dimarts, 9 d’octubre del 2007

Obligar a llogar pisos buits?



Doncs no, gràcies. Sóc jove, mileurista i no tinc pis de lloguer, ni molt menys una hipoteca, ni tinc la sort d’haver aconseguit un de protecció oficial. Però aquesta vegada em situo a la banda més conservadora, juntament amb CiU i el PP.

La nova llei, és cert, només té un miserable article que parla sobre l’obligatorietat de llogar un pis i, probablement, com a últim recurs. PSOE i demés socis defensen que és una nimietat, però les nimietats són importants (a la Constitució no hi masses articles que parlin de la protecció de la figura del rei i la que s’ha liat). Els detalls compten i molt.

Coaccionar, obligar a algú a obrir el seu pis tancat (per la raó que sigui, no tothom és especulador) és un atac contra la llibertat a la propietat privada. Un dels pilars de la nostra societat. Qualsevol teòric d’economia amb dos dits d’enteniment et dirà que això és un error.

La solució real no passa per donar subvencions als joves en forma d’€ perquè si no hi ha un augment de pisos en lloguer la repercussió directa és una pujada de preus (Microeconomia I). Però tampoc per obligar per, d’aquesta manera, augmentar l’oferta. El que s’ha de fer és una clara aposta per incentivar als propietaris, ja sigui amb una major desgravació o amb una llei que protegeixi més clarament els drets d’aquests. De tal manera que qui tingui un pis tancat se n’adoni de que està perdent una oportunitat de fer diners amb un baix risc. Siguem pràctics, no tothom és voluntari de la Creu Roja.

Segur que aquestes iniciatives ja les contempla la nova llei, però la propietat privada és un dret fonamental.