Destí, Furió d'Aiguaxelida. En altres paraules una roca que sobresurt del nivell del mar molt aprop de la platja d'Aiguablava, Begur...tot i que només s'hi pot accedir amb barca.
Com sempre, la jornada de submarinisme comença aviat. T'has de llevar per anar amb temps al centre de submarinisme en qüestió i iniciar les gestions vàries.
Un cop ja tens l'ampolla de 12 litres (encara sóc Open) a carregar i passar calor...Fins que arriba el "gran" moment d'agafar la barca i fotre't d'una vegada per totes a l'aigua.
A dins i cap abaix. Un altre mòn!
Visibilitat perfecte i dues corrents d'aigua, una freda i una calenta, creuades feien un efecte òptic d'allò més curiós.
Abaix, abaix i 24 metres al manòmetre. Algues verdes arrapades a les parets donen la benvinguda a un paisatge espectacular i bancs de peixos foscos a tot arreu veuen la seva jornada interrumpuda per uns quants homes granota que van sobrevolant les profunditats deixant com a rastre una filera desordenada de bombolles que s'enlairen cap a la superfície.
L'únic so important és el de la pròpia respiració. Inhalar, exhalar...i un altre cop. Avui, un dia perfecte de control de respiració i de flotabilitat. Fins el punt de que quan la resta de companys ja veien esgotat el seu temps, a mi encara em quedava temps per una volta més. Són petites victòries que un aconsegueix amb el temps i la pràctica.
El temps comença a ser escàs i només queda una filigrana per fer, passar per sota un arc de pedra que forma una espècie de mini cova/tub per on passar i sortir directe a buscar el cap d'amarratge de la zodiac.
5 minuts, descompressió, i tot torna a estar al seu lloc.
Sol, mar i nitrosis...què més es pot demanar d'una inmersió?
Entrades
5 comentaris:
Tremenda enveja. Aviam si algún dia m'acosto per la zona (em recomanes algún centre?) i faig una bona capbusada. Ai amic, aquests petits logres que aconsegueixes són la clau del submarinisme, jo degut al meu vici malaltís de fumar xupo aire com un desesperat i això que controlo bastant el ritme. Jo porto sempre 18 litres, vaig amb col·legues i les ampolles les tenim en propietat, i si pogués portar un doble dotze encara millor, col els que es feien servir abans. Aprofita i fes totes les que puguis, baixar a les profunditats és per mí la sensació de fluidés més brutal que he tingut mai, formar part del medi (amb les limitacions que tenim els humans).
Salut Marc!!!
Ei!!!
Ahir em vaig batejar i la veritat que em va agradar molt més del que m'esperava!!!
Jejeje ya sabía yo que no podrías resistirte a hacer una bajadita este fin de semana :)
Tendremos a otro viciado más con Joanda? Ahhh misterio..
On vas fer el bateig JD?
el vaig fer a l'Atmetlla de Mar, amb el lluitxi, Cris i Montse.
La veritat que al principi em va sobtar això de respirar sota l'aigua, i d'altra banda, quan intentava girar panxa enlaire, després em costava un munt tornar-me a co·locar bé, però va ser una sensació molt diferent, això d'estar flotant...
Com et pots imaginar, entre jaquet, manometre i respiració, no estava gaire pel que ens envoltava, però va venir un banc de peixos a saludar-nos, i vem passar per dins d'un mini-túnel bastant xulo...
Va ser divertit
Publica un comentari a l'entrada