Caminant a la fresca

Aquesta nit he fet una d'aquelles coses que tenia ganes de fer, anar a veure una peli a Montjuic, dins del cicle de "Cinema a la fresca" que ja fa 5 anys que dura. Primer comentar que l'organització és més que correcta (tot i que falten més gandules) i la projecció tant visualment com sonora és prou bona (sobretot per aquells que estem acostumats a veure pelis en Dvix).

La peli d'avui ha estat Walk on Water. Una aposta segura, només cal veure el palmarés que ha anat recollint per tota Europa. Breument, la peli tracta d'un agent del Mosad israelí a qui li encarreguen la vigilància de dos joves alemanys germans dels quals una viu a Israel i l'altre la va a visitar per demanar-li que vagi a l'aniversari del seu pare. La peculiaritat d'aquests dos alemanys és que són néts d'un criminal de guerra nazi a qui el Mosad vol "ajusticiar".

Abans i durant aquesta vigilància, Eyal, l'agent israelí que inícia el film com un soldat fred i implacable viurà una sèrie d'experiències que el marcaran d'alguna manera.

Interessant com es mostren les diferències culturals i els caràcters dels protagonistes. Eyal és un racista total que no pensa ni que els palestins tinguin ànima ni que es mereixin un tros de la terra on van néixer i sap, d'alguna manera, que això és perquè ho pot justificar tot amb l'excusa d'un holocaust que per als joves alemanys queda lluny i com un fet històric del que ni volen ni solen parlar. Però potser, fet i fet, no són tan diferents entre ells.

Com a actuacions destacar el paper, un cop més, de Lior Askhenazi de qui reconec que no havia sentit parlar mai, però que actua prou bé.

Us recomano que li doneu una oportunitat al cinema israelí. Com a mínim ara que encara és un desconegut i aquí ens arriben les pelis bones de debó, com passava amb el cinema argentí fa uns anys...fins que es va posar de moda i van arribar tot tipus de merdetes en el pack.

Salut!