dijous, 28 d’octubre de 2010

Miopia des de Brusel·les

Buff...bufff...quina quantitat de pols. Ostres...la de temps que feia que no escrivia res.

Doncs avui torna a ser el dia. Suposo que necessitava el que en anglès es diu trigger, és a dir, estímul, per tornar a escriure algo. I ves per on, l'estímul ha vingut des de Brusel·les.

La notícia: "Bruselas insta a España a ajustar precios y salarios para ser competitiva"

Estic impressionat per la miopia d'aquesta recomanació, si bé no he llegit tot el document i estic pecant de creure'm els titulars.

Veiam, centrant-nos en aquesta recomanació...és que és tan simple que em sobta que no ho vegin. Recordem les dues variables que fan que una economia sigui possitiva i en números creixents:
1) Costos: en aquest cas, els sous dels treballadors del país
2) Benefici: en aquest cas, l'aventatge competitiva que un país com Espanya pot i ha de donar.

Brusel·les ens demana que competim en el primer dels factors, els costos. Perfecte, quina gran idea! Han pensat que, és clar, tal i com estem, el més ràpid és reduir la despesa. Sí, sí...si és el que jo faria amb els meus estalvis. Que no m'arriben els diners a final de mes, doncs no em prenc una cerveseta més i així arribaré. Perfecte, però això només funciona a nivell casolà.

Si ens ho mirem des d'una perspectiva Global i seguint el consell de "Think global, act local", aleshores veiem que si volem competir en "costos" les notícies no són massa bones. Amics! Estem a Europa! i Europa no es caracteritza precisament per sous baixos. A veure, pregunta ràpida...digueu quin país es caracteritza per tenir sous baixos. 1-2-3...en efecte Xina!! Uhm, de debó volem anar reduint fins arribar al seu nivell? A més, si reduïm salaris...recordem que un impost molt important és l'impost sobre les rendes de les persones físiques(IRPF), que és un %. A menys salaris/rendes, menys ingressos a la caixa de l'estat = menys prestacions. Exactament el model contrari de països com Suècia. Fantàstic!

Posem l'exemple d'una empresa de prestigi de moda, Apple. Apple no és caracteritza per ser barat. És més, els seus productes són carets, però coi...la gent els compra igualment! Apple, una empresa líder, creieu que va pensar mai en competir en costos? Obviament, si pot fer un Ipad amb 1unitat de treball procurarà no fer-la amb 2 unitats...no són burros. Però la seva estratègia passa per donar un valor, una satisfacció que el client valora i, per tant, està disposat a pagar una diferència de preu. Aquesta empresa, Apple, és una empresa que aposta per la innovació, per crear valor. I de moment, tot i que a Xina segur que els components i la mà d'obra és centenars de vegades més econòmica, encara no conec a ningú que compri tablets de marca xinesa. (No, no m'oblido de que Apple segur que treballa amb la Xina, però el consumidor paga per la poma mossegada, no pels components que, no ens enganyem, no li importen un ral)

Doncs tornem ara a Espanya. Si alguna cosa ha de fer aquest país és reduir la burocràcia. No pot ser que obrir una nova empresa costi (colló, és que ho poses al Google i et surt...) més que a cap altre país desenvolupat. No pot ser perquè això fa que la innovació, les noves idees tinguin un munt de barreres d'inici. A algú que comença a caminar no el pots posar a correr una marató el primer dia. Ajuda'l perquè no caigui! És de sentit comú.

Què més ens falta a Espanya? I+D! per suposat. De què vivim a Espanya (ara ja no tan bé) del totxo i del turisme...com veieu, grans sectors en I+D. De què viu...Alemanya, de cotxes, de químiques...hi ha una petita diferència en la inversió en aquests dos punts clau.

I què acaba passant quan no inverteixes en I+D...que no hi ha res a fer. I quan una empresa multinacional, del sector farmacèutic que tinc més experiència, decideix on posarà centres d'investigació per desenvolupar noves mol·lècules...on el posa? Per suposat, a Espanya no. I què passa quan les coses no van massa bé per la crisis, per una mala gestió de l'empresa...doncs que a aquesta empresa ja han fet 3 EREs en menys de 3 anys. Redueix costos on pot, mentre que segueix investigant on ho ha de fer...que, de nou, NO ÉS ESPANYA.

En definitiva, perdoneu el meu to una mica irat, els visionaris de Brusel·les haurien de posar el dit en un altre lloc i senyalar amb força el que de debó ens perjudica: les maleïdes barreres, en la ceguera total de la nostra classe política, en deixar clar en quins sectors NO es pot deixar d'apostar. Perquè avui és Espanya que s'enfonsa, però demà serà Portugal, (Grècia ja ho està), més tard Irlanda, Itàlia...i Europa passa a ser un Continent immòbil que és devorat per la innovació d'uns i la competitivat de preus dels altres. Perquè una cosa és clara, el primer mercat d'Europa és la pròpia Europa. I clients empobrits equival a un mercat empobrit. L'economia ha de servir per saber gestionar els recursos per generar benestar, no per apretar-nos el cinturó.

L'últim que apagui la llum (si és que no està prou cec per veure-la)

dilluns, 3 de maig de 2010

Simple life


Una vez una persona sabia me dijo que la vida es dura, pero a veces nos la complicamos aún más.

dissabte, 1 de maig de 2010

Iron Man 2

Ja hem vist l'estrena d'Iron Man 2, segona part d'aquesta entretinguda franquícia de super herois i que, després de l'espectacular Batman Dark Knight, sobretot per la sensacional actuació de Heath Ledger en el paper de Joker, és de les millors pel·lícules del gènere.

La ironia, humor i la incorrecció política del seu protagonista (Robert Downey Jr.) es conjuguen amb els tòpics del cinema de super-herois: hi-tech, fantasmades, explosions, dolents dolentíssims (Mickey Rourke). La càrrega sexual del film ha disminuit respecte a la seva predecessora, tot i que és un plaer visual (com a mínim per als espectadors del gènere masculí) veure en una mateixa escena a Gwineth Paltrow i Scarlett Johansson juntes.

Es pot criticar que l'argument sigui d'allò més previsible, però l'objectiu de la peli és entretenir i ho fa. A més, us arrencarà més d'un somriure amb l'ironia del Sr.Stark que, reconeixem-ho, va de sobrat, però cau bé.

En paral·lel, se segueix desenvolupant la saga "The Avengers" i us recomano que no aixequeu el cul dels vostres seients fins que s'acabin els crèdits...hi ha sorpresa.

En definitiva, bona pel·lícula de crispetes que us farà passar una bona estona. Especialment recomanada per a gent que està estressada de la setmana laboral i que vol desconnectar el cervell una estona. Funciona! ;)


dimecres, 24 de març de 2010

Se puede decir más alto...



Vist a: Mi Mesa Cojea

És que quan veus que en aquest país les coses segueixen com si res un comença a emprenyar-se.

Doritos presenta una nueva estrategia: IDoritos



Vist a ALT1040

diumenge, 21 de març de 2010

15 anys al carrer i tot un talent

Avui escoltava a la ràdio, Rac 1, una entrevista a un personatge molt peculiar. Es tracta de Miquel Fuster, dibuixant de còmics i pintor que ara publicarà "Miguel, 15 años en la calle", Comic-book on ens explicarà les seves experiències després de viure 15 anys al carrer com un indigent.

La vida li donat molts cops a en Miquel, però no obstant la seva veu per la ràdio transmetia un sincer optimisme. En els temps que corren on cada dia ens trobem les portades dels diaris plenes de notícies sobre vagues sindicals, acomiadaments, tancaments... és un raig de llum sentir la veu de gent com ell, que les ha vist de tots colors.

Sorprenent quan explicava que s'havia vist obligat a dormir al bosc, amb un ganivet ben a prop per si els porcs senglars de Collserola l'amenaçaven.

I ara, amb decisió, torna a publicar i es fa un propòsit, tornar a viure del seu art. Un art que sens dubte estarà carregat de veritats com a punys que impactaran a la cara de més d'un i que, esperem, ens faci obrir els ulls a una realitat de la nostra societat en general i de Barcelona en particular.
Molta sort Miquel!!

El seu bloc amb algunes il·lustracions: Miquel, 15 años en la calle

dijous, 18 de març de 2010

Sanidad y Comunidades Autónomas

Hoy tenemos en portada la noticia de la propuesta de acuerdo entre Gobierno y CC.AA. con el que el Gobierno pretende ahorrar 1.500 millones de euros al año en Sanidad.

Bien, veamos, ¿cómo funciona esto?

La idea es simple y ya está inventada. Se trata de que se pase del sistema actual en el que la Sanidad pública cubre los tratamientos con condición de reembolsables. Es decir, el paciente va al médico, éste le prescribe un fármaco determinado y el paciente va con su receta de la Seguridad Social a una farmacia para que le den lo que en el papel consta. Obviamente, no todos los fármacos son reembolsables y hay una serie de criterios. Y por otro lado, el médico "puede" poner marca o genérico o, en algunas comunidades como Andalucía, el principio activo*.

¿Por qué pongo "puede" entre " "? Bien, pues la verdad es que los médicos tienen condicionados parte de sus sueldos al cumplimiento de ciertos objetivos de prescripción de genéricos ya que suponen un ahorro para el sistema sanitario por su reducido precio. Es decir, estamos ante una situación en la que "puede" ser que el Dr. te esté prescribiendo siguiendo criterios científicos o monetarios.

Bien, aclarado este punto. Lo que se quiere es pasar del sistema actual a uno en el que una de las medidas es que sólo se cubrirán (serán reembolsables) los medicamentos más económicos una vez contrastada la eficiencia del principio activo. Debo notar aquí, y sin saber si el problema es el error del periodista o realmente es como consta en la propuesta que Eficiencia no es lo mismo que Eficacia. La eficiencia pone en juego la variable coste. La eficacia, no. Por ejemplo: puedes matar una mosca con una bomba o con un poco de insecticida...en ambos casos es eficaz, porque logras el objectivo, pero sólo lo segundo es eficiente por el poco coste, daños colaterales, etc. Eficiencia es, a priori, mejor...pero si el que decide que un fármaco es más o menos eficiente es quien paga...empiezo a temblar. ¿Será considerado eficiente un fármaco que haga un 80% de lo que hace uno de marca, pero que cueste un 60% menos? ¿Como paciente estaré de acuerdo con esto? ¿Como médico? Me gustaría que este punto de la eficiencia estuviera muy claro...

¿Y porque tengo dudas?

Muy fácil...para empezar, si tienes que poner parte del sueldo de un médico dependiendo de que prescriba genérico por algo debe ser. Si es exactamente lo mismo, ¿porqué hay que incentivar nada? Bien, hay que hacerlo porque los médicos saben muy bien que es la bioequivalencia exigida a los genéricos.

Estudios de bioequivalencia, objetivo:
"Cuando dos medicamentos son equivalentes en la velocidad y cantidad del fármaco activo que se absorbe y llega al tejido o área donde se produce su efecto, los dos fármacos son terapéuticamente equivalentes y pueden usarse indistintamente. Es decir, si se produce la “equivalencia farmacocinética” se asume que la misma equivalencia existirá en el plano farmacodinámico y, lo que es más importante, en su eficacia y seguridad"

Se establece un límite de aceptabilidad: "Este límite de aceptabilidad se decidió en base a que una diferencia de un 20% en las concentraciones del fármaco activo en sangre, resultado de la variabilidad permitida en las características de composición de los lotes galénicos, de circunstancias ambientales y particulares de los pacientes, no posee relevancia desde el punto de vista clínico para la inmensa mayoría de los fármacos"
Quien esté interesado puede ampliar información en: http://www.normon.es/media/manual_8/capitulo_34.pdf


Sólo informo, pongo sobre la mesa que los genéricos no tienen porqué ser 100% iguales a los fármacos de marca. Puede no importar en muchos fármacos, pero desde siempre nos han vendido con campañas gubernamentales que el genérico es igual que el fármaco de marca. No tiene porqué ser cierto. Y al igual que hay fármacos y fármacos, también hay enfermedades y enfermedades.

Dicho todo esto, me preocupa mucho que en este bendito país nuestro siempre se recorte de lo mismo: inversión en I+D, educación, sanidad. ¿Van a reinvertir estos 1.500 millones de € anuales en investigación farmacéutica (o de cualquier otro tipo)? Perdonadme si se me escapa la risa...





* Genéricos y principios activos. Principio activo es, por ejemplo, el Paracetamol. Genérico sería, Paracetamol + Nombre Laboratorio de Genéricos + EFG (Especialidad Farmacéutica Genérica). Marca sería Gelocatil.

diumenge, 14 de març de 2010

13:20

Puntualment arribo a destinació. Com sempre puntualitat, una de les característiques del país.

Baixo del còmode tren i em trobo dins d’una estació ferroviària de dimensions descomunals.

Em porta uns bons 10’ aconseguir orientar-me entre la gent, els cartells i l’espectacularitat de la construcció fins que no sóc capaç de trobar un lloc per on sortir i poder demanar un taxi.

Amablement m’ajuda a carregar les maletes al portaequipatges i mentre em condueix al meu hotel em pregunta d’on sóc i què hi faig a la ciutat. “Una barreja entre negocis i viatge de plaer” li contesto mentre ell es va queixant de que fa massa fred i que el temps és una merda. Encara que hi ha sol, penso jo que m’esperava una rebuda molt més emblanquinada.

Em deixa a la porta de l’hotel i em desitja una bona estada.

Ja a dins l’hotel la barreja entre una façana cutre i uns interiors moderns i ben arreglats em comencen a deixar clar on sóc. Però tot queda molt més clar quan el recepcionista amb els cabells de punta i un piercing que li travessa la part superior del nas, allà on s’ajunta amb les celles, em dóna la benvinguda a Berlín.



dijous, 11 de febrer de 2010

TIC tac TIC tac, és hora de canviar

Amb la de novetats que estan apareixent darrerament en el món multimèdia i de les TIC, com ara el Ipad o el Google Buzz, els mitjans de comunicació “tradicionals” s’estan veient desbordats.


Simplement, arriben tard a donar la informació. La gent que està interessada en tots aquests temes sap molt més ràpid i amb molt més detall què es cou. Steve Jobs no havia presentat el seu nou tablet que ja hi havia milers o milions d’entrades a Google comentant la jugada: les seves virtuts, les seves deficiències, preus, prestacions, públic objectiu, crítiques, elogis...de tot, absolutament tota la informació que un volgués tenir sobre el tablet la tenia gairebé de manera instantània.


Després, ni que sigui per un dia de diferència, les notícies de la tele o els informatius de la ràdio obren o tracten amb el tema que ja és obsolet per al públic interessat. A qui li interessa que Steve Jobs hagi ensenyat un nou gadget de desig? A ningú! Perquè tothom ho sap. Ara el que es vol és saber on el poden comprar, com el poden crackejar...La roda no para i menys per escoltar notícies que ja saben.


Una cosa similar ha passat amb el recent Google Buzz. Ahir et connectaves a través de Google Maps i en una ciutat com Barcelona, on les connexions a Internet són abundants, però no al nivell d’altres països, podies veure un número ingent de persones que ja estaven provant el nou invent. Tindrà èxit o serà un fracàs, encara és aviat per saber-ho, però el fet és que un cop més les notícies van tard.


No obstant els mitjans de comunicació més flexibles estan entenent quines són les noves vies de comunicació i l’ús d’eines de comunicació directes com el Twitter, el Facebook o el Youtube s’estan convertint en les noves “ràdios” del present. Perquè si fa només una dècada la ràdio era el mitjà de comunicació més inmediat, avui, fins i tot els apretats horaris de les graelles de les emisores es mostren massa inflexibles per al que es demana.


Només és qüestió de temps que els anunciants també vagin a incrementar la seva presència en aquests canals més directes. És, per tant, previsiblement inevitable viure una segona ona d’spam per aquests mitjans? Fins ara ens feien gràcia els virals de Youtube...però a qui no li comencen a tocar una mica els nassos els pop-ups que apareixen en els vídeos?


És qüestió de temps...o l’alternativa serà pagar per gaudir de continguts sense publicitat?




Font Imatge: Wikipedia

dimecres, 3 de febrer de 2010

A quien madruga...Dios ayuda?

Si así fuera, a las 6 de la mañana el sol brillaría, te calentaría y te sentirías reconfortado. Pero no, hace frío, humedad y hasta es posible que si vas en metro te encuentres un borracho con ganas de tocarte la moral.

No, no...destruyamos el refranero español (o cambiemos el horario para levantarnos siempre al mediodía)

dilluns, 1 de febrer de 2010

Uiii quina vaga

Una super vaga la que avui han fet els cinemes catalans en protesta per l'obligació de projectar pel·lícules doblades al català que proposa el Govern. Vamos...

I mira que a mi em sembla malament aquesta mesura i que el que s'ha de promocionar no és el doblatge en català, sinó la producció a Catalunya. Perquè nois i noies, estic fins al cap damunt de veure pel·lícules o sèries doblades al català i pensar "Coi, es la veu del Son Goku".

El doblatge és una cagada. Tal qual. Països com Portugal no en tenen...i ei, curiosament, parlen força millor l'anglès que nosaltres que seguim com que ens fa gràcia no tenir ni punyetera idea d'idiomes. Els nostres representants polítics, per desgràcia, en són el millor exemple del cazurrismo imperant (amb honroses excepcions).

Però nosaltres, au, a tirar cortines de fum i a crear polèmiques on no n'hi ha.

Senyors del Govern! Facin el favor de posar les condicions suficients per fer que l'escena catalana sigui l'enveja d'Europa i deixin de ficar calers en tocar els ous a la gent que té negocis privats com les sales de distribució de films!

I els del cine...si teniu ganes de protestar, feu la vaga un dimecres o un dissabte o un diumenge. Qui dimonis va al cine un dilluns?