Por?

Segueixen apareixent informacions sobre els atemptats de Barcelona que no han estat i els mitjans de comunicació com RAC 1 fan preguntes de l’estil “Tens por?” tot esperant que enviïs un SMS amb un simple SI o NO.

Jo no sé si la gent té o deixa de tenir por. Del que n’estic segur és que la gent no pot deixar de fer certes coses quotidianes i no hi ha res ni ningú que pugui frenar-les durant massa temps. Va passar a Madrid, després del xoc inicial que ens va sacsejar a tots plegats, la rutina, com la sorra de les dunes, ho va tornar a engolir tot de nou.

Jo no tinc por. Com a mínim no tinc por de tres, quatre o sis suïcides que es puguin fer explotar al meu costat. No d’això no. Del que sí que tinc por és del meu sentiment més manifest dels darrers dies i que no és altre que l’odi.

Tinc por de que el meu odi no em permeti gaudir de la ciutat dels prodigis i d’acollida que crec que és Barcelona. Perquè el que tinc clar és que odio aquests desgraciats que volen rebentar en nom de ves a saber quina causa perduda. Odio aquests homínids tan incapacitats per la raó. Aquests individus de cervells nafrats que volen fer-nos viure pitjor, que creuen que homes i dones no tenim els mateixos drets i que tot occident som infidels que han de ser eradicats.

Eradiqueu-vos sols desgraciats!