dilluns, 15 de setembre del 2008

"Agarrense que ahora sí que esto se va a la mierda"

Dilluns negre, tot cau i tard o d'hora rebrem una hòstia de magnituts històriques. Solbes i demés diuen que ho tenen tot sota control, però la veritat és que ells tampoc no tenen ni puta idea de què fer. Ni ells ni ningú, ja que la GRAN solució del BCE és injectar pasta al sistema...És com intentar inflar un globus que ja ha rebentat. I tot per culpa d'haver mirat cap a una altra banda quan tota aquesta merda s'estava concentrant.

Això sí, les cagarades més grans se les emporten sempre els mateixos


I en què es basa l'economia dels USA?


Aha...en res més que deutes sobre deutes. Però això ja ho sabíem tots, menys el professor del nano que diu que el Dòlar va suportat per or...(buf, buf, buffffff!!...és que sóc economista i això em deixa els ulls com plats)

8 comentaris:

Unknown ha dit...

i ara que faig jo amb la hipoteca de 30 anys? S'admeten suggeriments

Pau ha dit...

No te lo pierdas .. la primera mujer que entrevistan en el 1r video quiere pillar un trabajo a tiempo completo para ... TENER TARJETA DE CRÉDITO! Ta-cháááááán!

Menos mal de la selección natural.

Unknown ha dit...

Mmmmmmm....tarjeta de credito y la Nintendo Wii esa...seguro, pero no lo ha dicho.

Marc Gil ha dit...

Yolanda, doncs em sembla que l'únic que pots fer és apretar-te el cinturó perquè s'espera que el preu del diner s'encareixi, és a dir, que l'Euríbor pujarà.

Perquè puja l'Euríbor? Doncs fàcil. L'Euríbor no és altra cosa que la taxa d'interès a la que els bancs es presten els diners els uns als altres. Què està fent el BCE? Està injectant diners per augmentar la liquiditat del sistema (avui 70.000 milions d'€ segons Expansion.com) perquè els bancs no tenen prou per fer les seves operacions diàries.

Un cop més, alta demanda, poca oferta = augment del preu del bé demandat...en aquest cas, la moneda €. El preu d'aquesta moneda es reflexa en l'Euríbor i en el seu augment sostingut.

A esperar que deixi de ploure!

Unknown ha dit...

Molt be molt be, com primera mesura drastica, deixo aquest treball de merda i em vaig a buscar nous aires a Milan...
Quina crisi tu !!!!!

Marc Gil ha dit...

Si és un canvi a millor, doncs perfecte! Sort que tens de poder canviar de feina amb els temps que corren! :)

Anònim ha dit...

osti, no he vsit els videos...

Tot i això el que diu el Pau, això de tenir feina per a tenir targeta de crèdit, és completament entendible als EUA.

La cosa funciona així:
-Tens feina
-Et donen targeta de crèdit
-Compres a crèdit (un cotxe, la compra del súper...)
-Generes un historial de crèdit (credit report)

Un cop tens crèdit report, ja podràs tenir un telèfo mòbil amb contracte, llogar un pis, i fer-te la targeta del Macys (ve a ser com la del Corte Inglés...)

Per tant, té bastant de sentit.

D'altra banda, el meu comentari es pot resumir en el següent proverbi:
"Cuando las barbas de tu vecino veas pelar, pon las tuyas a remojar"... això que està passant a EEUU no és res local, en un mercat tant globalitzat com el financer, o sigui que ens haurem de posar a remull!

Pau ha dit...

No hi ha més q intentar gastar menys. Clar que els q tenim hipoteca les passarem més putes, però és "lo q hay", ja ho sabíem quan vàrem comprar, i si no ho sabíem és q no estàvem en aquesta galàxia. El problema és q si jo gasto menys, el botiguer també haurà de gastar menys, i així succesivament. Això es diu crisi, q el sr. Solbes es posi com vulgui.