Blacksad

Aquest és el títol d'una col·lecció de còmics signat per autors espanyols, però amb una qualitat que res té a envejar al més conegut còmic de superherois americans. Segurament tot el contrari.

Blacksad és un detectiu, porta la seva gabardina, fuma, solter i sempre envoltat de dones exuberants i crims. L'única particularitat que té és que és un gat (o una pantera...no ho sé massa bé). Bé, de fet, tot el seu univers són animals antropomorfs, però les històries són ben adultes.

De moment només tinc en el meu poder els dos primers títols de la sèrie: "Un lugar entre las sombras" i "Artic Nation". Tots dos no han fet altra cosa que deleitar-me amb un dibuix absolutament exquisit situat en uns Estats Units dels anys 50. Els autors, per la seva part, acumulen premis a casa. No és casualitat que Juanjo Garnido, el dibuixant, hagués treballat a la Disney i això es nota en els seus dibuixos, tot i que ara les il·lustracions són més obscures, més dures i les dones (o les gatetes) més sexys que qualsevol Blancaneus o Pocahontes que hagi sortit de la factoria de l'"home de gel".




Recomenat per tots aquells que teniu Tintín o Astèrix a casa, que us heu fet grans i enyoreu alguna bona història feta a Europa (tot i que amb un estil molt americà, tant en la narrativa com en les situacions presentades). Qualitat 100%. Algunes vinyetes són dignes de ser penjades i enmarcades a tamany poster.

El canvi d'hora

Dedicat al Joanda.

Aquells que tingueu dubtes sobre l'utilitat del canvi horari, podeu llegir aquest divertit post. Sortireu de dubtes!




Vist a Microsiervos.

El orfanato

Aprofitant que els últims partits del Barça no són massa divertits i que no el feien en obert, aquest vespre ha tocat anar a veure "El orfanato", dirigida per Juan Antonio Bayona, pero produïda per Guillermo del Toro.

Important destacar el nom d'aquest darrer director perquè tota la cinta respira Guillermo del Toro. Una barreja de fantasia infantil amb una realitat més dura del que sembla i un desenllaç que ja hem vist.

El més destacable d'aquesta pel·lícula, amb un argument poc innovador, però ben lligat, per tractar-se d'un film de terror, és que aconsegueix fer-te saltar de la butaca. La música, jocs de càmera, imatges aquí i allà, una atmòsfera tètrica, una casa digna de Psicosis...són els ingredients principals que acompanyen una actuació acceptable de Belén Rueda (crec que fa la mateixa cara en tot moment) i un moment digne de menció amb Geraldine Chaplin com a medium. De fet diria que són els millors i més acollonidors minuts.

Candidatura pels Oscar? Potser sí...se li ha donat molt de bombo publicitari i ja és la pel·lícula amb major recaptació (més que Torrente!!) del cinema espanyol. Tot i així, com a film de terror encara l'he de comparar amb Rec de Jaume Balagueró que, sense haver-la vist, se m'insinua com més impactant i diferent. Ja dic, encara no l'he vist.



Recomenada per anar amb un amic/ga d'aquells que tens ganes que se t'arrambin amb l'excusa de que fa por. Tot i que segons com, després de la "mala estona" passada, potser no et tornen a parlar.

Absurd, però quina gran veritat!

Els que anem cada dia amb traje...sabem de què parlen.

Ride the Night!

Cop d'efecte d'aquest gran i polèmic circ que és la F1.

Si encara estem celebrant la victòria de Raikkonen, fins i tot als despatxos, ara Ecclestone anuncia que la propera temporada hi haurà un gran premi nocturn a Singapur (també a Qatar en motos) per ajustar-ho a l'horari Europeu on l'afició és major.

Obviament, Alonso "agonias" ha dit que serà perillós. Potser sí, però qui no ha conduit de nit?

Si les coses es fan ben fetes, i a Ecclestone li interessa que així sigui, no crec que s'hagi de patir per posar unes quantes bombetes al·lògenes i veurem una cursa, si més no, diferent.

Iceman!

No tinc simpatia per Alonso, ni molt menys per Hamilton i, per mi avui ha estat un gran dia de F1: Raikkonen campió i amb emoció!

Tot just ara, però, apareix la notícia que diu que podrien donar-li el títol a Hamilton perquè potser desqualifiquen a BMW i Williams.

Ho trobo molt fort això. Una cosa seria que Ferrari hagués comés irregularitats, però dues escuderies que no tenien opció al títol...

De moment celebro el títol de Raikkonen (espero que llegeixi aquestes paraules i em passi un petit % del premi).

Endavant Maragall

Potser ets la persona que es necessitava per donar un impuls més a l'investigació de l'Alzheimer.

Visca la poligàmia! (o no)

Què, t'interessa la poligàmia, eh? T'agradaria tenir un bon grup de ties bones, com en un videoclip de hip hop, que estiguessin esperant que les escollissis per fer-lis coses lletges. Quin tio no ho ha pensat?

Doncs, tinc males notícies per tu. El preu de ser polígam és, ni més ni menys, la mort prematura! Sobretot si ets un lleó, un cèrvol, etc.

Així ho demostraria un estudi dut a terme per Tim Clutton-Brock (quin nom nano) de la Universitat de Cambridge. Pel que sembla, els mascles de les espècies que tenen harens de femelles han de competir per mantenir-se com a dominador. Aquesta situació provoca un desgast enorme. A més, que les femelles són exigents i volen la seva part, faltaria més! Total, que com que la natura és llesta diu: "Fes la feina i ràpidet si pot ser que, fet i fet, com que duraràs dos dies perquè vindrà un altre jove ple d'hormones i amb més força que tu qui et fotrà fora, si no és que et mata, doncs ja em diràs si val la pena disenyar-te amb unes Duracell"

Interessant la guindeta final que explicaria perquè els homes humans també vivim menys anys que les dones. Doncs, lògicament, perquè els homes som, per naturalesa, polígams.

Jo crec que més d'un està disposat a pagar amb uns anyets el pegar-se la vida padre.

El comentari de l'estudi, aquí.

Derbi català

Ja es veia a venir que la Penya li fotria un bany a un Barça en hores baixes. Del Barça poc puc destacar...un equip que basa el seu joc exclusivament en els triples pot tenir molts problemes. Això sí, veig una certa evolució de Trias i una llumeta en Acker (m'agafo a un ferro roent). Tocarà fer molta feina per convéncer al seguidor blaugrana de que també es pot guanyar sense Navarro.

Però la Penya, oh! això és bàsquet. Tots ells la toquen, tots tiren, tots corren, tots...vaja, són un equip. Sembla que Sonseca ha trobat un bon lloc on, per fi, créixer després de ser una eterna promesa que sonava a NBA anys enrera i quin fitxatge han fet amb Jagla*. Un pivot fort, alt i que a sobre és ràpid. Avui ha tingut el dia. Seria injust no parlar de Ricky, però és que el "nen" ens té tan acostumats a un altíssim nivell de joc que no ens enrecordem que tot just li acaben de sortir pels a la cara.


Estadístiques del partit


*Kus, necessitaré que li facis una traducció, tot i que hi ha versió en anglès.

Navarro does the Americas

Bé, per si algú tenia cap dubte de la qualitat d’un jugador de la talla de Navarro, aquí teniu les estadístiques del seu primer partit, diguem-ne oficial o de lliga, a la NBA.

No va sortir de titular, però és evident que compta amb el recolçament del Mr., tot jugant 23:31 minuts i anotant 22 punts (màxim realitzador amb R.Gay, qui va jugar 42'). Algú pot demanar més?


Great!

Ibarretxe, desconfia.

No sé si tus verdaderas intenciones cuando hablas de referéndums es dar la voz al pueblo o es una mera treta electoralista. Seguramente tiene algo de ambas.

Pero lo que sí que te recomiendo es que desconfíes de las palabras de Zapatero. Este Sr. tiene los santos coj**** digo narices de pedir un consenso y un pacto primero entre los vascos para luego sentarse a hablar.

¡Tendrá jeta!

Te contaré una historia. Érase un bambi, digo un presidente de España que un buen día dijo que aprobaría el estatuto que saliera del Parlament de Catalunya. Los catalanes, no sin discusiones ni sin sudores lograron ponerse de acuerdo con un texto. Lo llamaron Estatut de Catalunya y fue aprobado por, ni más ni menos, que el 98% del Parlament. Ellos, pobres ilusos, creyendo las buenas palabras del cervatillo, confiaron en tener una mayoría suficiente como para demostrar un elevado grado de acuerdo. Sin embargo, el cervatillo estaba pillado por todos lados y donde dije Diego etc. Total, que se "lo cepillaron".

Y eso que los catalanes no tenían ni ETA ni Terra Lliure ni nada parecido. Iban de buenas y confiando en la palabra de todo un Presidente. Les tomaron el pelo bien tomado, y se lo siguen tomando (eso sí, Andalucía, Valencia, etc. con estatutos pastados y con grandes cláusulas, como "la Camps" no han tenido ni que decir por favor). Es que ya se nota que somos todos iguales y todos españoles...ya se nota.

No te fies Ibarretxe, no te fies.

Insomni

Per què no puc dormir?...

Regletes d'endolls amb botó per desconnectar

I direu, què dimonis diu ara aquest paio? És electricista? té un fetixe amb els endolls? (més val que no perquè et pots quedar enrampat)

Res, res d'això. Simplement que m'ha semblat bona idea participar a la "Bloc Action Day" i per això comento que simplement, amb un "lladre" d'aquestes característiques podeu fer tres coses:

1.- Us estalviareu diners perquè podeu connectar diferents electrodomèstics, com el vídeo, la tele, etc. que acostumem a deixar amb la llum del pilot encés. Si tanques l'endoll, tots s'apaguen i, a final d'any us podeu anar a fotre unes bones birres a la salud d'aquest estalvi.

2.- Allargareu la vida d'aquests mateixos electrodomèstics. No és bo tenir-los sempre, sempre a la corrent i, com que fa pal endollar i desendollar, amb un sol gest ja fareu la feina. Amb els diners que us estalvieu per no haver de comprar un nou vídeo, dvd, etc. us podeu fotre unes bones birres (això ja ho he dit, però és el que jo faria).

3.- Ja posats, reduireu la quantitat de CO2 que s'emet a l'atmosfera. Un de sol no farà res, però si ho fa molta gent, alguna cosa millorarà i potser tots plegats durarem més anys i més birres que ens podrem fotre!

Al cap i a la fi, només tenim una casa:

Pale Blue Dot, Carl Sagan

Llamps i trons!!

Quants llamps cauen avui a Barcelona! Però on cauen els llamps? Doncs la NASA ens dóna una resposta en forma de mapa.



Pel que sembla hi ha una major concentració a les zones dels tròpics, concretament a l'equador. En canvi, als pols no hi cauen mai. Coses de l'electromagnetisme. De totes maneres només arriben a terra el 25% dels llamps.

Per cert, la paraula "llamp", ja de per sí indica que fa referència a quelcom que passa ràpidament i és espectacular. Llamp! Llamp!! Imagineu-vos com a homes prehistòric explicant que heu vist una llum cegadora al cel i de sobte una ha caigut a terra seguit d'un soroll enorme i esfereidor, un troooo!

Finalment un moment espectacular



Font aquí.

Persones humanes i persones re(i)als

No té pèrdua:

Obligar a llogar pisos buits?

Doncs no, gràcies. Sóc jove, mileurista i no tinc pis de lloguer, ni molt menys una hipoteca, ni tinc la sort d’haver aconseguit un de protecció oficial. Però aquesta vegada em situo a la banda més conservadora, juntament amb CiU i el PP.

La nova llei, és cert, només té un miserable article que parla sobre l’obligatorietat de llogar un pis i, probablement, com a últim recurs. PSOE i demés socis defensen que és una nimietat, però les nimietats són importants (a la Constitució no hi masses articles que parlin de la protecció de la figura del rei i la que s’ha liat). Els detalls compten i molt.

Coaccionar, obligar a algú a obrir el seu pis tancat (per la raó que sigui, no tothom és especulador) és un atac contra la llibertat a la propietat privada. Un dels pilars de la nostra societat. Qualsevol teòric d’economia amb dos dits d’enteniment et dirà que això és un error.

La solució real no passa per donar subvencions als joves en forma d’€ perquè si no hi ha un augment de pisos en lloguer la repercussió directa és una pujada de preus (Microeconomia I). Però tampoc per obligar per, d’aquesta manera, augmentar l’oferta. El que s’ha de fer és una clara aposta per incentivar als propietaris, ja sigui amb una major desgravació o amb una llei que protegeixi més clarament els drets d’aquests. De tal manera que qui tingui un pis tancat se n’adoni de que està perdent una oportunitat de fer diners amb un baix risc. Siguem pràctics, no tothom és voluntari de la Creu Roja.

Segur que aquestes iniciatives ja les contempla la nova llei, però la propietat privada és un dret fonamental.

ACB a la carta!

Primera Jornada de la Lliga ACB i primeres sorpreses, començant per l'espectacular valoració de Lakovic i Trias i corresponent victòria del FCBarcelona. No m'esperava un partit així d'un Barça com el d'aquest any. Però el bàsquet ja et dóna sorpreses...que li preguntin a la Selecció.

També, començant la temporada deixeu-me recomenar-vos l' ACBTV i mireu les 5 millors jugades de la jornada. Potser els efectes especials són més cutres, però les jugades són dignes de qualsevol resum del Top5 de l'NBA. No us perdeu l'última recuperació de Hunter, del Polaris World Murcia, brutal!




Deixo aquí el vídeo de Youtube, però a l'ACBTV la qualitat és molt millor.

Martohell'07!

Bé, bé, bé...

Ja tenim aquí una nova edició d'aquest magnífic festival de heavy metal que organitza un col·lega meu, jeje. Si faig comentaris de Wilkinson, que no em donen un duro, perdó, euro, com no li he de fer "publi" a un amic.

Headbanding!!

Ja hi som!

Ja tornem a tenir aquí l'ACB i el gran

Supermanager

!

Alea jacta est :)

Esperit Olímpic

Décathlon / Pekin 2008
Uploaded by nqtv

Via: Yonkis

Fight for Kisses

No us podeu perdre l'originalitat i l'humor d'aquesta campanya publicitària de Wilkinson (no salteu la intro).

http://www.ffk-wilkinson.com/
A part que el diseny de la web em sembla força interessant. El que no sé és si vendran més maquinetes d'afeitar, que és del que es tracta, no?

Carta a Cristina Peri Rossi

Hola Cristina,

No te conozco, la verdad, ni tan sólo he leído libros tuyos, pero me ha llegado la noticia de que te han "despedido" de Catalunya Radio por no hablar catalán.

Al principio pensé: "¿pero cómo es posible que echen a una escritora, una persona culta, que debe tener algo que decir, una opinión formada, de la radio pública de Catalunya?". Me puse de tu parte y hasta estuve tentado de darte mi apoyo en el blog que has creado con tu "Manifiesto contra la persecución lingüística (en Catalunya)".

Pero, (ay, los peros, qué puñeteros son ¿verdad?) luego, mirando la noticia y oyendo los comentarios de otras tertulias de otras emisoras de radio me enteré de que llevas viviendo en Catalunya ni más ni menos que 33 años. ¿En 33 años no has podido aprender catalán? ¿una persona como tú, inteligente, etc? Sorprendente.

No menos sorprendente es que después de estos 33 años tengas la santa pachorra de decir que hay persecución lingüística. Supongo que habrá sido muy difícil ir al supermercado y ver que nadie te entiende cuando te expresas en castellano o, madre mía, los problemas con la justicia que debes haber sufrido o no poder informarte a diario porque todos los medios eran en catalán o, ¡por Dios! cobrar durante una buena temporada dinero PÚBLICO de una Catalunya racista por tu participación como tertuliana habitual en la Radio pública catalana. Espero que te hayas desecho de todos esos sueldos de tus oprimidores, de tus captores, de tus limitadores de derechos.

Cristina, sinceramente, si no hablas catalán después de 33 años es porque no te sale de los ovarios (si hasta Bakero, ex-jugador vasco del FCB, habla un catalán más que decente). Es tu postura, tu desdén y tiene sus consecuencias. Pero tranquila, puedes trabajar en cualquier otra emisora ubicada en Catalunya que emita en castellano (no son pocas)...incluso puedes escribir en la Vanguardia, el diario más vendido de Catalunya que, pese a la incesante persecución lingüística que sufrimos, se mantiene escrito en castellano. Ánimo, dentro de nada tendrás tu pase a Ciutadans/Ciudadanos o podrás montar un partido absurdo como el de Rosa Diez y Savater.

Por cierto, en tu blog no hay posibilidad de hacer comentarios. Es mejor mostrar sólo los que están de tu parte, ¿no?

Heroes Season 2

Doncs ja fa una setmana que la sèrie corre als USA i, obviament, que ja la tenim a les nostres llars a través dels fantàstic sistema P2P (personalment em decanto des de fa temps per BitTorrent).

Nova temporada vol dir cares noves, cosa que tampoc sorprén en una sèrie on l'aparició de nous personatges és una constant en gairebé cada un dels episodis. En el cas de Heroes pot estar justificat i funciona, no com a Lost, on els personatges surten dels nàufrags (quants n'hi ha? un, dos, tres-cents nàufrags? l'avió estavellat era un modern A380?)



També hi ha un nou/s enemic/s (encara misteriós) i una organització secreta que sembla saber més que ningú. I, com no, un sentit de l'humor que, jo, agraeixo força. El personatge de Hiro segueix sent un fantàstic C3PO que no para de liar-la. I per altra banda, el pare adoptiu de l'animadora es mostra com un perfecte extorsionador (el gag de la fotocopiadora no té preu).

A veure com evoluciona aquesta temporada. Espero que no fluixeixi com li va passar a Lost (tot i que la 3ª d'aquesta última va recuperar força el to) i que el final no sigui una obvietat (spoiler 1ª temp.!!: cony, doncs és el que hauries d'haver fet des del principi, explotar a l'aire tros de subnormal!!!).

Demanes respecte?

Doncs guanya-te'l.

Podem fer un pacte: Jo no cremo fotografies, ni fotocòpies i tu/vostè, no envia les tropes a una guerra no desitjada.

No és vostè la màxima autoritat militar de l'Estat? Doncs per què va permetre la guerra del "Blood for Oil"?

I ja que hi som, podria pronunciar-se algun dia sobre els grans problemes de la nostra societat, o comentar alguna cosa sobre la corrupció dels alcaldes, l'especulació, les mentides d'alguns mitjans de comunicació eclesiàstics, o...

Guns, Germs and Steel

Després de veure la recomanació d'aquest llibre/documental a Microsiervos , vaig aconseguir el documental de National Geographic.

El documental, com es comenta a la pàgina geek intenta explicar perquè els europeus han estat conqueridors i no pas conquerits. S'allunya de la premisa colonial de la "raça superior" per centrar-se en, com diu el títol, tres puntals bàsics: Les armes de foc, els gèrmens i l'acer. De fet, després de veure el documental podria reduir aquests tres factors a un: la geografia.

L'autor, Jared Diamond (autor de Collapse), explica com la geografia d'euràsia hauria permés el desenvolupament d'un tipus d'agricultura i ramaderia única al món. Les llavors més fàcils de llaurar i més alimentícies + ser l'única massa de terra on existien animals suficientment dòcils i grans per domesticar-los i donar força animal = major excedent de producció = major possibilitat d'especialització en altres activitats, com per exemple la metal·lúrgia primitiva.

Aquest aventatge inicial hauria permés que un centenar d'extremenys, liderats per Pizarro, fos capaç d'aniquilar tot un imperi inca amb milers de soldats. No és que els homes blancs fosin més forts, sino que tenien armes millors, muntaven a cavall i tenien virus letals resultat de milers d'anys en contacte amb el bestiar de granja (que els inques no tenien).

Però aquest mateix aventatge hauria servit als africans per frenar, momentaneament, la colonització europea a zones del tròpic, on els gèrmens (malària) haurien acabat amb la forma de vida europea. És a Àfrica on també veurem l'escena més dura del documental.

Força interessant, tot i que a vegades pot pecar de ser repetitiu, però és el mètode americà anar repetint un cop i un altre les hipòtesis inicials fins que l'audiència ho integra. Funciona.

Més info aquí