Nova temporada vol dir cares noves, cosa que tampoc sorprén en una sèrie on l'aparició de nous personatges és una constant en gairebé cada un dels episodis. En el cas de Heroes pot estar justificat i funciona, no com a Lost, on els personatges surten dels nàufrags (quants n'hi ha? un, dos, tres-cents nàufrags? l'avió estavellat era un modern A380?)
També hi ha un nou/s enemic/s (encara misteriós) i una organització secreta que sembla saber més que ningú. I, com no, un sentit de l'humor que, jo, agraeixo força. El personatge de Hiro segueix sent un fantàstic C3PO que no para de liar-la. I per altra banda, el pare adoptiu de l'animadora es mostra com un perfecte extorsionador (el gag de la fotocopiadora no té preu).
A veure com evoluciona aquesta temporada. Espero que no fluixeixi com li va passar a Lost (tot i que la 3ª d'aquesta última va recuperar força el to) i que el final no sigui una obvietat (spoiler 1ª temp.!!: cony, doncs és el que hauries d'haver fet des del principi, explotar a l'aire tros de subnormal!!!).
Entrades
2 comentaris:
Home, doncs a Lost hi havia 40 supervivents dels inicials, després van venir els de la cua (que no eren gaires) i no els coneixes tots, així que no cal un A380 per justificar-los. Però vaja que la majoria de personatges nous no han estat precisament nàufrags i estava justificat. Vaja, que no dic que Lost sigui la sèrie pefecte, que té moltes coses criticables, però vaja aquesta crítica no la comparteixo.
Respecte Herois sense haver-la vist no puc aportar res xD
Bé, jo amb Lost ja fa temps que estic absolutament captivat, he vist les dues primeres temporades dos cops i la tercera caurà en breu. Per tant, sóc totalment parcial, però sí, té les seves patinades.
En fi: Heroes. Després de la decepció que va ser la segona part de la primera temporada, crec que amb aquesta segona poden tornar a la bona ruta, però clar... s'ho han de currar més. Per a mí, el Sr. Bennet és el millor de la sèrie (un crack...), i també em molen les trames de Parkman i la nena petita, que fa una por de la òstia... Personalment, mataria a Hiro Nakamura. I amb dolor. Cada cop l'aguanto menys : )
Publica un comentari a l'entrada