Barcelona - Lisboa -Recife

Ver 1er dia: BCN - LISBOA - RECIFE en un mapa más grande

Després de fer la primera matinada de les vacances ja he agafat el vol que em porta des de Barcelona fins a Recife (Pernambuco, Brasil). Per desgràcia no hi ha vol directe des de la ciutat comtal així que em tocarà esperar unes quantes hores a que arribi la resta de la troupe.
El vol BCN – Lisboa amb Vueling doncs ha estat rutinari i com a únic punt destacat és que el comandant semblava el doctor argentí que surt als Simpson quan parlava. Hi ha hagut un cert “descojone” general.



El dia és una mica gris i no es veu el sol per enlloc. No és la primera vegada que estic a Lisboa, però sí al seu aeroport i a primera vista el trobo una mica caòtic i tot comprimit en poc espai. Tinc la mania d’intentar connectar-me al Wi-Fi amb el mòbil, a veure si pillo alguna xarxa oberta, però com de costum les línies Wi-Fi dels aeroports són de pagament. A veure quan canvia això.
Després de trobar el mostrador de TAP, companyia amb la que volaré a Brasil, em dedico a esperar una mica més. Com que ja ho veia a venir em vaig comprar lectura. Com no, el Jueves, revista que ja s’ha convertit en companya inseparable en qualsevol viatge, i també un llibre de Neil Gaiman, Objetos Frágiles. En Neil és un autor de qui m’agrada gairebé tot el que n’he llegit, destacant, és clar, la genial The Sandman. El llibre que tinc a les mans és un recull de contes i relats amb la marca de la casa Gaiman.
Buscant un lloc per anar a descansar acabo trobant, de casualitat, una zona que queda darrera dels restaurants que hi ha a l’àrea d’embarcament. En aquesta zona hi ha uns sofàs força còmodes i apartats on ningú em molesta i puc dormir-la tranquilament.
***
Quan per fi ha arribat l’hora i ja estic al meu seient de l’A330, la pantalleta que tinc al davant m’informa que em separen 5.850 km del meu destí. Bé, paciència. Espero que el Santa Claus que tinc al meu costat no ronqui o em donarà el viatge.
***
Un cop a l’aeroport de Recife impacta veure la totalitat del personal duent mascares sanitàries a la cara per la història de la Grip A. Una mica exagerat tot plegat. Passem els controls i busquem una casa de canvi al mateix aeroport mentre ens anem treien del damunt els personatges que en veure les nostres bosses s’ofereixen a dur-nos en taxi. Ja ens ho van advertir: taxistes com aquests solen ser clandestins i si són autoritzats et cobraran més que un taxista normal. Només s’ha de creuar el carrer per agafar un taxi normal i més barat. Una altra opció és agafar un “omnibus” que ens durà al nostre alberg. Els “omnibus” es caracteritzen per les velocitats que agafen i pel caòtic sistema de parades. Hi ha 3 companyies que ofereixen els seus serveis i l’única solució per al turista desorientat és preguntar a la gent que en general és molt agradable i disposada a donar un cop de mà. El bitllet costa uns 2 Reals per persona i ja anem rumb a l’alberg.
Són poc més de les 20:00 i és negre nit. Recife no sembla una ciutat massa interessant. Possiblement el millor és el Carnaval d’Olinda, un dels barris d’aquesta ciutat. Però arribar de nit i direcció “Boa Viagem”, el que veig és una gran quantitat de prostitutes que no deuen tenir massa més de 18 anys...si és que els tenen, esperant al carrer.
Bé arribem a l’alberg i per 30 Reals per persona podem passar la nit. L’alberg no és cap meravella...però bé, és el que hi ha. Veurem què tal l’esmorzar de demà al matí que com és costum d’aquest país, va inclòs com a “cafe do manha”.