El gran “debat”

De debat més aviat poc. La veritat és que a mi em va semblar un monòleg a temps partit. No sé a qui pretenien captar, m’imagino que a ningú, sinó que el que pretenien era agradar als seus propis votants. Potser és aquesta l’estratègia: primer debat dedicat a reforçar els vincles afectius amb els seus i el proper debat, 3 de març, intentar proposar alguna cosa per al futur. I és que alguna cosa haurien de proposar aquesta gent, oi?

On ha quedat aquell famós “Puedo prometer y prometo...”. Sí, sí, tots sabem quin valor té una promesa d’un polític. Ho hem viscut a les pròpies carns. Però el més sorprenent del “debat” no és l’absència total d’idees de futur, sinó que, a sobre de parlar únicament i exclusiva del passat a base de retrets continuats d’una i altra banda, ZP va tenir la barra d’esgrimir el desastre de l’AVE a Barcelona com un punt a favor seu i, també, posar-se l’Estatut de Catalunya a la boca. Els tenen quadrats!

És per això que moltes vegades, quan algú em pregunta si prefereixo el PP o el PSOE, ja que només aquests dos partits van ser convidats per TVE (pobre Llamazares, cada dia que passa és més una paròdia de sí mateix), dic que, de debò, que des de la meva posició de català m’és absolutament igual. La meva postura (ara es veu el meu llautó) és que mentre Catalunya pugui condicionar d’alguna manera, no importa i, igualment, si qualsevol dels dos partits Estatals aconsegueix la majoria absoluta ja em begut oli per quatre anys més.

En definitiva, un debat poc interessant, infestat d’atacs, buit de futurs i, ah, també em diuen que és deformació professional, del segle passat. On són les TIC? Per què no van fer servir en cap moment un trist Powerpoint...Sí, sí, ja sé que el candidat de torn no pot dedicar-se a passar les diapos, però coi, no tenen un equip de gent al darrera? Jo vaig trobar molt cutre que algú que se suposa que m’ha de representar (que tampoc parla idiomes...a veure a quina empresa treballarien) vagi amb paperots per les cadenes de televisió presentant uns gràfics que ni es veuen, ni s’entenen, a part de la manipulació de dades, per exemple, no és el mateix parlar en termes absoluts que en relatius, i això ho sap o ho hauria de saber un batxiller, ara que tal i com estem en educació...