diumenge, 30 de setembre de 2007

Oriol Bohigas

Sembla que els meus pensaments sobre Catalunya i Espanya no són exclusius i Oriol Bohigas ja els va expressar en el seu moment:

"Suposant que ens hi volguessin i que ens estimessin, tampoc no estaríem disposats a integrar-nos a Espanya. Perquè Espanya no ens agrada. Cal insistir-hi: no ens agrada ni el PP ni el PSOE, ni IU; no ens agraden els jutges de l'Audiència Nacional; no ens agraden la majoria de programes de televisió -pública o privada- endegats a Madrid; no ens agrada la sarsuela; no ens agrada el batibull del Teatro Real; no ens agraden les antigalles pictòriques a l'estil d'Antoñito López; no ens agrada la monarquia que va jurar fidelitat als Principios del Movimiento; no ens agrada el sectarisme dels pressupostos de l'Estat; no ens agraden els poders eclesiàstics que dominen el país; no ens agrada la pudor de resclosit de les revifalles del 98; no ens agrada el nacionalisme espanyol; no ens agrada aquell monument al dictador dalt del cavall que els madrilenys encara suporten davant dels nous ministeris; no ens agrada el to ravaler del Real Madrid; no ens agrada que ens segrestin a Salamanca els documents històrics ni que s'emportin els nostres tresors artístics, espoliant el Museu Dalí, el Museu Picasso i la Fundació Miró; no ens agrada el Valle de los Caídos ni l'Escorial; no ens agrada que ens imposin programes escolars quan Catalunya ha estat durant un segle l'avantguarda de la modernitat pedagògica en contra de la desferra ideològica, catòlica i aristocràtica de l'ensenyament espanyol; no ens agrada que en aquest negoci de la Unidad de Destino hi haguem de contribuir amb un pagament anual d'un bilió i mig de pessetes; no ens agrada que vulguin mutilar la nostra llengua i que, a més, ens titllin de polacos, garrepes i fills de mala mare"


Algunes coses han canviat...però ha estat gràcies a gent que no ha callat, que ha protestat i que ha deixat en evidència les debilitats de Madrid/Espanya. Ara Montilla, el president descafeïnat, reconeix que "hi ha un cert malestar" a Catalunya.

Seguirem protestant i reivindicant el que és nostre.

Tresors submarins: Trigloporus Lastoviza

Fa una setmana es va celebrar una nova edició del projecte Aware organitzat per PADI i que tracta de netejar els fons marins. Entre d'altres coses ens vam trobar un tros de vàter, alguna sabata que altra i ampolles de cava, tot això a les fantàstiques platges de la Costa Brava, concretament a Sa Tuna (Begur).

Però el que més ens va sorprendre a tots plegats va ser topar-nos amb un d'aquells éssers que habiten les nostres costes i que pocs coneixem. Un Trigloporus Lastoviza, també conegut com a Rubio, va ser l'anecdota del dia.

És un peix no massa gran (40 cm com a màxim), que viu al mateix fons i que té la peculiaritat de tenir unes aletes laterals molt acolorides i unes sorprenens "potetes" davanteres que pel que he pogut llegir li serveixen per buscar aliments. Obviament tots ens vam quedar una mica a quadres quan el peix va desplegar les aletes laterals i en lloc de marxar nadant va començar a "caminar" pel fons. Realment sorprenia més que el peix amb tres ulls de la nuclear d'Sprignfield.

De carn gustosa, els pescadors el valoren i el tenen ben buscat...tot i que és difícil de trobar. De moment jo ja n'he vist un.







dijous, 27 de setembre de 2007

"¡A satelitazos contra los asteroides!"

Notícia astronòmica/curiosa que m'he trobat a la pàgina española de la ESA. Es tracta del projecte "Don Quijote"* que pretén desplaçar de la seva trajectòria un asteroide mitjançant, literalment, un xoc amb un satèl·lit artificial (Hidalgo)**, que serà observat per un segon satèl·lit (ho endevineu: Sancho...ara música, "Sancho, Quijote. Quijote, Sancho...".

El mètode és una mica bèstia, no? Però si ho publiquen a la pàgina de la ESA, tampoc deu ser una mala idea.


















*Com a mínim no li han posat "Banderillero" o "Folclórica 2010"
**Joderr...

Tragèdia

















Quan trigarem en oblidar-nos de Birmània?

Per als que vulgueu llegir algo més sobre el tema i com s'ha arribat aquí.

dimecres, 26 de setembre de 2007

Els millors sketches de Monty Python



O no, però com a mínim en són uns quants (ens ha faltat el Silly Walks)

A La Villarroel tenen en cartell aquesta obra/homenatge a la genialitat dels delirants Monty Python i la seva sèrie Flying Circus.

Els fans no se sentiran decepcionats per aquest, recordem, homenatge tot i que alguns gags, en castellà tenen una gràcia diferent. És com els que estàvem acostumats a veure Bola de Drac a TV3 i de sobte vam sentir a SonGoku parlant castellà...un xoc.

Aproximadament una hora i mitja de riure sense aturador.

Silly Walks, si us plau:

dimarts, 25 de setembre de 2007

Madrid 2016

Ja s’ha escollit (falta aprovació del COI) el nou logo per a la candidatura de Madrid als Jocs Olímpics del 2016.

Curiós logo aquest, escollit per votació popular. Una mà multicolor que simbolitza la multiculturalitat. Moltes crítiques se li poden fer a aquesta mà (dreta).













La meva opinió, molt al contrari de l’expressada pel creador, és que aquesta mà no em sembla que et saludi amigablement. Més aviat em diu un “STOP” com una catedral. Per altra banda, em recorda molt al “logo”, si és que el podem anomenar així, que s’ha emprat en més d’una manifestació contra ETA (les mans blanques). Això últim es pot interpretar com un símbol antiviolència o potser és simple coincidència.

Finalment, després de tot el merder que ha envoltat, envolta i envoltarà les seleccions esportives nacionals no-castellanes, com la basca, la gallega i la catalana, es demostra un cop més que a Madrid estan molt més disposats a acceptar i a obrir els braços a aquelles cultures no-espanyoles abans que les pròpies cultures d’Espanya. Quina llàstima.

Bé, ja se sap que els logos i mascotes Olímpiques, d'Expos i demés mai acaben d'agradar a tothom.

divendres, 21 de setembre de 2007

Ieeeha!



Aquesta gent és la bomba!

dimecres, 19 de setembre de 2007

Gila Monster

Es tracta d’una espècie de llangardaix autòctona d’Amèrica del Nord (Arizona). Fa entre 45 -60 cm de llarg i té la particularitat de ser verinós i de poder alimentar-se només 3 vegades l’any...i sobreviure.













Aquest últim punt va ser especialment interessant per desenvolupar una nova droga (Byetta) per la diabetis a partir del verí d’aquest.

Es va observar que el rèptil, tot i alimentar-se en comptadíssimes ocasions, era capaç de controlar el seu nivell de glucosa...Òbviament això interessa molt als diabètics (i al laboratori que produeix el fàrmac) que són uns 200 milions arreu del globus.

Una mostra recent de que la natura té molts asos a la màniga.

dimarts, 18 de setembre de 2007

dilluns, 17 de setembre de 2007

Tonteria per animar el dilluns

Photo Sharing and Video Hosting at Photobucket

Estos Jedis deben ser de Bilbao como mínimo

diumenge, 16 de setembre de 2007

El segon és el primer dels perdedors

Quina llàstima. Al final no s'ha pogut trencar la maledicció no escrita que diu que el guanyador del Mundial de bàsquet no guanya l'Eurobasket (en el cas dels EEUU normal, no?)

Han fallat moltes coses en aquest últim partit...començant pels tirs lliures. Paupèrrim %. Gasol no ha estat especialment fi, però no li retrec res perquè el paio, ell solet, demana 3 defensors pendents.



Pepu...aix, no ho sé què ha passat avui. No cambiaré la meva opinió sobre ell com a entrenador per un sol partit dolent, encara que sigui la final, però m'ha d'explicar perquè no ha canviat a C.Jiménez després dels errors finals i el gran desencert de tir exterior que ha tingut. També m'ha de dir què feia JC Navarro a la banqueta als minuts finals.

Res, ens queden els Jocs de Beijing 2008 per treure l'agredolç gust d'una plata indesitjada davant d'una Rússia que ha vingut de tapat i ha guanyat.

Visca el bàsquet!

dimecres, 12 de setembre de 2007

Més pals per als Biocombustibles

ENTREVISTA: HARTMUT MICHEL Premio Nobel de Química
"Con los biocombustibles no se ahorran emisiones de CO2"

dimarts, 11 de setembre de 2007

La Diada



11 de Setembre. Som un poble curiós que conmemora una derrota de fa gairebé 300 anys (1714).

Arribada aquesta data significativa puc confesar, a qui li interessi, que sóc catalanista i/o nacionalista català. Sempre he pensat que els símbols no són més que símbols i que primer estan les necessitats bàsiques, el desenvolupament econònic i social que, finalment, desenvoca en un major benestar per als ciutadans.

No obstant, des de fa més de 10 anys, potser des de 1996, primer govern del PP i, probablement, el primer govern que vaig poder analitzar amb una ment mitjanament formada, em trobo que tal i com estan les coses actualment, Catalunya, casa meva, no va enlloc.

Em trobo en una situació on, per una banda, el Govern de Madrid diu que som part d'España, cosa que em sembla perfecte. Siguem españols...però españols amb els mateixos drets i deures, no amb més deures i menys drets. Sincerament, tot i pensar que España encara és a temps de viatjar cap a una espècie d'estat federal, crec que España no ens estima i nosaltres no estimem a aquesta España que només demana, maltracta i escanya. Sí, escanya. Perquè, on són les balances fiscals? on és la transparència? on són les promeses dels partits centrals siguin del color que siguin?

Estic fart de formar part del poble que rep tots els pals. Del poble que proposa avançar i per això se'l mira malament. De ser trilingüe en un país on no es pot entendre que algú parli una llengua minoritaria (¿?) i que vulgui mantenir les tradicions dels seus avantpassats, tot i els reiterats esforços per fer-los desaparéixer i un llarg "etc.". No oblidem que Catalunya és abans que Espanya.

A vegades comparo la nostra situació amb el d'un matrimoni on la dona, Catalunya, és víctima de maltractaments. Al començament vam estar d'acord i vam ajuntar la Corona Aragonesa amb la Castellana. Va ser una unió sincera, de tot cor, on pensàvem que uns i altres en sortiríem beneficiats. Al cap i a la fi, som pobles germans. Però amb el temps, a la dona només se l'ha volgut per follar-se-la. Sí, per violar-la un cop i un altre sense consentiment. Tot i que ella era una dama intel·ligent, amb iniciativa i valenta no podia/pot separar-se d'aquell brètol que li fa mal perquè es pensa que és millor que ella. Simplement, perquè, a diferència de les seves veïnes europees, ningú li fa cas. És el calla i paga.

Diguem prou! Malauradament la independència és l'únic camí per fer que les coses canviïn...potser a pitjor, segurament a millor. Em sap greu deixar de ser espanyol, però prefereixo ser només un simple català feliç que un espanyol maltractat.

divendres, 7 de setembre de 2007

Per a què serveix la boleta que hi ha a les llaunes de Guinness?

Arran del post anterior i el comentari del JD, he buscat com funciona el tema de la llauna.

La pregunta no és poc habitual, ja que la gent de Guinness ha preparat una bona explicació sobre el tema: See the widget work!







dijous, 6 de setembre de 2007

Guinness Red = Bluf



Quan les vendes baixen, a algú se li encén una bombeta i pensa: "Coi, i per què no intentem fer beure birra a la gent que no beu birra?" (sorry??)

Ja la provaré, a veure quin gust té (serà tipus Leffe?)

Bravo Lucciano!! (1935 - 2007)


Nessum Dorma




Videomuntatge de Sepultura+Pavarotti: Roots Bloody Roots

Tarantino kicks ass!!

Avui he anat a veure Death Proof la segona del projecte Grindhouse que aquí les distribuidores han dividit en dues parts "Planet Terror" i la ja citada pel·lícula (això mateix...procureu que la gent pagui doble)

Què puc dir d'aquest film, doncs que és una de les pel·lícules que m'ha deixat amb més bon sabor de boca, o potser millor dit, amb més sabor a sang des de Pulp Fiction (potser "Abierto hasta el amanecer" encaixaria una mica amb Death Proof, per la sorpresa general i el canvi sobtat de registre). El projecte Grindhouse es presenta com un homenatge a les pel·lícules de Sèrie B que Q.T. veia de jovenet. Suposo que es refereix a aquelles pel·lis, que surten a les pel·lis, que són les pel·lis que veuen els adolescentes als autocinemes (es deu dir així). L'atmòsfera cutre l'aconsegueix colant un rera l'altre suposats defectes de la gravació, com ara diàlegs que es tallen, zooms de càmera primerenc, plànols propers al cine dogma, etc.





Com que és una peli que fa poc que està en cartellera no vull fer d'spoiler i espatllar-li el final a algú que pugui llegir-me. Només diré que és una peli que no té pretensions argumentals, tot i que els diàlegs de les noies són sencillament deliciosos, delirants, plens de sexe, complexos estúpids i paraulotes (hauré d'actualitzar la llista); més enllà que proposar-nos una situació de violència, sang i fetge perquè sí sens més i un final genial.

Recomenada per aquells seguidors de Tarantino que van quedar una mica decebuts (o molt) amb Kill Bill (sobretot la II, tot i alguns bons diàlegs) i que no esperin una obra mestra com Pulp Fiction o Reservoir Dogs, sino una història sencilla, però amb el segell de la casa. També us recomanaria anar-la a veure en VO (però un servidor, acostumat a veure sèries i pelis en VO, no ha pillat una merda pel punyeter "slang"...sort dels subtítols)

Ah, per cert, una juguesca...a veure quantes referències a altres coses que ha fet Tarantino podeu trobar. Jo n'he vist algunes de molt evidents:

Politono Kill Bill, Revista amb CSI (QT va fer dos episodis), Revista Fangoria (no perquè l'hagi fet ell, sino perquè segur que la llegia d'adolescent), ball sexy-sinuós tipus Salma Hayeck a Abierto hasta el amanecer, cotxe grog amb franges negres (estil Bruce Lee).

Segur que n'hi ha més, però l'hauria de tornar a veure.

dimecres, 5 de setembre de 2007

Scouters del Barça, preneu nota

Sandis Valters
Un nom que hauria revolucionat un partit, si no fos perquè jugava contra la millor selecció de bàsquet mundial.

No estem buscant un escolta amb carisma...? aquest tio letó (de Letònia) és un Jasickevicius en potència.






Tenim uns Scouters que són uns negats que només fitxen a tios lesionats o què?

dimarts, 4 de setembre de 2007

El laboratori de l'alegria

Diuen, que un lloc amagat i secret d'Anglaterra, hi ha unes instal·lacions on es cultiva marihuana en quantitats industrials. Aquests, que diuen ser-ne els posseïdors del tema, declaren que és per finalitats científiques...però a mi no em diran que no deu haver-hi més d'un "científic" que es deu fotre unes festes que "pa qué te voy a contar"

I si hi ha un incendi, què? Serà com "28 semanas después", però a càmera lenta!

dilluns, 3 de setembre de 2007

Discovering Scuba Diving



Aiguafreda



Argamboy submarinista

Navarro lesionat

Potser serà el “Gafe” d’anar a la NBA? Però no és preocupant ja que en aquesta primera fase d’escalfament passen tres dels quatre equips que la juguen i seria un miracle que la selecció no superés aquest tràmit. En tot cas, no seria per la falta de Navarro.



Esperem que es recuperi aviat per poder gaudir del seu espectacular joc a Europa per últim cop en una temporada.