La vida és com una partida de Tetris.
Comença sense massa complicacions, sense massa velocitat. Però abans del que havíem previst les coses s’acceleren i ja no pots planificar bé les jugades i moure les peces fins allà on tenies pensat col•locar-les costa més i més mentre que els problemes es van amuntegant al mateix ritme que augmenten les preocupacions fins que arriba el temut Game Over i la música deixa de sonar.
dijous, 4 de desembre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Molt bona metàfora, sí senyor...
ostia, a mi també m'ha agradat molt! La veritat que l'has clavada.... La sort és que sempre existeix el botó de "pause", no?
m'ha encantat, felicitats per l'analogia.
El botó de pause a la vida el vaig més difícil d'aplicar i el de reset poca gent té la valentia d'activar-lo.
bingo Kus!
Publica un comentari a l'entrada