diumenge, 14 de març del 2010

13:20

Puntualment arribo a destinació. Com sempre puntualitat, una de les característiques del país.

Baixo del còmode tren i em trobo dins d’una estació ferroviària de dimensions descomunals.

Em porta uns bons 10’ aconseguir orientar-me entre la gent, els cartells i l’espectacularitat de la construcció fins que no sóc capaç de trobar un lloc per on sortir i poder demanar un taxi.

Amablement m’ajuda a carregar les maletes al portaequipatges i mentre em condueix al meu hotel em pregunta d’on sóc i què hi faig a la ciutat. “Una barreja entre negocis i viatge de plaer” li contesto mentre ell es va queixant de que fa massa fred i que el temps és una merda. Encara que hi ha sol, penso jo que m’esperava una rebuda molt més emblanquinada.

Em deixa a la porta de l’hotel i em desitja una bona estada.

Ja a dins l’hotel la barreja entre una façana cutre i uns interiors moderns i ben arreglats em comencen a deixar clar on sóc. Però tot queda molt més clar quan el recepcionista amb els cabells de punta i un piercing que li travessa la part superior del nas, allà on s’ajunta amb les celles, em dóna la benvinguda a Berlín.