dimarts, 29 de gener de 2008

Passet a passet



Primer dia a la "meva" nova casa. Prendre mides, pensar en coses que necessites, oblidar-te de les que realment et faran falta, però un objectiu aconseguit: poder marxar de casa abans d'estar més aprop dels 30 que dels 20.

No ha estat de la manera que em pensava, però la vida està com està de cara i la solució tampoc sembla tan dolenta.

Començo una nova etapa de la meva vida.

divendres, 25 de gener de 2008

Por?

Segueixen apareixent informacions sobre els atemptats de Barcelona que no han estat i els mitjans de comunicació com RAC 1 fan preguntes de l’estil “Tens por?” tot esperant que enviïs un SMS amb un simple SI o NO.

Jo no sé si la gent té o deixa de tenir por. Del que n’estic segur és que la gent no pot deixar de fer certes coses quotidianes i no hi ha res ni ningú que pugui frenar-les durant massa temps. Va passar a Madrid, després del xoc inicial que ens va sacsejar a tots plegats, la rutina, com la sorra de les dunes, ho va tornar a engolir tot de nou.

Jo no tinc por. Com a mínim no tinc por de tres, quatre o sis suïcides que es puguin fer explotar al meu costat. No d’això no. Del que sí que tinc por és del meu sentiment més manifest dels darrers dies i que no és altre que l’odi.

Tinc por de que el meu odi no em permeti gaudir de la ciutat dels prodigis i d’acollida que crec que és Barcelona. Perquè el que tinc clar és que odio aquests desgraciats que volen rebentar en nom de ves a saber quina causa perduda. Odio aquests homínids tan incapacitats per la raó. Aquests individus de cervells nafrats que volen fer-nos viure pitjor, que creuen que homes i dones no tenim els mateixos drets i que tot occident som infidels que han de ser eradicats.

Eradiqueu-vos sols desgraciats!

diumenge, 20 de gener de 2008

Publicitat a la reraguarda



Us poso aquí el link d'un blog ja comentat en alguna ocasió, "Historias con historia"

En aquest cas us recomano que mireu aquest post sobre un tipus de propaganda que es va fer servir en el seu moment a la I i, sobretot II GM.

Com deuen ser els d'avui en dia? Si en trobeu feu-me'ls arribar ja que no deixa de ser una manera de fer marketing i m'interessa!

Salut!

The Oxford Murders

En un correcte intent d'emular al mestre Hitchcock, Álex de la Iglesia ens presenta aquest film.

L'estudiant americà Frodo, dic Elijah Wood, arriba a la universitat d'Oxford per preparar la seva tesis amb el seu ídol de les matemàtiques, Arthur Seldom interpretat per John Hurt (casi casi Hari Seldon! :) ) i que, com és d'esperar, és un borde de collons. El típic profe fantasma que publica llibres. S'allotjarà en una casa amb una família peculiar i coneixerà a l'explosiva Leonor Watling. De sobte hi ha un crim i l'inici d'una sèrie, possiblement matemàtica, com a única emprenta de l'assassí (que com de costum vol demostrar que és molt més intel·ligent que els protagonistes perquè vol obtenir el reconeixement). Comença el misteri.

La peli en sí és força entretinguda i et fa donar voltes sobre qui és el culpable i per quin motiu ho ha fet, que d'això es tracta. Però per mi té el defecte de no aprofundir en res. Tenim una Leonor Watling que no fa gaire cosa més que ensenyar pit i cuixa (que no és que em queixi!), un Elijah Wood que no saps massa bé si s'entera d'algo i un professor que va de guais i, com diuen a la peli, es deu haver beneficiat a la Leonor en algun moment i que té un passat una mica fosc...Però tampoc ens diuen massa cosa més. Ah! també hi ha un tarat rus que té gràcia quan s'emborraxa.

Tot i així, sense aprofundir en res, i gràcies a que els dos matemàtics aparentment tenen un coeficient intel·lectual proper al 190 - 200 (pel cap baix) i a que saben gairebé 6 idiomes cadascú (i això que són de parla anglesa tots dos...uns grans políglotes en general, com tothom sap) el cas sembla que arriba a una possible solució.

Però potser ja està bé que sigui així i que els espectadors estiguem entretinguts una estona mentre algú ens alliçona i ens mostra com de llest és. Potser ens agrada de la mateixa manera que als nens i no tan nens llegeixien comics esperant en convertir-se en alèrgic a la criptonita algun dia. Hosti que llestos són! Algun dia jo em llegiré tots els llibres de medicina, de grec i de matemàtiques i seré un putu crac que, a sobre, es lligarà a la Leonor Watling. Vaja, no és aquesta la típica vida de l'empollon?

Recomanable per anar a veure un dissabte a la tarda. Passareu una estona entretinguts i a sobre li veureu els pits a la Leonor que és una alegria.

No recomanable per aquells que us penseu que la peli va de matemàtiques. Error!

divendres, 11 de gener de 2008

Una solució per a l’Alzheimer?

Sembla que estem davant d’un d’aquells descobriments científics que canvien la vida de moltes persones, tant de pacients com dels soferts familiars d’aquests.

Es tracta d’un fàrmac antitumoral, Enbrel, que seria capaç de revertir els primers símptomes d’una malaltia que cada vegada afecta a un major % de la població dels països desenvolupats que tendeixen a l’envelliment de la població. El més espectacular de tot és que hi ha casos que indiquen que aquesta millora es dóna en qüestió de minuts.

Pharmatimes parla d’un cas en el que un pacient de 81 anys que no podia recordar ni l’any, ni el dia, ni l’estat en el que vivia (era dels USA), després de rebre una dosi (mitjançant injecció a l’espina dorsal), en 10 minuts, podia recordar totes aquestes dades.

Senzillament, espectacular.




I no menys espectacular i sorprenent és llegir que, un cop més, el cervell demostra que funciona d’una manera si més no, misteriosa.

dijous, 10 de gener de 2008

Follet elbow

Nens i nenes del poble i la ciutat, ja sabeu el que toca? esteu a la guait del que està en boca de tothom?

Ara toca llegir-se el llibre del Ken Follet. Ui, sí, sí...correu!, correu que se'ns acaben les edicions de luxe de més de 600, què dic 600! més de 1.000 pàgines!!

I és que és el llibre de moda. Molt útil per dur-lo a sobre al metro, a l'autobús, a les vostres bosses...Gairebé ni es veu que sou un lector núbol, que aneu on bufa el vent.

Espero que com a mínim sigui interessant, perquè jo, com a mínim, em parteixo de veure com alguns us podeu estalviar d'anar al gimnàs. En el fons és pràctic si aquest any us heu proposat llegir més i fer més esport. Ja en teniu dos!

Si la Irina Palm té "Pinus elbow", vosaltres tindreu el "Follet elbow".

A continuació una prèvia del proper Best Seller:

dimarts, 8 de gener de 2008

SarkoSTOP

Sarkozy, també conegut com l’home multitasques al més pur estil Windows (espero que no acabi amb una BSOTD) s’està convertint per mèrits propis en el polític europeu per excel•lència. Una barreja de carisma, popularitat/enveja (això de la Carla Bruni ha estat un cop baix) i de pressa de decisions fermes fins el moment.

Avui, presenta la política conjunta d’expulsió d’immigrants amb Espanya i Itàlia. Pot ser una de les polítiques que més falta fa que s’elevin a un nivell de decisió europeu, juntament amb la PAC (amb la que no hi estic d’acord) i les Polítiques Monetaries i de lliure circulació de mercaderies a la unió.




És just fotre fora gent sense recursos que ve a Europa per intentar aconseguir un futur millor? Doncs dit així, segur que no. Però tampoc crec que sigui la finalitat de la política.

El que sí que és important és fer les coses ben fetes i fer una relació de les que coneixeríem com a Win – Win, és a dir, en la que les dues parts afectades/implicades en surtin beneficiades.

No és just barrar el pas a gent que és mor de gana. No és just que el 20% de la població mundial donem l’esquena al 80%. No és just que a Àfrica la gent no arribi als 40 anys. No, tot això no pot ser i Europa, idealment, hauria de fer esforços per equilibrar la balança tot impulsant mesures de desenvolupament als països d’origen. Com a casa enlloc!

Sense un esforç real, encara no arribem al 0,7% del PIB aquell que ja sona a conte Hippy, una política com la que proposa Sarkozy no és justa.

Perquè no és just que la gent arribi a Espanya, França o Itàlia sense unes mínimes garanties de dignitat, havent de recórrer a pisos patera o inclús als llits calents (llits llogats per hores) i en ocasions* després d’arriscar la seva vida. Ells i nosaltres preferim que la gent arribi aquí amb tot en ordre. Des del primer dia donats d’alta a la S.S., amb un contracte laboral i un lloc on viure. Europa necessita immigrants, necessita mà d’obra, necessita natalitat, necessita algú que sostingui un estat del benestar envellit i també li interessa l’estabilitat socioeconòmica a zones considerades pobres actualment. L’exemple de la Xina, convertint-se cada dia que passa en un mercat més i més atractiu ens hauria d’obrir els ulls. O el propi exemple d’Europa on hem passat de les grans guerres a una estabilitat considerable (a excepció feta dels Balcans) gràcies a la col•laboració multilateral i els pactes comercials.

Sigui com sigui, i tornant al protagonista inicial del comentari, el que és evident és d’aquestes declaracions en sentirem a parlar durant una temporada.


*Només en ocasions, ja que tot i que als informatius crida molt l’atenció veure pobres subsaharians deshidratats arriban a Tarifa, Les Canàries, etc. La gran majoria d’immigració a Espanya ve de països de l’Amèrica Llatina...i aquests venen en avió.

Fotografia: El Periódico.com (trobo que és una foto molt il·lustradora)

diumenge, 6 de gener de 2008

Ui, però si això està prohibit!

És una tonteria, però té gràcia que la fotografia que acompanya una notícia sobre el suposat èxit del bicing a Barcelona (ai, taxistes, quan aprendreu que el carril bici és un carril per a bicis...), sigui d'una pràctica prohibida segons la normativa del mateix servei.



És que som una colla d'incívics! :D

dimarts, 1 de gener de 2008

There's a time to live...*



Any Nou, que sigui Bo depén en gran part del que facis.


* Iron Maiden, The Clairvoyant