77, the number of the thief

José Luis Borau, aquest és el nom del nou president de l’SGAE. Només una dada, té 77 anys. No vull dir que la gent gran no pugui tenir càrrecs importants, és més, la majoria de presidents d’entitats importants són força carcamals.

El que em preocupa més és que un home de 77 anys no deu saber ni què dimonis és un blog.

Llegeixo l’entrevista que va concedir al diari El País i em quedo sorprès de veure com analitza el problema de la pirateria. “Es un problema con muchos costados, una alimaña que crece inesperadamente. Como mucho se puede controlar que sea lo menor posible. Es necesario que la gente se deje de sentimentalismos hacia el de la manta; detrás, el negocio lo hacen unos mafiosos misteriosos e incontrolables que se dedican a las drogas y cosas por el estilo.”

Ja veieu, “cosas por el estilo”. La qualitat ínfima de moltes produccions discogràfiques i cinematogràfiques segur que no tenen res a veure.

Una altra perla sobre el canon digital:” Lo critican porque grava una "teórica utilización", y es cierto, pero es un mal menor hasta que se dé con un método más milimétrico. Además, el canon son unos céntimos miserables.”

Quina barra, “unos céntimos miserables”. I és clar, com que avui en dia ningú fa servir ni ha de fer servir dispositius com PCs. Pagui’ls vostè els cèntims sr.Borau.

El que li proposo al sr.Borau és que a partir d’ara tot músic, editor, artista en general comenci a pagar-nos a cadascun dels ciutadans del món un canon. La raó és ben simple. Totes les seves obres estan inspirades per l’entorn, per les seves vivències i és evident que moltes persones hi han col•laborat.

SGAE, lladres!