Repugnància absoluta

Quan llegeixes coses com aquesta et fa fàstic tot. I la de coses que ni sabem.


Per cert, aquests fàrmacs són emprats per a tractar la hipertensió...malaltia moooolt freqüent a Occident i, obviament, molt lucrativa per a la indústria.

Pregunta estúpida

Per què dimonis és tan fotudament complicat signar el revers de les targetes noves? Algú ho ha pogut fer i que li quedi una signatura decent? És més, a algú li han mirat alguna vegada que la targeta tingués la signatura? I encara més, després de signar, el gargot que heu deixat al revers té alguna semblança amb la vostra signatura habitual?

De què serveix això!?

Només queda un "i si?"

I si els arbitres del partit USA - ESP de bàsquet haguessin xiulat els passos de sortida constants dels jugadors americans? Potser el resultat hauria estat una mica diferent i la Sel·lecció Espanyola ara tindria un merescut or.

De totes maneres, els USA han presentat un equip (que ja és molt comparat amb el que havien portat en edicions anteriors), amb jugadors de talla i de professionalitat indubtable. Kobe, Wade, Howard...qualsevol d'ells ha demostrat la seva valua i davant d'un equip com Espanya han explotat d'alegria després de guanyar un partit gens fàcil per ells. Només s'havia de veure les cares de felicitat que feien els jugadors americans i, també, els espanyols per haver jugat un partit per enmarcar on tots dos equips s'haurien d'haver endut l'or...però només pot haver-hi un guanyador.

Ha valgut molt la pena aixecar-se una mica aviat per ser diumenge i gaudir d'un espectacle com el que s'ha vist. On s'ha demostrat que a Europa hi ha equips que poden parlar de tu a tu amb les millors estrelles de la NBA.

Però per sobre de tots, crec que s'ha de destacar la figura de Ricky Rubio. Simplement, el que ha aconseguit aquest nano és IMPRESSIONANT. És el proper jugador que donarà el salt a la NBA, segur! Tot i que desitjo que encara es quedi uns anyets per les rodalies i segueixi la seva progressió espectacular.

Visca l'esport i el bàsquet!

New York news

Dia dos a la ciutat de NY, tot i que es podria considerar que avui es el primer 100% neoyorqui.

Les sensacions son extranyes. Tot es molt gran, els edificis imponents i l'ambient segurament diferent al que m'esperava en un inici. Per una banda tens la gent que sembla que va totalment a la seva, que passa de tot i per l'altre veus que son molt amables amb el turista, com a minim. Cada vegada que feia cara de no saber on estava i treia el mapa per consultar algu s'apropava per donar un cop de ma en menys d'un minut. Ja m'ho van dir que a NY es facil trobar-t'hi rapidament integrat. Normal, ja que es tal la barreja que nomes quan veuen que fas una mica de cara de despistat o que t'estas quedant massa estona mirant un gratacels els incontables personatges que t'ofereixen coses, tours, sightseeings i demes parafernalia per a turistes se t'apropen...sino, com si res.

Ahir vam visitar Greenwich Village, una mica del SoHo i part de Little Italy a la recerca d'algun local on poder menjar. Vam acabar a una pizzeria, Arturo's, a Houston St, carrer que delimita el que queda pel nord i pel sud (d'aqui el SoHo = South Houston St). A NY l'oferta alimentaria i de restauracio es impresionant. Pots menjar on sigui, el que sigui i a molts preus diferents. Pero si tens el paladar finet i et canses de les hamburgueses, el menjar una mica mes elaborat s'ha de pagar, tot i que no son preus desorbitants.

La nit d'ahir va acabar en una mena de Pub on servien cervesa d'importacio i local. Va caure una Blue Moon...no esta malament, i una Bubweiser. La vetllada amenitzada amb musica en directe, cosa molt normal a la zona de Greenwich i que em va despertar una gran enveja ja que costa forca trobar una cosa similar a BCN...I aixo que som tan cosmopolites, o no

Avui la jornada ha comenca anant per Broadway St. i l'ambient era totalment diferent del d'ahir nit. Gent, gent i mes gent. La part realment turistica de NY. Edificis enormes i mitics, el Rockefeller Center, Empire State Build. i demes icones de la ciutat com Times Square...Espectacular, de la mateixa manera que ho son algunes botigues com la Virgin, el Toys 'R Us i altres a les que encara he d'anar. Tot plegat sembla un enorme parc tematic on el color groc dels taxis es omnipresent.

I res, de nou se m'acaba el temps del que disposo a la Biblioteca Publica de NY. Continuara...

Boston

Hola, hola!

Des de la Boston Public Library, escric aquestes breus linies.

Tot va molt be, menys els accents que no hi ha al teclat. Tant aviat com pugui posare alguna foto de la ciutat i del que hem vist.

Boston no sembla una ciutat americana a primera vista. Molta casa de totxo i un diria que esta a Dublin en moltes ocasions. No obstant, te el seu Downtown i edificis alts. A mes, crec que hem fet moltes activitats 100% USA. Hem vist un partit de beisbol, els Red Sox, l'equip local ha guanyat! Hem menjat hamburgueses i hem agafat el subway, el Charly, com uns bostonians mes.

Tot molt be i la gent es moooolt educada i de tracte agradable. Es mereixen les Tips que anem deixant, queda clar.

Be, se m'acaba el temps. Propera connexio des de New York!!

Bé, només queda l'avió

Buf...sempre passen coses fins a última hora i si tot va bé les "incidències" vacacionals haurien d'estar esgotades.

Vull agafar l'avió!

El món gira més ràpid

Tot i que astronòmicament parlant no és així, sinó tot el contrari i en teoria la Terra es va frenant amb el temps donat l’efecte de fricció de la massa oceànica, políticament i social estem vivint un dels estius amb més moviment dels darrers anys.

Per una banda, com no, ja fa una estona que ha començat la polèmica inauguració d’aquests Jocs Olímpics que tant em fereixen la sensibilitat. No dic que no s’hagi de donar oportunitats als “nous rics”, però la baixada de pantalons del COI em sembla vergonyosa.

Per altra banda, a menys quilòmetres de casa, a Geòrgia, s’està preparant, de fet també ha començat, una de ben grossa amb els bombardeigs a la població civil, separatista i pro russa d’Osètia del Nord. Aquests atacs ja han causat morts entre uns ciutadans que tenen intenció democràtica i majoritària d’escindir-se d’un país per integrar-se a un altre. Han decidit! S’hauria de respectar! Però de moment no s’està fent. Ai, ai...recursos naturals importants a la zona pots trobar petit padawan, que diria el Yoda. Fotut el tema, perquè Rússia ja s’ha posicionat a favor de la població separatista, anunciant tot tipus d’ajudes...començant pel militar, i els USA i la UE també es posicionen...a favor de Geòrgia si no he llegit malament. Sembla que tornem enrera i espero que la cosa se solucioni...sinó la podem tenir molt i molt grossa...i més en plena crisis econòmica. Perquè, quina millor manera de fer funcionar indústries que no tenen demanda civil? “¡Más madera, es la guerra!”



També, encara més a prop de casa tenim el tema, que ja cansa, de l’Estatut....Ara resulta que el Gobierno ha decidit que es passa pel mateix forro dels collons el que diu una llei orgànica. Ara, que si jo vaig i, per dir alguna cosa, cremo una foto del rei em caurà tot “el pes de la llei”. I comparacions odioses. Qui no ha sentit les declaracions de ZP o de LaVega sobre l’excarcelació de DeJuana? Sí, sí diuen així: “Nos repugna que DeJuana esté en la calle, pero hay que cumplir lo que manda la ley”. Ok, em sembla perfecte...però no sé, em sembla que es respecta més la llei per un assassí que no pas per complir amb el que diu un text recolzat per una majoria social, tot i que sigui un text retallat o, com deia aquell brètol, “bien cepillado”. Cada vegada em crec menys les mentides de ZP.

No sé, tot plegat fa un tuf que no m’agrada gens...Olimpíades sense llibertat, bombardeigs, guerra, incompliments legals, etarres al carrer i morts a la tomba.


"Symphony of Destruction - Megadeth"

Sabeu què...que marxo de vacances i ja m’ho trobaré a la tornada.

Vaig a comprar vins

Ja que em conviden a sopar doncs portarem un detallet.

Els sel·leccionats són


Argiano, Non Confunditur, 2005 (de la Toscana)


Celler Ceravins, Guilla, 2007 (Costers del Segre)

A veure què tal estan!

A 24 metres de profunditat pau i tranquilitat

Quina inmersió més bona la d'avui.

Destí, Furió d'Aiguaxelida. En altres paraules una roca que sobresurt del nivell del mar molt aprop de la platja d'Aiguablava, Begur...tot i que només s'hi pot accedir amb barca.

Com sempre, la jornada de submarinisme comença aviat. T'has de llevar per anar amb temps al centre de submarinisme en qüestió i iniciar les gestions vàries.

Un cop ja tens l'ampolla de 12 litres (encara sóc Open) a carregar i passar calor...Fins que arriba el "gran" moment d'agafar la barca i fotre't d'una vegada per totes a l'aigua.

A dins i cap abaix. Un altre mòn!

Visibilitat perfecte i dues corrents d'aigua, una freda i una calenta, creuades feien un efecte òptic d'allò més curiós.

Abaix, abaix i 24 metres al manòmetre. Algues verdes arrapades a les parets donen la benvinguda a un paisatge espectacular i bancs de peixos foscos a tot arreu veuen la seva jornada interrumpuda per uns quants homes granota que van sobrevolant les profunditats deixant com a rastre una filera desordenada de bombolles que s'enlairen cap a la superfície.

L'únic so important és el de la pròpia respiració. Inhalar, exhalar...i un altre cop. Avui, un dia perfecte de control de respiració i de flotabilitat. Fins el punt de que quan la resta de companys ja veien esgotat el seu temps, a mi encara em quedava temps per una volta més. Són petites victòries que un aconsegueix amb el temps i la pràctica.

El temps comença a ser escàs i només queda una filigrana per fer, passar per sota un arc de pedra que forma una espècie de mini cova/tub per on passar i sortir directe a buscar el cap d'amarratge de la zodiac.

5 minuts, descompressió, i tot torna a estar al seu lloc.

Sol, mar i nitrosis...què més es pot demanar d'una inmersió?

Valoració del Bicing

Avui m’ha arribat per internet (com diria Sergi Mas) una email amb una enquesta per valorar el servei del Bicing del que en sóc usuari. Com que sóc investigador de mercats només apuntar un parell de coses.

Està molt bé que es faci via mail perquè m’imagino que la gent de Barcelona a les franges d’edat que són usuaris del servei del Bicing deuen tenir més o menys accès a Internet. Una altra cosa és que tinguin ganes i temps de valorar el servei, però això passa amb qualsevol altre tipus d'enquesta ("Hola, buenas, ¿es usted la senyora de la casa?" "No, no...soy su hija!")

Uhm, problema, problema...només et fan valorar una determinada zona de Barcelona. Bé, potser és simplement perquè com tot queda registrat saben exactament quines són les estacions que més fas servir i per això pots tenir una millor valoració. Ai, sí, la valoració...si no vaig errat, ni una sola oportunitat de posar una nota al Bicing en global. Preguntes més complicades sobre quantes vegades fas servir el Bicing en una setmana laboral, però que no sigui pont, ni que siguin vacances, ni que aquell dia estigui ennuvolat...les que vulgueu...però una pregunta oberta en plan “expliqui en dues frases què en pensa del servei” o “com creu que es podria millorar el servei?”. Nois (i noies), ni rastre...

Segur que els senyors que hi ha darrera de la concesió del Bicing estan una mica preocupats per les darreres notícies sobre el servei. No massa positives, tot sigui dit. Els problemes amb les bicis tant mecànics (rodes punxades, cadenes fora de lloc, seients innajustables, canvis que no funcionen,...) com tècnics del servei informàtic (quin frase aquesta “En aquests moments no hi ha bicis disponibles...” quan veus perfectament que hi ha cinc o sis bicicletes aparentment perfectament útils als seu lloc, preparades per rodar) són una constant. Bé, més ben dit, una constant no, un increscendo. I clar, és evident que a la Barcelona pija, del diseny i dels turistes amb sandàlies i mitjons...aquestes coses, les bicicletes cutres i mig trencades no queden bé...De cap manera! A més, quin dels seus clients voldrà posar publicitat en un suport tan “cascat”?

Sincerament, preferiria pagar una mica més dels 24€ per un servei públic que em garantís una fiabilitat superior a l’actual (no és massa complicat, segur) i, si volen, que a més a més serveixin per finançar els carrils bicis que encara avui són molt pocs.

A posar-se les piles i a fer enquestes amb cara i ulls!