SarkoSTOP

Sarkozy, també conegut com l’home multitasques al més pur estil Windows (espero que no acabi amb una BSOTD) s’està convertint per mèrits propis en el polític europeu per excel•lència. Una barreja de carisma, popularitat/enveja (això de la Carla Bruni ha estat un cop baix) i de pressa de decisions fermes fins el moment.

Avui, presenta la política conjunta d’expulsió d’immigrants amb Espanya i Itàlia. Pot ser una de les polítiques que més falta fa que s’elevin a un nivell de decisió europeu, juntament amb la PAC (amb la que no hi estic d’acord) i les Polítiques Monetaries i de lliure circulació de mercaderies a la unió.




És just fotre fora gent sense recursos que ve a Europa per intentar aconseguir un futur millor? Doncs dit així, segur que no. Però tampoc crec que sigui la finalitat de la política.

El que sí que és important és fer les coses ben fetes i fer una relació de les que coneixeríem com a Win – Win, és a dir, en la que les dues parts afectades/implicades en surtin beneficiades.

No és just barrar el pas a gent que és mor de gana. No és just que el 20% de la població mundial donem l’esquena al 80%. No és just que a Àfrica la gent no arribi als 40 anys. No, tot això no pot ser i Europa, idealment, hauria de fer esforços per equilibrar la balança tot impulsant mesures de desenvolupament als països d’origen. Com a casa enlloc!

Sense un esforç real, encara no arribem al 0,7% del PIB aquell que ja sona a conte Hippy, una política com la que proposa Sarkozy no és justa.

Perquè no és just que la gent arribi a Espanya, França o Itàlia sense unes mínimes garanties de dignitat, havent de recórrer a pisos patera o inclús als llits calents (llits llogats per hores) i en ocasions* després d’arriscar la seva vida. Ells i nosaltres preferim que la gent arribi aquí amb tot en ordre. Des del primer dia donats d’alta a la S.S., amb un contracte laboral i un lloc on viure. Europa necessita immigrants, necessita mà d’obra, necessita natalitat, necessita algú que sostingui un estat del benestar envellit i també li interessa l’estabilitat socioeconòmica a zones considerades pobres actualment. L’exemple de la Xina, convertint-se cada dia que passa en un mercat més i més atractiu ens hauria d’obrir els ulls. O el propi exemple d’Europa on hem passat de les grans guerres a una estabilitat considerable (a excepció feta dels Balcans) gràcies a la col•laboració multilateral i els pactes comercials.

Sigui com sigui, i tornant al protagonista inicial del comentari, el que és evident és d’aquestes declaracions en sentirem a parlar durant una temporada.


*Només en ocasions, ja que tot i que als informatius crida molt l’atenció veure pobres subsaharians deshidratats arriban a Tarifa, Les Canàries, etc. La gran majoria d’immigració a Espanya ve de països de l’Amèrica Llatina...i aquests venen en avió.

Fotografia: El Periódico.com (trobo que és una foto molt il·lustradora)