dilluns, 12 de gener del 2009

Plastic Life

Per circumstàncies alienes a la meva voluntat m’he vist privat de la meva targeta de dèbit i de sobte m’he adonat de que, oh horror, oh tragèdia, la meva vida depèn en gran part d’un tros de plàstic.

Fins que no m’enviïn una nova targeta no puc accedir als meus diners i m’he de passar el temps necessari subsistint sense comprar...no dic capritxos o coses innecessàries, estic parlant de menjar!! Tampoc puc moure’m a grans distàncies, perquè no puc obtenir bitllets pel metro i en breu hauré de demanar ajut per poder anar a treballar!

Així que ni transport ni subsistència a curt termini (sort que sempre estan els amics i els pares i un tupper-ware el podré omplir mentre dura la penúria).

Ens tenen ben pillats!!

2 comentaris:

Pau ha dit...

HA! PWNED! Lo mismo me pasó cuando se dieron una semanita de nada para hacerme un duplicado de la mía, que se me había roto del uso. Suerte que había sacado 100€ porque si no me veo gorroneando a mis padres todos los días :\

sukkus ha dit...

jo sort que entre la de dèbit i la de crèdit, sempre queda una com a alternativa :)
De totes maneres, a l'igual que als iaius els intenten recordar sempre el què poden fer al caixer automàtic, també recordar que per a això està el caixer en persona ;) Clar que s'ha de sortir una estona del curro gràcies als seus fabulosos horaris