dilluns, 1 de desembre del 2008

Futur i passat



Tot i que encara no podem viatjar en el temps ni sembla que ho podrem fer perquè, com deia Einstein, “no hi ha turistes del futur”, la tecnologia actual sí que ens permet un altre de tipus de viatge en el temps mitjançant l’observació directa del nostre futur i el nostre passat planetari en altres sistemes solars molt similars al nostre. Com si es tractessin de boles de vidre els telescopis ens permeten xafardejar el nostre destí.

Per una banda us presento l’estrella HD 102272. Probablement aquest codi no us digui res, però es tracta d’una estrella del mateix tipus que el nostre Sol, situada a uns 1.200 anys llum, però amb una petita diferència...té "uns quants" anys més i ja s’ha convertit en una gegant vermella. En el procés d’inflació s’ha cruspit, literalment, els planetes interiors...traduït al nostre veïnat, estaríem parlant de Mercuri, Venus i la Terra. Els astrònoms poden contemplar què està passant o, més ben dit, què va passar fa 1.200 anys a aquest sistema solar i veure com en una bola de vidre l’armageddon, tal com diuen a la revista Science, definitiu de la nostra llar. De moment ens hem de preocupar més de no matar-nos a nosaltres mateixos, perquè el nostre Sol no té a l’agenda tornar-se una gegant vermella fins d’aquí uns 5.000 milions d’anys (i a mi la setmana laboral ja em sembla llarga...)

Però no tot són finals, també s’han pogut observar escenaris més optimistes com el del sistema Epsilon Eridani, a només 10,5 anys llum...un sistema tan “proper” a nosaltres que és un bessó del nostre amb el que comparteix moltes similituds, com dos cinturons d’asteroides. La seva particularitat és que es troba en una fase molt més inicial, només té 850 milions d’anys, casualment en el moment al voltant del qual es creu que es va originar la vida al nostre planeta. Això podria suposar l’oportunitat d’observar d’alguna manera el gran enigma: com va començar tot?

Una vegada més queda clar que no som, ni molt menys, el centre de tot...com deia Carl Sagan: ‘we live in this pale blue dot’

Font: Dos Scienceshots vistos a la versió digital de la revista Science.

3 comentaris:

sukkus ha dit...

Molt interessant, l'altre dia també llegia que encara que el Sol es converteixi en gegant vermella, no és tan trivial que acabi engullint el planeta, donca al canviar les condicions de la gravetat, la situació orbital nostra també canviaria. En tot cas, no semblava l'escenari ideal per seguir vivint, així que potser millor arribar a aquest sistema que comentes xD.
Per cert, en un llibre sobre els viatges al temps, els què són al passat semblen físicament més impossibles (una raó fàcil és la d'Einstein) que els cap al futur, tot i que ni tu ni jo ho veurem.

Pau ha dit...

Molt interessant el retall. Ens hi hauríem d'abocar (al sitema jove) per tafanejar aviam com els hi va la cosa. Merci per el recull de notícies científiques, és mlt instructiu.

Marc Gil ha dit...

Gràcies a tots dos! :)