dimecres, 28 de maig del 2008

És bo lluitar per un objectiu?

Avui m’he trobat en una situació estranya a la feina.

Discussió sobre on buscar feina, on anar a créixer com a professional. Potser jo tinc uns ideals equivocats o potser li dono massa importància a la feina, no ho sé, però des del meu punt de vista, buscar feina és un procés que va una mica més enllà de tirar currículums a tot “bitxo” movent. Més que res perquè de mitjana em passo unes 9 hores al meu lloc de treball (entre dinar i tal). Considero que és un bon tros de dia, i més pensant que com a mínim 5-6 hores les passo dormint. Així que val més que on estigui hi estigui amb voluntat i no esperant a que arribi el final de mes per cobrar o, durant la setmana esperant el cap de setmana.

En definitiva, és lícit o raonable que una persona de 25 anys, amb més de dos anys d’experiència en un sector que li agrada, descarti acceptar o buscar feines en empreses de sectors que li semblen menys atractius, tot i que siguin empreses importants? Vull dir, si a mi, com a persona, no em motiva un determinat producte...es pot esperar que a canvi de diners (no dic sumes milionàries, tan de bo!) sigui un bon professional productiu i estigui implicat amb el que fa? Segur que durant els primers mesos si que ho serà, però després?

Es pot lluitar per un determinat sector? Per un determinat objectiu o potser estic sent massa tancat i radical en una situació de crisis i on tots hem de pagar coses...per exemple un lloguer.

Avui m’he sentit una mica com un idealista que no té els peus a terra, per la manera com m’han mirat els companys...Clar que jo ni tinc fills, ni hipoteques, ni res d’això.

Què en penseu?

8 comentaris:

flop! - Ivan Rodriguez ha dit...

Fagis el que fagis tindra coses bones i coses dolentes. Assumeix les consequencies de les teves accions, no t'arreepenteixes del que has fet o deixat de fer i encara el que et ve amb empenta. No te mes, per a mi...
Salut!

Unknown ha dit...

Tenint en compte que a la feina és on t'hi passaràs la majoria d'hores del dia laboral, un n'ha de buscar allà on cregui que podrà crèixer millor professionalment i personal.

Els meus criteris de cerca (bé, podria dir que tampoc no he buscat gaire, però el cop que ho he fet) han estat els següents:

- projecte interessant
- sou
- concil.liació amb la vida amiliar
- grup humà amb gran valor

Està clar que en una cosa s'haurà e cedir una mica, però l'agregat sempre ha de ser atractiu

Tot i això, "a totes parts couen faves", per tant segur que on vagis trobaràs coses bones i dolentes.

Un únic però. Crec que som joves (tu encara més) i que per tant, no és necessari que et tanquis les portes a un únic sector, no? Ja tindràs temps de tornar-hi, però crec que l'experiència en d'altres camps també pot ser molt positiva

Apa, bon cap de setmana a la capital!

Pau ha dit...

Primer de tot, crec que fer-se la pregunta ja és un gran pas, fer la reflexió és el següent avanç, q no està gens malament. Estic molt d'acord amb tú, el projecte per al q treballes o hauràs de treballar t'ha d'enamorar, l'empressa on t'has de moure t'ha d'emocionar, sens dubte.
Al final els lloguers es paguen, inclús les hipoteques, i els fills també els tires endavant, t'ho dic per experiència, però el q no és tolerable emocionalment és traballar un piló d'hores a un lloc i amb una gent q no t'aporta massa res. I la pasta és important, però ha de ser molta i tot i així, és molt dur aguantar per un sou algo q va en contra de la teva forma de pensar o fer. En definitiva els valors de l'empresa han de ser vàlids per tú, i no val crear-se uns valors nous per adaptar-se.
Per cert, el finde vas a la capital com he llegit, però si vas al festival, jo també, si no, gaudeix de la cervessa i la fresqueta q fa per aquí.

Unknown ha dit...

Doncs be... jo catala no ho so pas scriura asi que antes de meter la pata, metere el comentario en castellano.
Jo ara mateix son a la feina, y bueno, muchas alegrias no me da, pero por lo menos trabajo en lo que me gusta que son los ordenadores, aunque no en el sector que preferiria, pero es lo mas aproximado que he encontrado.
No pienso que sea idealista buscar el trabajo que nos gusta... con los años que faltan hasta que nos podamos jubilar, mejor ir con gusto !!!!
Pero, reconozco que actualmente el mercado de trabajo no esta como para ser muy remilgado, aunque, mientras la soga no apriete....

Pau ha dit...

Hola, soy Pau (el otro).

No sé si esto está relacionado con mi submundo laboral (sí, he dicho submundo), pero yo siempre he escogido dónde quiero trabajar. Con estudios universitarios, un par de años de experiencia y a poco que en la entrevista demuestres que te interesa lo que te explican, ya estás dentro.

Por otro lado, he rechazado ofertas si he visto que las condiciones en el nuevo trabajo -jornadas leoninas, mal ambiente, "trepas", códigos de etiqueta estúpidos, etc.- a mi parecer, el dinero no es tan importante comparado con estas cosas .. será que no tengo cipoteca. De todas maneras los salarios que me han ofrecido en estos sitios nunca han sido como para echar cohetes .. cómo conseguirán atraer gente?

Para mí unas buenas condiciones ganan al salario (siempre dentro de unos mínimos, claro) hands-down.

Que haya suerte en la búsqueda!

Marc Gil ha dit...

Bé, de moment no puc dir més que moltes gràcies pels comentaris de tots plegats. Creieu-me que ho tindré en compte, com tot!

Pau (el resident a Madrid), doncs vaig a un festival, a l'Electric Weekend...crec que coincideix amb el Festimad, no? Però es que jo sóc una mica més metalero :D Tot i que m'agradaria anar a tots...Ves per on que aquest cap de setmana també hi ha el Primavera Sound i tenia moltes ganes de veure a Portishead en directe...però no pot ser tot...com a la feina, oi?

Yolanda (o Yoli), tranquila, que puedes escribir en lo que quieras que aquí no miro mal a nadie si viene de buena voluntad.

Pau (el licenciado ;) ) Pues estos sitios captan gente porque en facultades como la de económicas te están todo el día machacando con que bueno que es trabajar en una multinacional. Lo cierto es que aprendes bastante, sobretodo a detectar a los cabronazos (y cabronazas) a la legua. Ah, esa gente que va con cara de malas pulgas todo el día...Se deben creer que así tienen más credibilidad o algo. No lo sé. Bien por ti y que duré la racha.

JD, com sempre un exemple d'idees clares i capacitat d'extracció. Jo també crec que s'ha de buscar un equilibri entre determinats atributs a la feina i a la vida.

Flop! Certament :P

Seguiremos informando desde el frente!

Pau ha dit...

MArc, jo també vaig al Electric, entra al meu blog si tens un segon.

sukkus ha dit...

Marc, jo crec que a l'edat que tenim és per anar experimentant fins a trobar quelcom on ens agradi acabar-nos apalancant el dia que trobar feina per edat ja no sigui tan fàcil. En tant que ara estem a aquesta edat on és més fàcil entrar als llocs, crec que fins que no s'arribi a un punt de desesperació de no tenir res i haver d'agafar quelcom, un ha de buscar el què li agrada. Jo he tirat tres CV a la meva vida i de moment mai m'he inscrit a pàgines tipus infojobs (que no dic que estigui malament però que s'ha de saber triar). Busca a on t'agradi i et motivi i no per això deixa que això impliqui una explotació. Estar en una feina fent coses que no t'agrada no té sentit a menys que no hi hagi altra opció. Independement del sou (sempre assumint uns mínims) hi ha molts altres factors (ja comentats en el post i els comentaris) que contribueixen a la teva realització personal i professional, i per tant en última instància en una part de la teva felicitat. Molta sort en la búsqueda.