban de buenas y confiando en la palabra de todo un Presidente. Les tomaron el pelo bien tomado, y se lo siguen tomando (eso sí, Andalucía, Valencia, etc. con estatutos pastados y con grandes cláusulas, como "la Camps" no han tenido ni que decir por favor). Es que ya se nota que somos todos iguales y todos españoles...ya se nota.

No te fies Ibarretxe, no te fies.

Insomni

Per què no puc dormir?...

Regletes d'endolls amb botó per desconnectar

I direu, què dimonis diu ara aquest paio? És electricista? té un fetixe amb els endolls? (més val que no perquè et pots quedar enrampat)

Res, res d'això. Simplement que m'ha semblat bona idea participar a la "Bloc Action Day" i per això comento que simplement, amb un "lladre" d'aquestes característiques podeu fer tres coses:

1.- Us estalviareu diners perquè podeu connectar diferents electrodomèstics, com el vídeo, la tele, etc. que acostumem a deixar amb la llum del pilot encés. Si tanques l'endoll, tots s'apaguen i, a final d'any us podeu anar a fotre unes bones birres a la salud d'aquest estalvi.

2.- Allargareu la vida d'aquests mateixos electrodomèstics. No és bo tenir-los sempre, sempre a la corrent i, com que fa pal endollar i desendollar, amb un sol gest ja fareu la feina. Amb els diners que us estalvieu per no haver de comprar un nou vídeo, dvd, etc. us podeu fotre unes bones birres (això ja ho he dit, però és el que jo faria).

3.- Ja posats, reduireu la quantitat de CO2 que s'emet a l'atmosfera. Un de sol no farà res, però si ho fa molta gent, alguna cosa millorarà i potser tots plegats durarem més anys i més birres que ens podrem fotre!

Al cap i a la fi, només tenim una casa:

Pale Blue Dot, Carl Sagan

Llamps i trons!!

Quants llamps cauen avui a Barcelona! Però on cauen els llamps? Doncs la NASA ens dóna una resposta en forma de mapa.



Pel que sembla hi ha una major concentració a les zones dels tròpics, concretament a l'equador. En canvi, als pols no hi cauen mai. Coses de l'electromagnetisme. De totes maneres només arriben a terra el 25% dels llamps.

Per cert, la paraula "llamp", ja de per sí indica que fa referència a quelcom que passa ràpidament i és espectacular. Llamp! Llamp!! Imagineu-vos com a homes prehistòric explicant que heu vist una llum cegadora al cel i de sobte una ha caigut a terra seguit d'un soroll enorme i esfereidor, un troooo!

Finalment un moment espectacular



Font aquí.

Persones humanes i persones re(i)als

No té pèrdua:

Obligar a llogar pisos buits?

Doncs no, gràcies. Sóc jove, mileurista i no tinc pis de lloguer, ni molt menys una hipoteca, ni tinc la sort d’haver aconseguit un de protecció oficial. Però aquesta vegada em situo a la banda més conservadora, juntament amb CiU i el PP.

La nova llei, és cert, només té un miserable article que parla sobre l’obligatorietat de llogar un pis i, probablement, com a últim recurs. PSOE i demés socis defensen que és una nimietat, però les nimietats són importants (a la Constitució no hi masses articles que parlin de la protecció de la figura del rei i la que s’ha liat). Els detalls compten i molt.

Coaccionar, obligar a algú a obrir el seu pis tancat (per la raó que sigui, no tothom és especulador) és un atac contra la llibertat a la propietat privada. Un dels pilars de la nostra societat. Qualsevol teòric d’economia amb dos dits d’enteniment et dirà que això és un error.

La solució real no passa per donar subvencions als joves en forma d’€ perquè si no hi ha un augment de pisos en lloguer la repercussió directa és una pujada de preus (Microeconomia I). Però tampoc per obligar per, d’aquesta manera, augmentar l’oferta. El que s’ha de fer és una clara aposta per incentivar als propietaris, ja sigui amb una major desgravació o amb una llei que protegeixi més clarament els drets d’aquests. De tal manera que qui tingui un pis tancat se n’adoni de que està perdent una oportunitat de fer diners amb un baix risc. Siguem pràctics, no tothom és voluntari de la Creu Roja.

Segur que aquestes iniciatives ja les contempla la nova llei, però la propietat privada és un dret fonamental.

ACB a la carta!

Primera Jornada de la Lliga ACB i primeres sorpreses, començant per l'espectacular valoració de Lakovic i Trias i corresponent victòria del FCBarcelona. No m'esperava un partit així d'un Barça com el d'aquest any. Però el bàsquet ja et dóna sorpreses...que li preguntin a la Selecció.

També, començant la temporada deixeu-me recomenar-vos l' ACBTV i mireu les 5 millors jugades de la jornada. Potser els efectes especials són més cutres, però les jugades són dignes de qualsevol resum del Top5 de l'NBA. No us perdeu l'última recuperació de Hunter, del Polaris World Murcia, brutal!




Deixo aquí el vídeo de Youtube, però a l'ACBTV la qualitat és molt millor.

Martohell'07!

Bé, bé, bé...

Ja tenim aquí una nova edició d'aquest magnífic festival de heavy metal que organitza un col·lega meu, jeje. Si faig comentaris de Wilkinson, que no em donen un duro, perdó, euro, com no li he de fer "publi" a un amic.

Headbanding!!

Ja hi som!

Ja tornem a tenir aquí l'ACB i el gran

Supermanager

!

Alea jacta est :)

Esperit Olímpic

Décathlon / Pekin 2008
Uploaded by nqtv

Via: Yonkis

Fight for Kisses

No us podeu perdre l'originalitat i l'humor d'aquesta campanya publicitària de Wilkinson (no salteu la intro).

http://www.ffk-wilkinson.com/
A part que el diseny de la web em sembla força interessant. El que no sé és si vendran més maquinetes d'afeitar, que és del que es tracta, no?

Carta a Cristina Peri Rossi

Hola Cristina,

No te conozco, la verdad, ni tan sólo he leído libros tuyos, pero me ha llegado la noticia de que te han "despedido" de Catalunya Radio por no hablar catalán.

Al principio pensé: "¿pero cómo es posible que echen a una escritora, una persona culta, que debe tener algo que decir, una opinión formada, de la radio pública de Catalunya?". Me puse de tu parte y hasta estuve tentado de darte mi apoyo en el blog que has creado con tu "Manifiesto contra la persecución lingüística (en Catalunya)".

Pero, (ay, los peros, qué puñeteros son ¿verdad?) luego, mirando la noticia y oyendo los comentarios de otras tertulias de otras emisoras de radio me enteré de que llevas viviendo en Catalunya ni más ni menos que 33 años. ¿En 33 años no has podido aprender catalán? ¿una persona como tú, inteligente, etc? Sorprendente.

No menos sorprendente es que después de estos 33 años tengas la santa pachorra de decir que hay persecución lingüística. Supongo que habrá sido muy difícil ir al supermercado y ver que nadie te entiende cuando te expresas en castellano o, madre mía, los problemas con la justicia que debes haber sufrido o no poder informarte a diario porque todos los medios eran en catalán o, ¡por Dios! cobrar durante una buena temporada dinero PÚBLICO de una Catalunya racista por tu participación como tertuliana habitual en la Radio pública catalana. Espero que te hayas desecho de todos esos sueldos de tus oprimidores, de tus captores, de tus limitadores de derechos.

Cristina, sinceramente, si no hablas catalán después de 33 años es porque no te sale de los ovarios (si hasta Bakero, ex-jugador vasco del FCB, habla un catalán más que decente). Es tu postura, tu desdén y tiene sus consecuencias. Pero tranquila, puedes trabajar en cualquier otra emisora ubicada en Catalunya que emita en castellano (no son pocas)...incluso puedes escribir en la Vanguardia, el diario más vendido de Catalunya que, pese a la incesante persecución lingüística que sufrimos, se mantiene escrito en castellano. Ánimo, dentro de nada tendrás tu pase a Ciutadans/Ciudadanos o podrás montar un partido absurdo como el de Rosa Diez y Savater.

Por cierto, en tu blog no hay posibilidad de hacer comentarios. Es mejor mostrar sólo los que están de tu parte, ¿no?

Heroes Season 2

Doncs ja fa una setmana que la sèrie corre als USA i, obviament, que ja la tenim a les nostres llars a través dels fantàstic sistema P2P (personalment em decanto des de fa temps per BitTorrent).

Nova temporada vol dir cares noves, cosa que tampoc sorprén en una sèrie on l'aparició de nous personatges és una constant en gairebé cada un dels episodis. En el cas de Heroes pot estar justificat i funciona, no com a Lost, on els personatges surten dels nàufrags (quants n'hi ha? un, dos, tres-cents nàufrags? l'avió estavellat era un modern A380?)



També hi ha un nou/s enemic/s (encara misteriós) i una organització secreta que sembla saber més que ningú. I, com no, un sentit de l'humor que, jo, agraeixo força. El personatge de Hiro segueix sent un fantàstic C3PO que no para de liar-la. I per altra banda, el pare adoptiu de l'animadora es mostra com un perfecte extorsionador (el gag de la fotocopiadora no té preu).

A veure com evoluciona aquesta temporada. Espero que no fluixeixi com li va passar a Lost (tot i que la 3ª d'aquesta última va recuperar força el to) i que el final no sigui una obvietat (spoiler 1ª temp.!!: cony, doncs és el que hauries d'haver fet des del principi, explotar a l'aire tros de subnormal!!!).

Demanes respecte?

Doncs guanya-te'l.

Podem fer un pacte: Jo no cremo fotografies, ni fotocòpies i tu/vostè, no envia les tropes a una guerra no desitjada.

No és vostè la màxima autoritat militar de l'Estat? Doncs per què va permetre la guerra del "Blood for Oil"?

I ja que hi som, podria pronunciar-se algun dia sobre els grans problemes de la nostra societat, o comentar alguna cosa sobre la corrupció dels alcaldes, l'especulació, les mentides d'alguns mitjans de comunicació eclesiàstics, o...

Guns, Germs and Steel

Després de veure la recomanació d'aquest llibre/documental a Microsiervos , vaig aconseguir el documental de National Geographic.

El documental, com es comenta a la pàgina geek intenta explicar perquè els europeus han estat conqueridors i no pas conquerits. S'allunya de la premisa colonial de la "raça superior" per centrar-se en, com diu el títol, tres puntals bàsics: Les armes de foc, els gèrmens i l'acer. De fet, després de veure el documental podria reduir aquests tres factors a un: la geografia.

L'autor, Jared Diamond (autor de Collapse), explica com la geografia d'euràsia hauria permés el desenvolupament d'un tipus d'agricultura i ramaderia única al món. Les llavors més fàcils de llaurar i més alimentícies + ser l'única massa de terra on existien animals suficientment dòcils i grans per domesticar-los i donar força animal = major excedent de producció = major possibilitat d'especialització en altres activitats, com per exemple la metal·lúrgia primitiva.

Aquest aventatge inicial hauria permés que un centenar d'extremenys, liderats per Pizarro, fos capaç d'aniquilar tot un imperi inca amb milers de soldats. No és que els homes blancs fosin més forts, sino que tenien armes millors, muntaven a cavall i tenien virus letals resultat de milers d'anys en contacte amb el bestiar de granja (que els inques no tenien).

Però aquest mateix aventatge hauria servit als africans per frenar, momentaneament, la colonització europea a zones del tròpic, on els gèrmens (malària) haurien acabat amb la forma de vida europea. És a Àfrica on també veurem l'escena més dura del documental.

Força interessant, tot i que a vegades pot pecar de ser repetitiu, però és el mètode americà anar repetint un cop i un altre les hipòtesis inicials fins que l'audiència ho integra. Funciona.

Més info aquí

Oriol Bohigas

Sembla que els meus pensaments sobre Catalunya i Espanya no són exclusius i Oriol Bohigas ja els va expressar en el seu moment:

"Suposant que ens hi volguessin i que ens estimessin, tampoc no estaríem disposats a integrar-nos a Espanya. Perquè Espanya no ens agrada. Cal insistir-hi: no ens agrada ni el PP ni el PSOE, ni IU; no ens agraden els jutges de l'Audiència Nacional; no ens agraden la majoria de programes de televisió -pública o privada- endegats a Madrid; no ens agrada la sarsuela; no ens agrada el batibull del Teatro Real; no ens agraden les antigalles pictòriques a l'estil d'Antoñito López; no ens agrada la monarquia que va jurar fidelitat als Principios del Movimiento; no ens agrada el sectarisme dels pressupostos de l'Estat; no ens agraden els poders eclesiàstics que dominen el país; no ens agrada la pudor de resclosit de les revifalles del 98; no ens agrada el nacionalisme espanyol; no ens agrada aquell monument al dictador dalt del cavall que els madrilenys encara suporten davant dels nous ministeris; no ens agrada el to ravaler del Real Madrid; no ens agrada que ens segrestin a Salamanca els documents històrics ni que s'emportin els nostres tresors artístics, espoliant el Museu Dalí, el Museu Picasso i la Fundació Miró; no ens agrada el Valle de los Caídos ni l'Escorial; no ens agrada que ens imposin programes escolars quan Catalunya ha estat durant un segle l'avantguarda de la modernitat pedagògica en contra de la desferra ideològica, catòlica i aristocràtica de l'ensenyament espanyol; no ens agrada que en aquest negoci de la Unidad de Destino hi haguem de contribuir amb un pagament anual d'un bilió i mig de pessetes; no ens agrada que vulguin mutilar la nostra llengua i que, a més, ens titllin de polacos, garrepes i fills de mala mare"

Algunes coses han canviat...però ha estat gràcies a gent que no ha callat, que ha protestat i que ha deixat en evidència les debilitats de Madrid/Espanya. Ara Montilla, el president descafeïnat, reconeix que "hi ha un cert malestar" a Catalunya.

Seguirem protestant i reivindicant el que és nostre.

Tresors submarins: Trigloporus Lastoviza

Fa una setmana es va celebrar una nova edició del projecte Aware organitzat per PADI i que tracta de netejar els fons marins. Entre d'altres coses ens vam trobar un tros de vàter, alguna sabata que altra i ampolles de cava, tot això a les fantàstiques platges de la Costa Brava, concretament a Sa Tuna (Begur).

Però el que més ens va sorprendre a tots plegats va ser topar-nos amb un d'aquells éssers que habiten les nostres costes i que pocs coneixem. Un Trigloporus Lastoviza, també conegut com a Rubio, va ser l'anecdota del dia.

És un peix no massa gran (40 cm com a màxim), que viu al mateix fons i que té la peculiaritat de tenir unes aletes laterals molt acolorides i unes sorprenens "potetes" davanteres que pel que he pogut llegir li serveixen per buscar aliments. Obviament tots ens vam quedar una mica a quadres quan el peix va desplegar les aletes laterals i en lloc de marxar nadant va començar a "caminar" pel fons. Realment sorprenia més que el peix amb tres ulls de la nuclear d'Sprignfield.

De carn gustosa, els pescadors el valoren i el tenen ben buscat...tot i que és difícil de trobar. De moment jo ja n'he vist un.

"¡A satelitazos contra los asteroides!"

Notícia astronòmica/curiosa que m'he trobat a la pàgina española de la ESA. Es tracta del projecte "Don Quijote"* que pretén desplaçar de la seva trajectòria un asteroide mitjançant, literalment, un xoc amb un satèl·lit artificial (Hidalgo)**, que serà observat per un segon satèl·lit (ho endevineu: Sancho...ara música, "Sancho, Quijote. Quijote, Sancho...".

El mètode és una mica bèstia, no? Però si ho publiquen a la pàgina de la ESA, tampoc deu ser una mala idea.


















*Com a mínim no li han posat "Banderillero" o "Folclórica 2010"
**Joderr...

Tragèdia

Quan trigarem en oblidar-nos de Birmània?

Per als que vulgueu llegir algo més sobre el tema i com s'ha arribat aquí.

Els millors sketches de Monty Python

O no, però com a mínim en són uns quants (ens ha faltat el Silly Walks)

A La Villarroel tenen en cartell aquesta obra/homenatge a la genialitat dels delirants Monty Python i la seva sèrie Flying Circus.

Els fans no se sentiran decepcionats per aquest, recordem, homenatge tot i que alguns gags, en castellà tenen una gràcia diferent. És com els que estàvem acostumats a veure Bola de Drac a TV3 i de sobte vam sentir a SonGoku parlant castellà...un xoc.

Aproximadament una hora i mitja de riure sense aturador.

Silly Walks, si us plau:

Madrid 2016

Ja s’ha escollit (falta aprovació del COI) el nou logo per a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics del 2016.

Curiós logo aquest, escollit per votació popular. Una mà multicolor que simbolitza la multiculturalitat. Moltes crítiques se li poden fer a aquesta mà (dreta).













La meva opinió, molt al contrari de l’expressada pel creador, és que aquesta mà no em sembla que et saludi amigablement. Més aviat em diu un “STOP” com una catedral. Per altra banda, em recorda molt al “logo”, si és que el podem anomenar així, que s’ha emprat en més d’una manifestació contra ETA (les mans blanques). Això últim es pot interpretar com un símbol antiviolència o potser és simple coincidència.

Finalment, després de tot el merder que ha envoltat, envolta i envoltarà les seleccions esportives nacionals no-castellanes, com la basca, la gallega i la catalana, es demostra un cop més que a Madrid estan molt més disposats a acceptar i a obrir els braços a aquelles cultures no-espanyoles abans que les pròpies cultures d’Espanya. Quina llàstima.

Bé, ja se sap que els logos i mascotes Olímpiques, d'Expos i demés mai acaben d'agradar a tothom.

Ieeeha!

Aquesta gent és la bomba!

Gila Monster

Es tracta d’una espècie de llangardaix autòctona d’Amèrica del Nord (Arizona). Fa entre 45 -60 cm de llarg i té la particularitat de ser verinós i de poder alimentar-se només 3 vegades l’any...i sobreviure.













Aquest últim punt va ser especialment interessant per desenvolupar una nova droga (Byetta) per la diabetis a partir del verí d’aquest.

Es va observar que el rèptil, tot i alimentar-se en comptadíssimes ocasions, era capaç de controlar el seu nivell de glucosa...Òbviament això interessa molt als diabètics (i al laboratori que produeix el fàrmac) que són uns 200 milions arreu del globus.

Una mostra recent de que la natura té molts asos a la màniga.

Marketing segons Dilbert (s'anirà actualitzant)

via: Dilbert.com

Tonteria per animar el dilluns

Estos Jedis deben ser de Bilbao como mínimo