diumenge, 28 d’octubre del 2007

El orfanato


























Aprofitant que els últims partits del Barça no són massa divertits i que no el feien en obert, aquest vespre ha tocat anar a veure "El orfanato", dirigida per Juan Antonio Bayona, pero produïda per Guillermo del Toro.

Important destacar el nom d'aquest darrer director perquè tota la cinta respira Guillermo del Toro. Una barreja de fantasia infantil amb una realitat més dura del que sembla i un desenllaç que ja hem vist.

El més destacable d'aquesta pel·lícula, amb un argument poc innovador, però ben lligat, per tractar-se d'un film de terror, és que aconsegueix fer-te saltar de la butaca. La música, jocs de càmera, imatges aquí i allà, una atmòsfera tètrica, una casa digna de Psicosis...són els ingredients principals que acompanyen una actuació acceptable de Belén Rueda (crec que fa la mateixa cara en tot moment) i un moment digne de menció amb Geraldine Chaplin com a medium. De fet diria que són els millors i més acollonidors minuts.

Candidatura pels Oscar? Potser sí...se li ha donat molt de bombo publicitari i ja és la pel·lícula amb major recaptació (més que Torrente!!) del cinema espanyol. Tot i així, com a film de terror encara l'he de comparar amb Rec de Jaume Balagueró que, sense haver-la vist, se m'insinua com més impactant i diferent. Ja dic, encara no l'he vist.



Recomenada per anar amb un amic/ga d'aquells que tens ganes que se t'arrambin amb l'excusa de que fa por. Tot i que segons com, després de la "mala estona" passada, potser no et tornen a parlar.