dijous, 11 de febrer de 2010

TIC tac TIC tac, és hora de canviar

Amb la de novetats que estan apareixent darrerament en el món multimèdia i de les TIC, com ara el Ipad o el Google Buzz, els mitjans de comunicació “tradicionals” s’estan veient desbordats.


Simplement, arriben tard a donar la informació. La gent que està interessada en tots aquests temes sap molt més ràpid i amb molt més detall què es cou. Steve Jobs no havia presentat el seu nou tablet que ja hi havia milers o milions d’entrades a Google comentant la jugada: les seves virtuts, les seves deficiències, preus, prestacions, públic objectiu, crítiques, elogis...de tot, absolutament tota la informació que un volgués tenir sobre el tablet la tenia gairebé de manera instantània.


Després, ni que sigui per un dia de diferència, les notícies de la tele o els informatius de la ràdio obren o tracten amb el tema que ja és obsolet per al públic interessat. A qui li interessa que Steve Jobs hagi ensenyat un nou gadget de desig? A ningú! Perquè tothom ho sap. Ara el que es vol és saber on el poden comprar, com el poden crackejar...La roda no para i menys per escoltar notícies que ja saben.


Una cosa similar ha passat amb el recent Google Buzz. Ahir et connectaves a través de Google Maps i en una ciutat com Barcelona, on les connexions a Internet són abundants, però no al nivell d’altres països, podies veure un número ingent de persones que ja estaven provant el nou invent. Tindrà èxit o serà un fracàs, encara és aviat per saber-ho, però el fet és que un cop més les notícies van tard.


No obstant els mitjans de comunicació més flexibles estan entenent quines són les noves vies de comunicació i l’ús d’eines de comunicació directes com el Twitter, el Facebook o el Youtube s’estan convertint en les noves “ràdios” del present. Perquè si fa només una dècada la ràdio era el mitjà de comunicació més inmediat, avui, fins i tot els apretats horaris de les graelles de les emisores es mostren massa inflexibles per al que es demana.


Només és qüestió de temps que els anunciants també vagin a incrementar la seva presència en aquests canals més directes. És, per tant, previsiblement inevitable viure una segona ona d’spam per aquests mitjans? Fins ara ens feien gràcia els virals de Youtube...però a qui no li comencen a tocar una mica els nassos els pop-ups que apareixen en els vídeos?


És qüestió de temps...o l’alternativa serà pagar per gaudir de continguts sense publicitat?




Font Imatge: Wikipedia

dimecres, 3 de febrer de 2010

A quien madruga...Dios ayuda?

Si así fuera, a las 6 de la mañana el sol brillaría, te calentaría y te sentirías reconfortado. Pero no, hace frío, humedad y hasta es posible que si vas en metro te encuentres un borracho con ganas de tocarte la moral.

No, no...destruyamos el refranero español (o cambiemos el horario para levantarnos siempre al mediodía)

dilluns, 1 de febrer de 2010

Uiii quina vaga

Una super vaga la que avui han fet els cinemes catalans en protesta per l'obligació de projectar pel·lícules doblades al català que proposa el Govern. Vamos...

I mira que a mi em sembla malament aquesta mesura i que el que s'ha de promocionar no és el doblatge en català, sinó la producció a Catalunya. Perquè nois i noies, estic fins al cap damunt de veure pel·lícules o sèries doblades al català i pensar "Coi, es la veu del Son Goku".

El doblatge és una cagada. Tal qual. Països com Portugal no en tenen...i ei, curiosament, parlen força millor l'anglès que nosaltres que seguim com que ens fa gràcia no tenir ni punyetera idea d'idiomes. Els nostres representants polítics, per desgràcia, en són el millor exemple del cazurrismo imperant (amb honroses excepcions).

Però nosaltres, au, a tirar cortines de fum i a crear polèmiques on no n'hi ha.

Senyors del Govern! Facin el favor de posar les condicions suficients per fer que l'escena catalana sigui l'enveja d'Europa i deixin de ficar calers en tocar els ous a la gent que té negocis privats com les sales de distribució de films!

I els del cine...si teniu ganes de protestar, feu la vaga un dimecres o un dissabte o un diumenge. Qui dimonis va al cine un dilluns?