Ni mare ni pare…un botó vermell

Sembla ser que la gent de Brussel•les porta uns dies sense massa feina i ha proposat en un informe recent el crear una mena de botó vermell per desconnectar immediatament qualsevol videojoc que pugui incloure escenes “no adients” per als més petits de casa.

Primerament, Srs. del Mercado Interior del PE (ho poso en castellà perquè com a Europa el català no pinta res...), saben què és un endoll? Si home, un “enxufe”. No és necessari cap botó vermell per desconnectar de cop una videoconsola i fotre-li la partida al reietó de la casa.

Segon. Uhm, estan suposant vostès que aquests pares incapaços d’acompanyar un nen a comprar un videojoc per assabentar-se de quin contingut inclou i valorar, com a persones adultes, si és o no és el que toca per a l’edat i maduresa mental del noi/a (cada vegada hi ha més noies jugadores i més productes per a elles), es passaran una, dues o mitja hora al costat del crio per veure què hi passa a la pantalla i, en cas necessari actuar? No se’ls acut, excel•lències, que si passen de quin joc es compra potser és perquè la maquineta serveix per a fer un “au, nen, no emprenyis i ves a jugar una estona si no tens res a fer”.

Tercer. Sant tornem-hi amb els jocs violents generen adolescents i adults violents. No es cansen de veure que l’evidència els nega aquest argument dia si i dia també? Quina moral! Qui està boig ho està i llestos. Si té ganes d’agafar una katana, un martell, un ganivet o el que tingui a mà per carregar-se a algú ho farà fent servir qualsevol pretext.

Quart. Perquè aquesta mania d’intentar censurar, d’intentar dir-nos des d’institucions què és i què no és bo. I la mania de cobrar per proposar imbecil•litats d’un calibre tal