divendres, 25 de desembre del 2009

AVATAR


James Cameron ha tornat a fer que el cine donés un pas endavant amb Avatar. Potser no d’una manera tan determinant com amb Terminator o Abyss, però sí que ha creat una nova manera de viure el cinema d’acció.

Avatar, una pel•lícula que s’ha de veure Sí o Sí en 3D ens endinsa en un món fantàstic i un punt psicodèlic on els Na’vi (indígenes del satèl•lit Pandora) són els protagonistes absoluts. Gollum al seu costat ha quedat més que superat com a creació digital.

Què ofereix Avatar que no haguem vist fins ara? No és un argument revolucionari. De fet estem veient una nova manera d’explicar Pocahontas. No té uns guions excessivament treballats. No té una trama sorprenent. Però sí que té un impressionant desplegament imaginatiu i tècnic al servei de l’espectacle.

En les gairebé 3 hores que dura el film l’espectador, gràcies a les ulleres 3D, només trobarà a faltar no poder respirar el mateix aire que els Na’vi. La tècnica permet que un s’endinsi com mai abans dins de Pandora i participi com un més dins dels esdeveniments que allà tenen lloc. Tot embolcallat d’un esperit molt New Age que a més d’un li sobrarà, però que tampoc molesta en excés.

Incongruències de la física i de les proporcions a part

(SPOILER:.............................................................................................no pot ser que les armes dels humans els hi quedin proporcionals als Na’vi nique les fletxes , de sobte, siguin capaces d'atravessar armadures blindades............................................................................................................................),

la pel•lícula és una experiència 100% recomanable. No, no us farà pensar, no us farà reflexionar sobre un tema que s’ha explicat mil i una vegades, però si que per un moment serà possible que vosaltres també deixeu els vostres seients al cine i correu per la jungla onírica que James Cameron ha creat.