BARCELONAAAA!

Se celebren ja els 15 anys des d'aquell gran esdeveniment que van ser les Olimpiades de Barcelona. Potser està malament que ho digui jo, però van ser i han estat les millors que hi ha hagut. La mostra? només cal veure això:


Potser van ser els últims Jocs amb un sentiment més inocent, o potser era que l'inocent era jo, només un nano aleshores que vivia a casa seva tot el moviment que comportava un esdeveniment d'aquesta magnitut. De fet el meu pare va treballar activament en el tema i a casa tenim una autèntica torxa olímpica de record, entre altres coses. Si miro a l'armari segur que encara trobaré alguna samarreta amb el Cobi.

Ara els temps han canviat, jo he crescut, he llegit, he viscut i he perdut la inocència. El que veig són uns Jocs on l'important no és l'esport, sino les relacions comercials i polítiques. Per això un estament que aleshores presidia el mooolt polèmic Samaranch (no, no ens oblidarem del teu passat), li ha donat les properes a Beijing (aka Pekin)... Un país sense massa respecte pels drets humans, però també s'han fet Jocs als USA (pena de mort) i a la URSS (tampoc un gran exemple de democràcia, no). Com a mínim, de la Xina sempre es pot dir que és el país que més ha fet per reduir la pobresa a nivell mundial.

Jo, prefereixo oblidar-me d'aquestes coses, tancar els ulls i recordar la inauguració dels Jocs en una BCN amb il·lusió i llum (elèctrica).