Gràcies Navarro!

Sembla que el símbol del bàsquet a Catalunya comença a donar per acabada, o per fer un parentesi, la confiança dipositada en el club que l'ha fet gran. Encara recordo perfectament aquells partits a Puigcerdà, on el Barça acostumava a fer les seves pretemporades per delit dels que estiuejaven per les rodalies on uns joveníssims (els juniors d'or) Navarro i Gasol començaven a jugar alguns minuts amb el senior. En aquell moment qui cridava l'atenció, qui estava en boca de tots els entesos del "mundillo" era Navarro, no pas Gasol. Sorprenia la seva velocitat, la seva barra tot i la seva joventut i, com no, una manera de fer cistelles d'allò més insòlita, les "bombitas", que juntament amb l'explosivitat del jugador li van donar el sobrenom de "La Bomba" Navarro.

Tinc alguns dubtes sobre quin pot ser el pas de Navarro en una NBA que, per mi, està totalment sobrevalorada i és un aborriment absolut (sobretot des de que Jordan i els autèntics membres de l'únic Dream Team es van anar retirant). De totes maneres, tot i la mediocritat de molts dels jugadors que hi ha en aquesta lliga (mireu sino com triomfen els jugadors europeus, argentins, etc.) l'NBA segueix sent el somni d'infant de tot aquell que alguna vegada ha jugat i s'ha emocinat jugant a aquest esport. I sí, també hi ha grandíssims jugadors com Duncan (que per altra banda és un peix bullit)i alguns altres.

Del que n'estic segur és que Navarro no ha d'esperar més. No té cap sentit seguir en un club on Ivanovic i Savic per fi es diuen les coses a la cara, on el president del club no ha fet més que carregar-se sistemàticament les seccions i on la promesa d'una nova Eurolliga no és més que això, una promesa que requereix un projecte ferm al darrera.

Navarro, ves, disfruta, ensenya a les amèriques com es juga a bàsquet i emportat la família (potser l'únic fre real que hi ha en aquests moments). Al Palau ja ens has fet saltar del seient de sobres!