Miopia des de Brusel·les

Buff...bufff...quina quantitat de pols. Ostres...la de temps que feia que no escrivia res.

Doncs avui torna a ser el dia. Suposo que necessitava el que en anglès es diu trigger, és a dir, estímul, per tornar a escriure algo. I ves per on, l'estímul ha vingut des de Brusel·les.

La notícia: "Bruselas insta a España a ajustar precios y salarios para ser competitiva"

Estic impressionat per la miopia d'aquesta recomanació, si bé no he llegit tot el document i estic pecant de creure'm els titulars.

Veiam, centrant-nos en aquesta recomanació...és que és tan simple que em sobta que no ho vegin. Recordem les dues variables que fan que una economia sigui possitiva i en números creixents:
1) Costos: en aquest cas, els sous dels treballadors del país
2) Benefici: en aquest cas, l'aventatge competitiva que un país com Espanya pot i ha de donar.

Brusel·les ens demana que competim en el primer dels factors, els costos. Perfecte, quina gran idea! Han pensat que, és clar, tal i com estem, el més ràpid és reduir la despesa. Sí, sí...si és el que jo faria amb els meus estalvis. Que no m'arriben els diners a final de mes, doncs no em prenc una cerveseta més i així arribaré. Perfecte, però això només funciona a nivell casolà.

Si ens ho mirem des d'una perspectiva Global i seguint el consell de "Think global, act local", aleshores veiem que si volem competir en "costos" les notícies no són massa bones. Amics! Estem a Europa! i Europa no es caracteritza precisament per sous baixos. A veure, pregunta ràpida...digueu quin país es caracteritza per tenir sous baixos. 1-2-3...en efecte Xina!! Uhm, de debó volem anar reduint fins arribar al seu nivell? A més, si reduïm salaris...recordem que un impost molt important és l'impost sobre les rendes de les persones físiques(IRPF), que és un %. A menys salaris/rendes, menys ingressos a la caixa de l'estat = menys prestacions. Exactament el model contrari de països com Suècia. Fantàstic!

Posem l'exemple d'una empresa de prestigi de moda, Apple. Apple no és caracteritza per ser barat. És més, els seus productes són carets, però coi...la gent els compra igualment! Apple, una empresa líder, creieu que va pensar mai en competir en costos? Obviament, si pot fer un Ipad amb 1unitat de treball procurarà no fer-la amb 2 unitats...no són burros. Però la seva estratègia passa per donar un valor, una satisfacció que el client valora i, per tant, està disposat a pagar una diferència de preu. Aquesta empresa, Apple, és una empresa que aposta per la innovació, per crear valor. I de moment, tot i que a Xina segur que els components i la mà d'obra és centenars de vegades més econòmica, encara no conec a ningú que compri tablets de marca xinesa. (No, no m'oblido de que Apple segur que treballa amb la Xina, però el consumidor paga per la poma mossegada, no pels components que, no ens enganyem, no li importen un ral)

Doncs tornem ara a Espanya. Si alguna cosa ha de fer aquest país és reduir la burocràcia. No pot ser que obrir una nova empresa costi (colló, és que ho poses al Google i et surt...) més que a cap altre país desenvolupat. No pot ser perquè això fa que la innovació, les noves idees tinguin un munt de barreres d'inici. A algú que comença a caminar no el pots posar a correr una marató el primer dia. Ajuda'l perquè no caigui! És de sentit comú.

Què més ens falta a Espanya? I+D! per suposat. De què vivim a Espanya (ara ja no tan bé) del totxo i del turisme...com veieu, grans sectors en I+D. De què viu...Alemanya, de cotxes, de químiques...hi ha una petita diferència en la inversió en aquests dos punts clau.

I què acaba passant quan no inverteixes en I+D...que no hi ha res a fer. I quan una empresa multinacional, del sector farmacèutic que tinc més experiència, decideix on posarà centres d'investigació per desenvolupar noves mol·lècules...on el posa? Per suposat, a Espanya no. I què passa quan les coses no van massa bé per la crisis, per una mala gestió de l'empresa...doncs que a aquesta empresa ja han fet 3 EREs en menys de 3 anys. Redueix costos on pot, mentre que segueix investigant on ho ha de fer...que, de nou, NO ÉS ESPANYA.

En definitiva, perdoneu el meu to una mica irat, els visionaris de Brusel·les haurien de posar el dit en un altre lloc i senyalar amb força el que de debó ens perjudica: les maleïdes barreres, en la ceguera total de la nostra classe política, en deixar clar en quins sectors NO es pot deixar d'apostar. Perquè avui és Espanya que s'enfonsa, però demà serà Portugal, (Grècia ja ho està), més tard Irlanda, Itàlia...i Europa passa a ser un Continent immòbil que és devorat per la innovació d'uns i la competitivat de preus dels altres. Perquè una cosa és clara, el primer mercat d'Europa és la pròpia Europa. I clients empobrits equival a un mercat empobrit. L'economia ha de servir per saber gestionar els recursos per generar benestar, no per apretar-nos el cinturó.

L'últim que apagui la llum (si és que no està prou cec per veure-la)