Praia do Pipa – Tibau do Sul – Natal

Ver 3er dia: Praia do Pipa - Tibau do Sul - Natal en un mapa más grande

7:00 del matí, bon dia i bon “café do manha” que ja ens espera. Gran varietat de pastes, i fruites acolorides, encara que força insípides, ous remenat i, en el país del cafè, bon cafè. Probablement l’esmorzar és el millor menjar del dia i s’ha d¡aprofitar!
Mentre esmorzem ens adonem que hi ha un parell de noies de 30 llargs amb les que acabem parlant. Resulta que són de Madrid i que una d’elles ja porta més de tres mesos de viatge. Durant la conversa ens remarquen que hem de donar una volta per la praia i que no ens deixem perdre per res del món Fernando de Noronha.
Fem cas de les seves recomanacions i primer anem a veure si podem contractar el viatge per anar a Fernando. Allà mateix, a Pipa, hi ha una petita agència turística que ven els packs complets de vol i allotjament. No obstant (i com comprovaríem més endavant), el preu és força més elevat que el podríem trobar a Natal (aproximadament uns 400 – 600 reals menys que a Pipa).
Després comencem a caminar per la platja...que està mig desèrtica i ens trobem virtualment sols. És una sensació força xula el poder caminar per una platja sense veure pràcticament ningú. Una imatge inèdita a les costes de casa nostra.
No obstant, sí que hi ha, diguem-ne, punts de reunió on s’ajunten els xiringuitos (les barraques), les escoles de surf, les hamaques, i el gruix del turista que vol torrar-se volta i volta. Per descomptat nosaltres també volem gaudir del rotllo turista tropical i no dubtem en prendre’ns unes aigües de coco.


Praia do Pipa

Quan volem tornar per la platja ens adonem que la marea ha pujat i no seria recomanable anar per les roques. Afortunadament ens topem amb la Beatriz i el seu pare que també estan fent una bona sessió de sol a les hamaques. Ens diuen que hi ha minibusos que ens portaran fins al poble. Ens acomiadem d’ells agraïts i pugem unes escales que ens duen a la carretera i allà esperem un autobús (o el que és el mateix, una vanette) que ens deixarà a la nostra poussada.



Des de la poussada ens hem apanyat amb el noi de recepció per trucar a un dels taxistes que ens va dur des de Goianinha fins a Pipa. Ell, encantat, és clar.
Ens recull i som-hi cap a Natal. Però abans el taxista ens recomana que fem una paradeta a Tibau do Sul. I, ei, quin encert. Platges molt maques també i menys gent...cosa que també es nota en el preu de les coses que són menys turístics. El lloc ens agrada molt, però hem de marxar cap a Natal no sense marcar-nos l’objectiu de tornar abans de volar cap a Fernando de Noronha.


Tibau do Sul

De camí cap a Natal confirmem que els Brasilers no destaquen per les seves habilitats al volant ni pel respecte a les senyalitzacions...però arribem d’una peça i ja a Natal agafem una habitació a la poussada Aral que hi ha just davant de la platja de Natal (30 Reals/nit).
La platja de Natal és força gran i es caracteritza per que hi ha una duna enorme que desemboca la mateixa platja. Segons la guia, els locals fan surf sobre la sorra al matí...tot i que està prohibit des de fa uns anys. Creieu-me, he provat de fer surf sobre dunes i no és el mateix que sobre la neu...més que res que per si caus no et mulles una mica, sinó que t’entra sorra fins allà on no arriba la llum...
Al passeig marítim reprenem la nostra missió de contractar el viatge a Fernando de Noronha. Acabem entrant en una agència que regenta un noi alemany, en Martin Hoffman. Interessant història la d’aquest amic germànic. Després de passar una temporada estudiant a Andalusia, un amic sevillà va anar a Brasil amb qui era la seva novia brasilenya i s’hi va establir. Un bon dia en Martin va decidir fer el viatge que tenia pendent a Brasil per veure el seu amic i això li va fer replantejar-se moltes coses, com la seva feina en un departament de marketing d’una empresa de la menys càlida Düsseldorf. I va començar una nova vida amb la seva dona i el seu gos.
En fi, que finalment per 1300 Reals tenim el vol i l’estada a Fernando per 4 nits.
Passegem una mica més pel passeig i ens veiem assaltats per innumerables relacions públiques que ens insisteixen en sopar al seu restaurant. Tot semblen gangues...però a les 19:00...no hi ha gana. No, nosaltres no som turistes europeus convencionals i sopar a les 19:00...no gràcies.
De passada, contractem els serveis d’un buggeiro que a l’endemà ens haurà de dur a fer un tour per les platges i pobles del voltant de Natal. I després anem a fer una hamburguesa i unes birres brasilenyes, insisteixo en que la que està millor és la Bohemia, per recollir les xapes per al Caus.
I bé, el dia ja s’acaba i ens anem a dormir. Jo com a mínim penso en molts de vosaltres amb qui m’agradaria poder compartir aquests moments i aquestes vistes i les experiències per venir!

Bonanit!!