dijous, 4 de desembre del 2008

A vegades sembla com si...

La vida és com una partida de Tetris.

Comença sense massa complicacions, sense massa velocitat. Però abans del que havíem previst les coses s’acceleren i ja no pots planificar bé les jugades i moure les peces fins allà on tenies pensat col•locar-les costa més i més mentre que els problemes es van amuntegant al mateix ritme que augmenten les preocupacions fins que arriba el temut Game Over i la música deixa de sonar.

4 comentaris:

xerop ha dit...

Molt bona metàfora, sí senyor...

Anònim ha dit...

ostia, a mi també m'ha agradat molt! La veritat que l'has clavada.... La sort és que sempre existeix el botó de "pause", no?

sukkus ha dit...

m'ha encantat, felicitats per l'analogia.
El botó de pause a la vida el vaig més difícil d'aplicar i el de reset poca gent té la valentia d'activar-lo.

Marc Gil ha dit...

bingo Kus!