Família cristana vs. Català emprenyat

Seré jo que faig una lectura errònea i partidista de la situació catalana al marc d'Espanya, però fets com aquests crec que em donen la raó.

Miles de personas se congregan en Madrid 'Por la familia cristiana'

Dues puntualitzacions abans de que algú posi un comentari equivocat:
- Ser de Madrid no és igual a ser fatxa ni carrinclon ni res de semblant. Que quedi clar perquè sempre que dic algo del castellà hi ha gent que confon les meves paraules.
- Tothom té dret a manifestar-se pel que consideri.

Precisament aquí, en aquest segon punt, és on salta l'espurna de la curiositat/incredulitat. A Catalunya ens estem manifestant per demanar que ens deixin de prendre el pèl, perquè volem que les coses del dia a dia funcionin com han de funcionar en un país suposadament desenvolupat. I què veiem a la capital d'Espanya? Doncs la família cristiana que suposo que deu ser aquella constituïda per un home (que porta els diners a casa), una dona (a la cuina), la parelleta i el gos . Només em falta sentir la musiqueta del NODO.

Molt respectable, ja ho he dit, però és evident que en termes generals Catalunya i Madrid veuen el món de maneres molt diferents, cosa que em fa pensar si ens podrem entendre algun dia o, és més, si és necessari fer un esforç per entendre'ns. Paga la pena?

Bones notícies

Crec que ni els que em coneixeu personalment us ho esperaveu. Bé, la veritat és que ni jo mateix les tenia totes amb mi i per això tampoc vaig comentar massa cosa.

M'han contractat per treballar a la central de Nike. De fet, abans d'anar a Oregon, calculo que al segon semestre de l'any que ve, estaré fent un stage a les oficines de Barcelona on coneixeré una mica tots els procediments, la política de l'empresa, etc (típic d'una multinacional). I després bon vent i barca nova! Cap els USA!!

Buf, feia tant de temps que tenia ganes de fer alguna cosa relacionada amb l'esport i el marketing. Qui sap!? igual torno fet un Sandro Rosell qualsevol i porto el nou fitxatge estrella del FCBarcelona.

Ara que ja és oficial us aniré informant. De moment, demà a celebrar-ho!!

"Si no existís, ens l'hauríem d'inventar"

"-Ah. It's you. Good.
I've been waiting a long time to talk to you. Come and sit by the fire.

- Thank you. But..But I'm really here, am I? This room isn't real. Nor are you.
This is all a story, something I'm dreaming or reading...

-Perhaps you're right.
Although isn't having a dream or reading a book a real experience? After all, real or not, this room is where you're awareness is currently centered. And someone's talking to you

- Well, yes, but...I mean, if it's a dream, it's my own subconscious talking. If it's a book it's just some writer. Either way, you're a fiction.

-Ha ha! You're wonderful. You're always so difficult.
Ohhh...don't look hurt. I just meant that's one of the reasons I love you. You're stubborn. You don't just accept things. Okay, now listen to me. Yes, Promethea's fiction. Nobody ever claimed otherwise. I never lied. I'm at least an honest fiction. A true fiction. A fiction that can enter your dreams, possess her creators, talk through them to you. I'm an idea. But I'm a real idea. I'm the idea of the human imagination...which, when you think about it, is the only thing we can really be certain isn't imaginary.

No,don't say anything. Just hold my hand and listen. Your hand's warm. That's nice. It makes this all sort of girldfriendly. See, I'm imagination. I'm real and I'm the best friend you ever had. Who do you think got you all this cool stuff? All the wars,the romances. The masterpieces and the machines. And there's nothing here but a funny little twist of amino acids, playing a marvelous game of pretend. Nothing here but me and you. Me and you, little lifesnake. By the fire where we've always been since this room was a cave. Do you remember? When you first thought you saw things in the flames, in the dancing shadows...and you need me to tell you a tale. A story grand and glorious."


Extret de Promethea d'Alan Moore i J.H. Williams III.

Mètode prova - error

Indiscutiblement un WTF? en tota regla: Un sacerdot indi se suïcida després de prometre que ressuscitarà als tres dies


Ara, que com li funcioni el truc fliparem tots plegats, tot i que jo hi apostaria menys que per la continuitat de Ronaldinho al Barça.

Bon Nadal

Ja ho sé, sóc un freak

Via: WTF Microsiervos

Fotografia impactant

Tela marinera amb la foto premiada per Unicef


Matrimoni forçat a Afganistan
Fotografia per: Stephanie Sinclear.

Més aquí.

Recompte anual

Ja que per aquestes dates està tan de moda fer un Top ten o un recull de les millors notícies, successos, etc. anuals, jo no he volgut ser menys i faré un Top ten personal donant alguna raó (a veure si en sóc capaç).


10. Comprar el Catan: Va ser fa ben poc, però no hi ha dubte que va ser una decisió encertada. (popularitat + 10)

9. Començar un blog: Encara he d'aprendre molt, moltíssim, però com a mínim estic escribint unes línies que, fins i tot, el dia que jo mori encara quedaran donant voltes pel ciberespai (acollonant, noi!)

8. Començar a treballar a Sanofi Aventis: A part de ser una bona empresa (tot i tenir algun problema amb el contracte), aquesta feina m'ha suposat un canvi qualitatiu que espero em permeti dur a terme alguns objectius a curt termini.

7.Descobrir una mica més del Baix Empordà: Després de que l'any passat fos el primer estiueig i estigués una mica perdut, aquest any, bicicleta i motxil·la, m'han mostrat els fantàstics entorns que tenim a Catalunya.

6. Aprendre submarinisme i fer les meves primeres inmersions: No tinc cap dubte que ha estat una experiència espectacular i que volia fer des de ja fa anys. Finalment vaig fer el pas i me n'alegro molt.

5. Tornar a participar en una manifestació per una causa en la que crec: Des de que Espanya va entrar a la guerra d'Irak no ho havia fet i ja tocava.

4. Conéixer gent molt interessant: Important no parar de fer amics i veure noves maneres de pensar, d'enfocar els temes, així com tenir excel·lents companyes de feina.

3. Visitar Carcassone amb unes amigues i anar a Alemanya/Rep.Txeca a visitar un amic: Va estar molt bé i no oblidaré haver estat prenent unes Biers al Biergarten ni passejar-me per les rutes Càtars. Sempre està bé poder fer viatge en bona companyia.

2. La Segona edició de la Ruta Cochina: L'any que ve a Conil tota una setmana, jeje.

1. Augmentar inmensament la meva autoestima: Vaig passar una mala temporada però des de gener d'aquest any que s'acaba les meves relacions personals han millorat indubtablement conseqüència d'aquest "creure més en mi mateix".

Bé, més o menys crec que no em deixo massa coses.

A veure si algú altre agafa el fil i fa el seu Top Ten personal.

Salut!

Terry Pratchett

El creador del divertidíssim univers paròdic anomenat "Mundodisco" (ja sabeu, un mòn que vola per l'univers sobre el llom de quatre elefants que reposen sobre una gran tortuga, imagineu-lo com una Austràlia a la deriva) doncs resulta que s'afegeix a la desgraciada llista de persones que pateixen l'Alzheimer.

Espero que trigui moltíssim temps en degenerar i que li quedin moltes històries per escriure.

Terry, ànims des de les antípodes.




Via: Neil Gaiman Journal

Les xifres de la fira de Frankfurt.

El PPC ha fet un exercici interessant, posar sobre la taula els diners que es van destinar per la Fira del Llibre de Frankfurt on la cultura catalana va ser convidada.

A dia d’avui no es pot negar que va estar prou bé. Uns diuen que va ser un èxit. Potser sí, perquè TV3 no va parar de donar-li bombo durant dies. El que no sé és si els alemanys, en general, compraran més llibres d’autors catalans. Sort del brillant monòleg d’innauguració de Quim Monzó.

La xifra total són 216.529 €. A simple vista és un valor respectable. Però analitzant una mica les partides podem veure que 156.553€ van destinar-se a la manutenció, allotjament i transport de ni més ni menys que 60 persones (alts càrrecs, assessors, funcionaris). Això suposa una mitja de 2.609,2 € per cap. No està malament.

Un vol a Frankfurt, des de BCN surt per uns 200€ aprox (a/t). Obviament sense tenir en compte low cost.

Hotels...posem de 4 estrelles al centre de Frankfurt uns 50 €/dia arrodonint cap amunt (amb esmorzar inclòs). Suposem que han estat de mitja 4 dies = 200€ més.

Taxis anar i tornar imagino que no deuen ser molt més cars que a Madrid o BCN. Suposo uns 40€ diaris en taxi x 4 dies + 40 € extres de l’aeroport = 200€ més.

Dinar i sopar bé (és a dir, res de cuina alemanya) = Dinar uns 30€ , Sopar 40 € més x 4 dies = 280 €...arrodonim a 300 €, què carai!

Total = 900€ per persona*. Afegim un típic fee que cobri l’agència o qui s’encarregui de montar-ho tot del 5% = 945 €/persona.

Bé, doncs ens queden 1.664,2€ per persona per gastar!! ON ESTÀ AQUESTA PASTA!?**





*ERC es va gastar per 30 persones uns 908,8 €/per persona. Crec que aquests han fet les coses ben fetes.

** Tan cars són els putis de Frankfurt??

PD: Ens pujaran les targetes de transport públic per sobre l'IPC (tots contribuim a mantenir els preus estabilitzats, no te j***!)

Good bye Glasses

Estimades ulleres:

M'heu ajudat molt durant aquests darrers 10 anys. Ai, gairebé recordo com apretava els meus ulls per poder llegir què dimoni posava a la pissarra de l'escola.Vau arribar i els meus maldecaps, literalment, van acabar.

Però ara, ja fa temps que ho havieu de saber, ho hem de deixar aquí. Com a mínim durant unes dècades, quan la vista cansada m'apareixi ja en tornarem a parlar.

Per què? dius. És evident. Sóc un tio esportista, m'agrada jugar a bàsquet, m'agrada skiar, m'agrada fer submarinisme i vosaltres no em voleu acompanyar a totes aquestes coses...Sí, ja sé que em doneu un aire intel·lectual i modernillo si voleu. Però no em compensa. A més, sempre puc dur unes ulleres de sol sense graduar.

Així que crec que els nostres camins s'han de separar.


Amb molta estima pels serveis prestats
Marc

"Dr. Maligno! Vaya preparando el "Laaaseeer"

"¡Festival del humor!"

Si la Sexta feia aquest vídeo, ara fa uns 6 mesos, de súplica per obtenir noves joies de l'humor:

Es passen una mica amb el tema nazi...com si tots els alemanys fossin nazis!

Que no desesperi, Aznar "melenitas vinícolas" ens torna a donar una classe magistral.

Avui toca "exterminar" l'italià (again)

Link d'audio aquí.

Aznar, ets un catxondo!! (no li tradueixo perquè ell ja ho entén tot)

Catan, Catan, CATAN!!

Després de descobrir que el Pau ha vist el seu Catan destruït per les forces paletils(evidentment, em refereixo als "paletes" que li estan arreglant el piset), me n'orgulleixo de comunicar que jo també posseixo un Catan, o més ben dit, un "Los Colonos de Catan"

Els lectors habituals d'aquest blog el coneixeu de sobres. La resta heu de saber que ara mateix, si no el coneixeu, viviu en la més absoluta ignorància lúdica, ja que juntament amb el gran Carcassone és el millor joc de taula del que he disfrutat en companyia.

Jocs de taula sencills d'aprendre, més fàcils encara de jugar i que tenen un equilibrat grau d'estratègia i sort i, sobretot, una durada ben delimitada. Res de partides eternes de Risk (que mira que també és un gran joc, però dec haver acabat dues partides en ma vida).

CATANEROS UNIU-VOS!!



Post dedicat a Pau i al seu maltractat Catan

Vent?

Ai, ai...quin vent que ha fet avui, oi?

Ni Tramuntana, ni Mestral ni res. El que van tenir el 1934 a Mount Washington! Allò si que va ser una ventada per perdre la perruca.

A l'abril d'aquell any es va enregistrar el que es considera el Récord de Velocitat del Vent amb uns gens menyspreables 372 Km/h !!

Us imagineu una ventada així? Per a que us en feu una idea, els huracans estan classificats en una escala de l'1 al 5. Els de menys intensitat, és a dir l'1, tenen unes ràfegues mitges de 119 - 153 km/h, que tampoc està malament. I els de més intensitat es comencen a comptar a partir dels 250 km/h. I imatges dels efectes d'una força de la natura d'aquest calibre tots les hem vist.

La web que us he linkat abans, recull un sèrie d'entrades al Diari de l'observatori. Algunes de destacables són les següents:

"There was no doubt this morning that a super-hurricane, Mt. Washington style, was in full development." -- Log Book entry, Sal Pagliuca

"'Will they believe it?' was our first thought. I felt then the full responsibility of that startling measurement. Was my timing correct? Was the method OK? Was the calibration curve right? Was the stopwatch accurate?" - Log Book entry, Sal Pagliuca

Sembla que ni ells s'ho creien tot i estar-ho veient en directe.

Des de la meva gàbia de vidre veig les hores com passen.

Des de la meva finestra observo les incansables ones que nostàlgics del surf intenten aprofitar com si estiguessin a la daurada Califòrnia, l’inacabable cuc de cotxes amb els ulls blancs i el cul vermell, els gratacels que s’erigeixen com si fossin moais que observen el Mediterrani on els privilegiats tenen els seus velers i els mariners els seus enormes carguers i, sobretot, el cel.

Un cel que cada dia em dóna la benvinguda amb una cara diferent. Uns dies és transparent i em fa creure que visc dins de la cúpula del Show de Thruman. D’altres, quan sap que m’he deixat el paraigües, és gris i amenaçador. I gairebé sempre anuncia la meva llibertat provisional amb una explosió de colors.

Colors que un dia són sanguinolents i un altre es barregen amb un verd mutant, però invariablement sobre un llenç blau celestial. Tot sovint l’espectacle m’obliga a parar la rutina i m’inspira per escriure línies com aquestes.

No sóc ni poeta ni narrador, només un observador de les petites joies quotidianes.

Ibn Falan

En el meu recorregut gairebé diari dels blocs que tinc linkats, m'ha cridat l'atenció aquest post que us recomano d'un bloc de molta qualitat.

Ibn Falan. El auténtico guerrero nº13.

Interessant història pel diumenge a la tarda.

Bucle

REC

Prou conegut és el nom de l'última creació de la terrorífica ment de Jaume Balagueró.




Seguint la tècnica de "Camera a l'espatlla" i el fals documental que tan conegut es va fer després de "The Blair Witch Project", tot i no ser la primera (algú recorda o ha vist"Holocausto Canibal"?) i amb algunes pinzellades de "28 horas después", tot i que amb menys pretensions, REC ens endinsa dins d'un d'aquests cutreprogrames de mitjatarda o mitjanit com España Directo, el Buscador, etc. En aquesta ocasió la reportera fa una sortida amb els Bombers de Barcelona per atendre una incidència en un pis de Rambla Catalunya. Les coses no fan més que complicar-se després de pocs minuts i tot queda enregistrat.

La peli és purament de "susto" i té un desenvolupament força previsible i ben ressolt. Encara que hi ha alguns buits al guió que podríem passar per alt per donar-li joc a la tètrica diversió.

Destaquen les escenes més gores i de nervis barrejades amb moments molt còmics, com les entrevistes als veïns o la discusió digna d'una reunió de comunitat mal portada on ningú es posa d'acord per veure quan paga cadascú per posar ascensor. Això aconsegueix que passis de fotre bots de la butaca a descollonar-te de riure gràcies a la pujada d'adrenalina. Les actuacions tampoc es queden curtes i tenint en compte que la càmera només para de gravar en comptades ocasions aconsegueixen transmetre el pànic i són realment creïbles en general.

Si la comparem amb l'Orfanato, crec que REC aconsegueix ser una peli que acollona en tot moment. Una peli de terror autèntic. Res de psicologia, res de fenòmens paranormals. L'Orfanato és per anar amb la família, REC per aconseguir que l'acompanyant et digui que ets un fill de puta per haver-la fet patir tant.

Aquí o corres o l'has cagat, però no tens escapatòria. Molt bona peli.



I la millor campanya publicitària per una peli de terror: