Seguint la tècnica de "Camera a l'espatlla" i el fals documental que tan conegut es va fer després de "The Blair Witch Project", tot i no ser la primera (algú recorda o ha vist"Holocausto Canibal"?) i amb algunes pinzellades de "28 horas después", tot i que amb menys pretensions, REC ens endinsa dins d'un d'aquests cutreprogrames de mitjatarda o mitjanit com España Directo, el Buscador, etc. En aquesta ocasió la reportera fa una sortida amb els Bombers de Barcelona per atendre una incidència en un pis de Rambla Catalunya. Les coses no fan més que complicar-se després de pocs minuts i tot queda enregistrat.
La peli és purament de "susto" i té un desenvolupament força previsible i ben ressolt. Encara que hi ha alguns buits al guió que podríem passar per alt per donar-li joc a la tètrica diversió.
Destaquen les escenes més gores i de nervis barrejades amb moments molt còmics, com les entrevistes als veïns o la discusió digna d'una reunió de comunitat mal portada on ningú es posa d'acord per veure quan paga cadascú per posar ascensor. Això aconsegueix que passis de fotre bots de la butaca a descollonar-te de riure gràcies a la pujada d'adrenalina. Les actuacions tampoc es queden curtes i tenint en compte que la càmera només para de gravar en comptades ocasions aconsegueixen transmetre el pànic i són realment creïbles en general.
Si la comparem amb l'Orfanato, crec que REC aconsegueix ser una peli que acollona en tot moment. Una peli de terror autèntic. Res de psicologia, res de fenòmens paranormals. L'Orfanato és per anar amb la família, REC per aconseguir que l'acompanyant et digui que ets un fill de puta per haver-la fet patir tant.
Aquí o corres o l'has cagat, però no tens escapatòria. Molt bona peli.
I la millor campanya publicitària per una peli de terror:
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada